[17/02/2020, Curs d’escriptura creativa] Segon encàrrec

Lletres derivades de la segona sessió del Curs d’escriptura creativa | Eines per emprendre un projecte literari, a càrrec d’Ada Castells

Aquest cop, l’encàrrec era fàcil, però no senzill: em tocava allargar el text de les segones pinzellades a partir de cert punt. Està clar: el canvi de dia implica també un canvi d’estat, d’humor, forçat, a més, per la imposició de canviar-ne el final ja escrit.

Dificultats que s’afegeixen a un error de principiant, descobert després, durant el treball a la tercera sessió i la correcció: les històries d’èxit són poc creïbles. En resum: toca corregir i millorar, picar pedra i tenir paciència, desaprendre i aprendre!

Totes les tecles

Mira que les tenia grosses, les orelles, però de poc més li servien que per acumular burles i gorres grans. D’oïda musical, gens ni mica.

I clar, en època de ple esplendor de la guitarra entre la colla, allò era un drama: sempre es quedava fora de joc. Ja a primària havia vist com aquells botifarrons que tenia per dits només li servien per a fer sons estridents amb una flauta dolça que va maleir més i tot que el compàs i les classes de dibuix.

Ara, les mans li suaven d’una manera que la guitarra li relliscava, els dits se li embolicaven entre les cordes i les pues se li escolaven dins de la caixa.

La música li semblava prohibida de forma inevitable. Però ell volia fer-ne, i tenia clar que se n’acabaria sortint.

Va aconseguir que els pares l’apuntessin al conservatori, però al cap d’un any, molt educadament, els van fer veure que només amb la voluntat no tot és possible.

Allò va ser un cop dur, un daltabaix. Del noi extrovertit, alegre i xerraire que era, va passar a recloure’s a la seva habitació.

Va passar la seva post-adolescència i joventut en el silenci més absolut. A la seva cambra hi van deixar de sonar les emissores de ràdiofórmules que l’acompanyaven des que es llevava fins que se n’anava a dormir.

Va guanyar tres campionats de rapidesa en fer el cub de Rubik —fins que se’n va cansar— al mateix temps que aprenia a programar en els diferents llenguatges informàtics que anaven sortint i millorant una revolució tecnològica aliena a les seves aspiracions musicals. Els 1 i 0 eren la seva nova melodia; les pantalles, la seva màxima companyia.

El pas per la universitat el va obligar a socialitzar-se, ni que fos a l’hora de fer els treballs en grup. El convidaven a festes d’aniversari de la colla però a l’hora de cantar la cançó de felicitació, ell ho feia amb veu ben baixa: un dia que l’havien sentit desafinar, se n’havien estat enfotent tota la nit.

La socialització forçada i el sentiment de colla van començar a esquerdar l’aïllament posterior al fracassat pas pel conservatori. El desig de dedicar-se a la música va tornar a aparèixer amb força en veure com el líder informal del grup començava a despuntar com a DJ.

Tornava a xerrar, tornava a mostrar-se alegre, tornaven a sonar ràdiofórmules des de primera fins a última hora a la seva habitació, però seguia sense sortir-se’n amb la música. La por a sentir, algun dia, al xaval de la colla punxant a la ràdio li feia bullir l’estómac.

Un dia, sense adonar-se’n, va escoltar un missatge d’àudio d’un amic accelerat al doble de velocitat. Primer, li va fer gràcia l’efecte que se’n derivava i la veu que li sortia. Després, va pensar que ell podria modificar a voluntat una cosa gravada. Ell també podria ser DJ i cantant alhora.

Hores i hores d’1 i 0 li havien donat recursos més que suficients per a fer-ho. Va començar portant gravades en playback les cançons de felicitació per a cantar en les festes d’aniversari. Les tenia en 3 versions diferents, segons el ritme i rapidesa, i les feia sonar des del mòbil sense que ningú se n’adonés.

Va anar perfeccionant-ho fins al punt d’incloure instruments a les seves cançons. La gent va deixar d’enriure-se’n i ell ja es veia damunt dels escenaris. Ara, amb un micròfon, un orgue electrònic, un portàtil i una feina artesanal i digital prèvia, és l’home orquestra que omple envelats de gent gran i els fa ballar durant hores i hores, abans que el xaval de la colla ompli el poliesportiu amb la gent jove del poble fins la matinada.