[10/02/2020, Curs d’escriptura creativa] Segones pinzellades

Lletres derivades de la segona sessió del Curs d’escriptura creativa | Eines per emprendre un projecte literari, a càrrec d’Ada Castells

Queda poca estona. Hem invertit tota la sessió llegint, comentant i repassant els textos que ens havia encarregat. Toca, però, centrar-nos en un element clau de tot text literari: els personatges.

Ens n’explica maneres i consells per a descriure’ls, fugint dels tòpics. Ens en dóna elements clau, qüestions imprescindible que cal tenir en compte. I, per a il·lustrar-nos, ens llegeix un fragment inicial d’En aquest costat del paradís, d’Scott Fitzgerald, on fa una boníssima descripció del protagonista.

Tot seguit, l’encàrrec immediat: descriure un personatge explicant la seva màxima necessitat.

Mira que les tenia grosses, les orelles, però de poc més li servien que per acumular burles i gorres grans. D’oïda musical, gens ni mica.

I clar, en època de ple esplendor de la guitarra entre la colla, allò era un drama: sempre es quedava fora de joc. Ja a primària havia vist com aquells botifarrons que tenia per dits només li servien per a fer sons estridents amb una flauta dolça que va maleir més i tot que el compàs i les classes de dibuix.

Ara, les mans li suaven d’una manera que la guitarra li relliscava, els dits se li embolicaven entre les cordes i les pues se li escolaven dins de la caixa.

La música li semblava prohibida de forma inevitable. Però ell volia fer-ne, i tenia clar que se n’acabaria sortint.

Va aconseguir que els pares l’apuntessin al conservatori, però al cap d’un any, molt educadament, els van fer veure que només amb la voluntat no tot és possible.

Com que tenia uns pulmons ben formosos dels seus anys d’atletisme, va provar amb el saxofon, que li havien dit que era molt sensual. Després va venir el trombó. Després, la trompeta. Les baves que deixava a les boques de cada instrument els feien sonar com esgarips enmig de la nit.

Ara, afirma cofoi que és músic i que cal obrir la ment, que la música és molt més que dolces melodies. Ho diu al ressò de la batucada on, després de 3 anys, ja no li sagnen les mans de sapastre cada cop que pica el timbal.