[20/12/2017, Espai Fàbrica] República, conflicte, autodefensa, poder popular

Article d’anàlisi publicat a l’Espai Fàbrica, el 20/12/2017. Enllaç original.

[03/09/2015, Espai Fàbrica] Distincions de classe

(per)Versió pròpia d’una imatge original d’Ítaca, organització internacionalista de l’Esquerra Independentista

Article d’opinió publicat a l’Espai Fàbrica, el 03/09/2015. Enllaç original.

Ja no assaltarem el Palau d’Hivern (i II)

Detall del cartell d’ @eimallorca per la Diada del 2011

Descartats els tres palaus d’hivern -polític, econòmic, militar-, podríem anar-nos-en a casa a plorar desesperadament en veure que no tindrem dia D. O podem entendre la nova realitat política, social i econòmica, centralitzadora per globalitzadora, i sabotejar-ne les dinàmiques a través de la seva oposició, del seu antagònic: la xarxa, el moviment. El plantejament d’innombrables camps de batalla que no només creen consciència -els canvis de les tradicions- sinó que ho aconsegueixen per haver estat pràctica material -la lluita diària, les derrotes i les victòries-. La desobediència com a leitmotiv, l’empoderament antagònic com a mecanisme i el poder popular com a objectiu, que no és fi en si mateix sinó mitjà.

Ja no assaltarem el Palau d’Hivern (I)

“Si tombeu la ILP, tombarem totes les portes”. Síntesi clara i contundent. @pah_sabadell

Fa temps, tot xerrant amb un company de l’Antifa Berlin, em deixava anar una frase tant certera com contundent. Venia a dir quelcom així: “El dia D de la revolució no existeix. La gent té una visió cristiana del canvi revolucionari de la societat, espera un dia semblant al Gènesi, en què es fa cau i net, en què és s’esborra tot el passat i tot recomença de nou. Això no passarà”.

En aquell moment, quan m’ho va dir, hi vaig pensar, i no vaig poder fer res més que donar-li la raó. I acceptar que tot sovint, volguem o no, tendim a pensar en punts d’inflexió ‘generals’ que tot ho canvien. La visió cristiana, èpica, de la història, ens ha estat inculcada de tal manera que fins i tot aquelles persones que ens volem considerar revolucionàries -i atees practicants- podem caure en aquest parany: hi haurà un dia D en què guanyarem, i au, ja ho podrem celebrar. Res més lluny de la veritat.