Sinopsi i dades del llibre

Editorial Tigre de Paper Edicions [web – twitter] .  Novembre 2012.

Pròleg a càrrec de Joan Sebastià Colomer, col·laborador habitual de L’Accent a la secció Paper de Vidre

Epíleg a càrrec d’Aníbal Garzón, col·laborador de Kaos en la Red [pàgina – twitter]

Correció a càrrec de Clàudia García [email]

Sinopsi

La Nostra Amèrica: dels baixos fons de Caracas a les metgesses cubanes, des dels guerrillers colombians fins a Gabriel García Màrquez passant pel couchsurfing, els casals catalans, el Machu-Picchu, Che Guevara, la Santiago de Xile més rebel, el Boca Juniors i un llarg etcètera. Tot això i molt més és ben present a Una nova Alba, a destemps per l’Amèrica Bolivariana. L’autor ens ofereix un trepidant llibre de viatges, un assaig crític i un lúcid exercici antropològic sobre l’Amèrica Bolivariana, sobre un continent que es fa i es desfà permanentment.

Des d’una perspectiva catalana, el llibre traça un ampli recorregut per aquella Amèrica llatina que en les darreres dècades ha recobrat el seu camí cap a la plena independència: la Veneçuela bolivariana, la Bolívia d’Evo Morales i l’Equador de Rafael Correa,  però també per aquella Amèrica més desconeguda de les fàbriques ocupades de l’Argentina, dels vells tupamaros d’Uruguai o de la misèria més absoluta del Xile més neoliberal. Una nova alba ens permet conèixer com viu i com pensa l’Amèrica Bolivariana amb una visió crítica i desmitificadora que parteix de l’experiència de l’autor mateix. D’un autor, cal dir-ho, que sap que el seu cor batega al mateix ritme que l’Amèrica de Bolívar i que desitja que el seu poble, els Països Catalans, comenci també a fer-ho.

Joan Sebastià Colomer milita a l’Esquerra Independentista des de 1998, any que va ingressar a la PUA (Plataforma per la Unitat d’Acció). És militant d’Endavant des de la seva fundació l’any 2000 i membre de la redacció de L’Accent des dels primers números, l’11 de setembre i el 9 d’octubre del 2002. Com que tot això no dóna de menjar, treballa professionalment com a cantant d’òpera, sarsuela, cançó clàssica (per dir-ho d’alguna manera) i oratori. Els estudis musicals els va realitzar al Conservatori del Liceu alhora que es llicenciava en Filosofia a la UB. D’això últim no n’ha tret cap tipus de profit material ni polític car, com és sabut, Marx i el marxisme -que és la única filosofia amb interés polític real- estan subtilment prohibits en el nostre món acadèmic.

Aníbal Garzón és sociòleg, llicenciat en Estudis Internacionals sobre l’Amèrica Llatina i posseeix un màster en Desenvolupament Internacional. Ha tingut experiències de treball, tant en la Cooperació Internacional com en la comunicació i la investigació social, en països com l’Argentina, Cuba, la selva colombiana, Veneçuela, Angola, Perú, l’Equador, Xile i Bolívia, on hi resideix des de fa tres anys. Ha estat corresponsal del diari català El TRIANGLE i és membre del grup executiu del web d’informació KAOSENLARED. Ara mateix, pertany a l’equip de la corresponsalia de la televisió d’Iran en castellà HISPAN TV, on també hi és com a analista.