[06/01/2017, L’Accent] Les Roges del Molinar viuen en les lluites anticapitalistes d’avui

20 gener 2017 § Deixa un comentari

Notícia publicada a L’Accent, periòdic popular dels Països Catalans, el 06/01/2017, i a Contrainfo.cat, projecte comunicatiu autogestionat de Mallorca, el 10/01/2017. Enllaços originals [1 | 2] amb imatges.

Les Roges del Molinar viuen en les lluites anticapitalistes d’avui

Un Teatre del Mar ple a vessar homenatja les antifeixistes i la seva lluita 80 anys després

El dia abans que es complissin 80 anys del seu assassinat, el barri del Molinar va tornar a homenatjar les seves filles lluitadores més conegudes, n’Aurora Picornell i les Roges del Molinar. El Teatre del Mar es va omplir fins la bandera per recordar les seves figures i la vigència de les seves lluites, vinculant-les a les de les classes populars mallorquines d’avui.

Amb el públic assegut omplint totes les grades del Teatre del Mar i amb un escenari a fosc després d’un mínima espera de rigor, el cantautor valencià Pau Alabajos va centrar l’única llum del focus. La cançó d’obertura fou Fosses del silenci, immillorable tria en el context de la jornada: homenatge a n’Aurora Picornell, Catalina Flaquer, Antònia i Maria Pascual Flaquer i Belarmina González Rodríguez, les Roges del Molinar, el dia abans de complir-se 80 anys del seu assassinat mans dels feixistes.

L’encarregat de conduir l’acte, Marcel Pich, va obrir amb un recordatori a Montse Venturós, Carme Forcadell, Joan Coma i la resta d’encausades per desobeir a l’Estat espanyol, recordatori que el públic va respondre amb un aplaudiment. I així mateix va fer quan Pich va recordar Domingo Morales, veí del Molinar que els havia deixat feia poc. Abans de donar peu a la primera intervenció, Pich va recordar que les Roges del Molinar van ser assassinades per ser comunistes i vexades per ser dones. En va vincular la seva lluita d’aleshores amb les lluites d’avui: anticapitalista, per la sobirania dels pobles i contra el patriarcat.

Recuperar la memòria per crear futur

La presidenta de Memòria de Mallorca, Ma. Antònia Oliver, va parlar de la figura de les Roges. En va destacar que foren cinc dones compromeses a les quals el millor homenatge seria reivindicar els seus principis. “Estem oblidant el passat i l’estem repetint”, va dir. Per això, va celebrar que la joventut reculli el seu testimoni, contra el robatori del passat i per la transmissió de les lluites. Va exigir poder-ne enterrar les restes dignament i va mencionar el cas de la fossa comuna de Porreres. De moment, hi han trobat 50 cossos, tots d’homes, però compten que les Roges també són allà. Per això, va demanar que es pressionés al Govern per tal de treure-les i va denunciar que cap jutge havia fet acte de presència.

“N’hem de recuperar no només els ossos, sinó també les vides; els hi posem carn i en reivindiquem les seves vides”, va afirmar. Tot seguit, va llegir el nom de les 26 dones assassinades a Mallorca durant la guerra, la seva afiliació política i la situació abans que les matessin. I va acabar amb un crit que va arrencar els aplaudiments del públic “visca les dones, visca la lluita feminista i visca les Roges del Molinar!”.

Cal tombar Sa Feixina i les restes franquistes

Amb la petició que l’Ajuntament de Palma tingués “valentia” per tombar el monument feixista de Sa Feixina, Pich va donar pas a Neus Truyol, portaveu de l’Ajuntament. Truyol va destacar el contingut polític de la vida i lluitea de les Roges del Molinar com a filles de les classes populars i de la Segona República. Així, en va subratllar que transcendiren rols imposats i enarboraren la lluita anticapitalista i contra el feixisme i que, com a comunistes, conjugaren paraula i acció.

En aquest sentit, va remarcar que “la revolució ha de ser jove” i va posar en relleu les diferents lluites que avui segueixen la seva estela: feministes, laicistes, anticapitalistes, ecologistes, pacifistes, etc. “El més sensat és ser radicals”, va afegir, per acabar amb un “elles som naltros”. La segona part de la seva intervenció va ser per remarcar el compromís de l’Ajuntament en tombar Sa Feixina, en canviar els noms franquistes i feixistes de Palma i tot un seguit de declaracions més pròpies d’un anunci electoral partidista que no d’una intervenció política d’homenatge a les Roges del Molinar.

Unitat popular contra el feixisme

Amb La transició modèlica i la mare que m’ha parit i Contra el ciment, Pau Alabajos va fer d’interludi entre les següents intervencions. Marcel Pich va presentar Ma. Dolors Sabater, alcaldessa de Badalona, com a batlessa d’una ciutat amb qui els agermana “haver patit el PP més ranci”. Sabater va criticar aquelles veus que afirmen que no s’han fet comissions de la veritat per por i que no s’han recuperat testimonis per no obrir ferides. Per a l’alcaldessa, cal netejar les ferides, i per fer-ho, cal obrir fosses, tenir un relat i memòria col·lectiva “sense por i sense obstacles constants”.

En referència a n’Aurora Picornell, en va destacar que era una obrera de la sastreria que s’enfrontava als convencionalismes de l’època. Va subratllar-ne, també, “la valentia amb què parlava i escrivia”, així com els valors del comunisme i del republicanisme que defensava. “Seguim bastint amb aquest fil, sense por i amb l’antifeixisme i els valors republicans com a motor de transformació”, va afirmar. Sabater va assegurar que cal capgirar-ho tot i combatre “el feixisme disfressat de democràcia”. Així, va fer referències a l’obrerisme i a com en una ciutat del cinturó roig de Barcelona com Badalona havien fet front al lepenisme i al feixisme del PP d’Albiol. Com a exemple, va citar la frase que un conseller del PP a l’AMB, i regidor de Badalona, va dir a les conselleres de la CUP a l’AMB: “al franquisme, estaríeu morts o detinguts”.

En referència a la seva ciutat, la va mencionar “capital de la lluita popular” i en va destacar la necessitat de revertir les polítiques feixistes, xenòfobes i racistes, i fer-ho tot conjugant les mobilitzacions provinents del 15M i les del dret a decidir i el sobiranisme. Igual que Truyol, Sabater també va fer una segona part molt partidista explicant l’origen i evolució de la candidatura i els pactes que l’han dut a l’alcaldia. Finalment, va subratllar la importància d’haver aconseguit que el Govern del Principat declarés el 15 d’octubre ‘Dia Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil i les víctimes de la repressió de la dictadura franquista’, cosa que va considerar com una arma molt potent per recuperar el fil de la Segona República. “La lluita mai no mor”, va cloure Sabater.

Aurora Picornell lluitaria ara contra la gentrificació

Amb la referència al Molinar com a barri obrer i mariner, combatiu i de festes, Pich va donar veu a la darrera intervenció, la de la veïna lluitadora Toñi Fernández. Fernández, que va demanar disculpes per no saber-se expressar en català, va convertir-se en el fil que uneix el Molinar combatiu passat i present, entre n’Aurora i avui en dia. Fernández va subratllar que el Molinar és una barriada combativa i reivindicativa, molt maltractada, que buscava millorar les condicions de vida de les veïnes. Així, va parlar de “més d’un segle de compromís i rebel·lia” a través d’associacions veïnal, esportives, AMPA’s, etc., que han aconseguit millores en equipaments, transports i altres.

Fernández, però, va situar un nou perill, el fet que estigui en joc “la supervivència de la barriada”, i en va acusar “el que els sociòlegs en diuen” la gentrificació. D’aquesta en va dir que el màxim exemple n’és l’intent d’ampliació del port, així com el fet que s’inverteixi per fer-ne fora el veïnat de tota la vida. “L’espai és del veïnat, sempre hem treballat en xarxa”, va subratllar Fernández. I va afegir: “els ciutadans no som persones que anem a votar, hem de poder participar en totes les decisions que afecten el nostre entorn”.

Com que deia que no sabia com homenatjar n’Aurora, va llegir-ne una carta personal que li hauria escrit. Fernández va actualitzar la situació social del Molinar i va vinclar les lluites de les Roges del Molinar amb les d’ara. “Que el poble conegui els seus drets, la teva lluita segueix sent la nostra lluita”, afirmà. I denuncià que el sistema d’ara busca el mateix que el del 1936 però d’una manera més amable. I acabà amb unes paraules d’esperança i futur: “Volem seguir sent, des de la distància i la modèstia, les roges del Molinar. Visca la República!”. El concert de Pau Alabajos posà punt i final a l’acte d’homenatge.

Fotografies cedides per les organitzadores de l’acte.

Anuncis

Tagged: , , , , , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

What’s this?

You are currently reading [06/01/2017, L’Accent] Les Roges del Molinar viuen en les lluites anticapitalistes d’avui at a destemps.

meta

%d bloggers like this: