“El pitjor de tot és el tsunami psicològic de desesperació on ens té l’Estat” (i III)

23 Abril 2011 § Deixa un comentari

Foto pròpia

El paper de les autoritats

A una de les poblacions que s’estan reestructurant, Miramar, estan aixecant les terres i posant-hi sorra. “Es pensen que com estúpids? Això no aguantarà”. I segueix la llista de denúncia: van inaugurar un camp de futbol, i ho van anunciar com si fos un coliseu. O posen “quatre contenidors i una carpa” i diuen que han fet un centre comercial. Toledo denuncia que juguen amb la imatge i la televisió. Tot això, a càrrec de la intendenta de la regió. O més ben dit, ex-intendenta. « Read the rest of this entry »

“El pitjor de tot és el tsunami psicològic de desesperació on ens té l’Estat” (II)

22 Abril 2011 § Deixa un comentari

Foto pròpia

La convivència

Una de les coses que més preocupa a la Ximena són els problemes de convivència. “Aquí hi ha drogradicció i alcoholisme, però tots treballen. De nens/es demanant diners, fa anys que no en tenim”, afirma. Però les dificultats, sorgeixen en tots els àmbits. « Read the rest of this entry »

“El pitjor de tot és el tsunami psicològic de desesperació on ens té l’Estat” (I)

21 Abril 2011 § Deixa un comentari

Foto pròpia

Després de passejar una estona pel campament de El Molino, fer algunes fotos i xerrar amb la Nelly a la seva botiga de queviures, ens vam asseure a la banqueta que hi havia a la porta de l’entrada de la casa de la Ximena Toledo, dirigenta del sector. Sector 4, casa 318. Aquesta és la seva nova adreça. « Read the rest of this entry »

Una història sense final

20 Abril 2011 § Deixa un comentari

Imatge: web Resumen

El 29 de juny de 1973, el Regiment Blindat n.2 de Santiago es va sublevar. Era una prèvia, una preparació del cop d’Estat que tindria lloc només 72 dies després. Durant els fets, van morir 22 persones. « Read the rest of this entry »

“Hagués preferit que se’m cremés la casa”

19 Abril 2011 § Deixa un comentari

Foto pròpia

Arribem al campament de El Molino mitja hora abans de quan ens havíem trobar amb na Ximena, dirigenta d’un dels sectors. Passegem pel campament, al que el govern anomena ‘aldea’ per intentar treure’n sentit pejoratiu, tot fent fotos. « Read the rest of this entry »

Where Am I?

You are currently browsing entries tagged with Xile at a destemps.