Finestres

Finestres amb cortines, corregudes per a veure-hi. I que permeten ser vist.

Finestres amb vidres bruts, que evidencien deixadesa. Però que també hi expliquen vivències.

Finestres de persianes abaixades, per a protegir-se del fred. Persianes rònegues que grinyolen cada cop que pugen, o baixen, i que fan patir per si es trenquen en qualsevol moment. Persianes que apujaries perquè hi entrés la llum però que, si se’n trenqués la tira, caurien i ja no hi entraria més. Persianes que podrien erosionar l’eix del tub que les recargola i quedar-se travades, enganxades, sense poder pujar o baixar, a mitja finestra.

Finestres amb porticons venecians, dels fixos o dels que pots moure amunt i avall, per a veure-hi, per a no veure-hi, per a ser vist, per a no ser-ho.

Finestres tancades, amb pany i forrellat, perquè no hi entri la llum, ni l’aire, ni les mirades indiscretes. Ni els lladres.

Finestres virtuals, que t’obren al món. I que permeten que se t’escolin dins de casa, des d’arreu del món. Finestres que s’acumulen en pestanyes que s’acumulen en pantalles que cremen pestanyes.

Finestres obertes de bat a bat, al carrer de sota i al veïnat d’enfront, a l’aire lliure, a l’aire fresc, o a l’aire fred, al congelat. Obertes als raigs de llum de primera hora del dia, de mig matí, o del capvespre rogenc. Finestres obertes a l’escalfor de l’estiu, al caliu dels pobles.

Finestres que podem obrir o tancar, a través de les quals podem cridar o sentir els vianants de baix o els veïnats de dalt, finestres brutes plenes de vida amb persianes que acumulen anys i cortines que ens permeten amagar-nos, si ho volem, ni que sigui fent-ho veure, i mirant enfora, també, ni que sigui de gairell.

Finestres per on pot entrar l’aire, la llum, el fred i la calor, el carrer de sota i tot un món sencer de l’altra punta de la terra. I que ens permeten, també, decidir de no fer-ho i tancar-li el pas a la vida. Podríeu pensar per un moment, però, de viure en una casa sense finestres?