[03/02/2020, Curs d’escriptura creativa] Primeres pinzellades

5 febrer 2020 § Deixa un comentari

Lletres derivades de la primera sessió del Curs d’escriptura creativa | Eines per emprendre un projecte literari, a càrrec d’Ada Castells

Roger, oi? Elles són na tal, na qual, l’altra i la de més enllà.
D’acord. I tu, n’Ada, oi?
Sí, hehe. Digues, és el teu primer curs o n’ets un habitual?
Doncs ni una cosa ni l’altra: aquest és el segon que faig, tot just. El primer va ser ara fa un any, l’impartia na Sònia Moll, a qui ja coneixia perquè som veïnes.

Havia arribat quan faltava un minut per a començar i m’havien endevinat fàcilment perquè es repetia la mateixa situació que amb el curs de na Sònia: jo era l’únic home algun dia n’haurem de parlar, d’això. La darrera alumna, la cinquena dona, entrava poc després rere meu. Sense saber-ho, m’havia assegut al costat de la professora.

De nou, explicació de la motivació de perquè fem aquest curs; aquest cop, per sort, en lloc de ser el primer de 15 essent l’únic home, vaig ser el darrer. És el que passa quan t’asseus a un costat o a l’altre de la professora.

I com en el cas de na Sònia, al cap de poca estona, ja ens va fer escriure. Aquest cop, la font inspiradora era el quadre que il·lustra aquesta entrada. I en va sortir això.

quadre

‘El nostre racó (retrat d’Anna i Laurense Alma-Tadema)’ | Autor: Sir Lawrence Alma-Tadema

Primer, l’olor de menjar. Després, l’avís de la mare. Aquest era el senyal que ja s’havien fet les 2 del migdia. Ma mare ens cridava pel forat de l’escala; sovint, si la porta de l’habitació era tancada, no la sentíem. A voltes, quan la teníem obert, no calia ni que ens cridés: només sentir el renou del pare entrant a casa, intuíem que s’havia fet l’hora.

Les golfes eren el nostre refugi i el nostre univers. Ens hi podíem passar hores, allí dins: parlant o jugant, llegint o plorant. O inventant. O imaginant un futur que no arribava, però que cada estiu era més present.

Sovint, ma germana s’estirava al llit i fullejava revistes. Jo crec que no les llegia, que només en passava fulls i em mirava de reüll mentre jo, que sí que llegia, no alçava la vista del meu centre del món en aquell moment.

Clar que, a vegades, també era jo qui dissimulava i no llegia: tot depenia de les ganes que tinguéssim de xerrar. DE com recordàvem anècdotes del curs escolar passat, fossin bones o dolentes. De com ens imaginàvem que seria el curs vinent, sobretot, quan a ella li tocava canviar de centre, i tot el món nou que se li obria. De què passaria amb les amigues. De què passaria amb aquelles parelles que feia i desfeia ben sovint, amb dolor pel mig. Qualsevol diria que jo era la gran.

Fosques i plenes de records i trastos vells, la petitesa de les golfes contrastava amb la immensitat dels nostres somnis. I, perquè no dir-ho, també de les nostres pors. En aquestes golfes hi havien crescut, abans, els nostres avis i àvies, que ja no hi eren, i el nostre pare i els seus germans i germanes. Crec, fins i tot, que algun besavi ja hi havia passat, per allà.

Ara, però, ja no hi eren, ni tampoc la majoria de famílies i veïnes de qui ens n’explicaven somnis, rialles, plors i futurs, que ja eren passat. Tampoc quedaven, ja, gaire cases com la nostra, ja que quedaven buides, es feien malbé i les tiraven a terra; al seu lloc, hi construïen blocs grisos, de color i de vida. Érem com un record del passat, enmig d’un present on jo no hi veia futur.

Apoltronada al llit, ma germana feia com si no sentís res. Si ens entreteníem a baixar, si trigàvem més del que tocava, la mare ens avisava ja de més mala gana. I si pujava, potser ens trobava encara imaginant, intentant no haver de parar taula. Però els estius també eren per aprendre que durant les vacances també toca treballar.

Un cop ho vam escriure, n’Ada ens va dir que calia tenir en compte 6 factors a l’hora d’escriure, a saber:
– Atmosera
– Personatges
– Conflicte
– Resolució
– Missatge
– Ritme

Ens va deixar 5 minuts per a retocar el text, aviam si ens hi ajustàvem; val a dir que ho vaig saber fer ben poc… La valoració posterior va servir per a prendre nota dels errors i mancances. Aviam si a la propera surt millor!

Tagged: , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading [03/02/2020, Curs d’escriptura creativa] Primeres pinzellades at a destemps.

meta

%d bloggers like this: