21 de març
6 Abril 2019 § Deixa un comentari
Poesia guanyadora del primer premi del III Concurs de microrelats i poesia organitzat per la Biblioteca Popular Autogestionada Teresa Claramunt del Casal Popular de Vila-real.
21 de març
Vaig tatuar-me una sageta de foc
un dia com avui.
No era per tu
-o potser sí-,
sinó per l’amor i per la llibertat.
Vaig aprendre a parlar sense mots
un dia com avui.
Quan els llavis parlen sols
i la llengua s’exclama silenciosa
i juganera.
Vaig fer anar la melodia del bes
un dia com avui.
Al caliu d’una carícia,
al neguit de pell amb pell.
Vaig sentir el vers desbocat
un dia com avui.
Amb els nervis fets paraula
el sanglot, ritme ignot
i la sang fluint arreu
dant la vida
vivint el dar.
Vaig creuar el punt de no retorn
un dia com avui.
D’assaborir la mel
i llepar-ne les gotes
que tot ho impregnen
que tot ho endolceixen.
Vaig tastar la fruita desitjada
un dia com avui.
Les empremtes del delit
les llepades del desig.
Vaig encendre un foc sincer
un dia com avui.
I vaig escriure amb els dits
partitures de passió
al teu cos serè i sincer
perquè tu també ho volies.
Per avui, que és el teu dia
-el nostre dia-
felicitats,
poesia.
Deixa un comentari