[28/03/2019, Taller ‘Llegir per escriure’] Cinquè (pre)encàrrec

22 Març 2019 § Deixa un comentari

Lletres prèvies a la cinquena i última sessió de Llegir per escriure | Un taller impartit per Sònia Moll per compartir lectures i posar-les al servei de la creació literària.

Darrer encàrrec previ: el taller s’acaba. Seguim amb els vincles familiars, ara, ja, de qualsevol edat. Després del tercer i imprescindible cafè diari, el tallat de la tarda, començo a acariciar les tecles del piano informàtic que em permet fet música literària. N’entomo la darrera possibilitat d’enfocament: Proposta 4. Text a partir dels objectes quotidians.

cafè

Clareja en negre

Era el més petit de la casa i el que es llevava més d’hora. Així ho vaig retreure a la família, amistosament, quan vaig començar a posar el despertador a les 6.45 h per creuar Barcelona de punta a punta amb una combinació horrorosa de transports públics: del metro de Sant Andreu a Drassanes amb transbord a Catalunya; i allà, al peu del monument al colonitzador, un bus especial amb una escassa freqüència de pas que et duia fins al polígon logístic on les masses de camisa o granota, segons el lloc, passaríem 8 hores o més per deixar-nos-hi la salut pensant-nos que ens guanyàvem la vida.

Era al peu d’aquell genocida on m’encenia el primer cigarro del dia quan no eren ni les 8 del matí. Aquell fum matiner em dibuixava que és ben cert que, si et lleves molt d’hora, els carrers encara no hi són; com a mínim, els de la quotidianitat de la llar.

Quan era mon pare qui primer es llevava, l’atmosfera del dia anunciava la bona nova com si fos una locomotora: el fum de la cafetera i del cigarro eren el senyal que un nou dia laborable es posava en marxa. Una cafetera italiana, de les de tota la vida, preparada la nit abans i a la qual només calia encendre-li el foc del fogó, també, d’una cuina de tota la vida. En honor a la veritat, la cuina no va durar sempre: ho va fer fins que una mala nit, un foc baix descuidat mentre sopàvem es va alçar en flames i la va cremar sencera.

Amb el mateix encenedor que endollava la cafeïna necessària per anar a treballar, mon pare encenia el Ducados que l’acompanyaria fins que aquell or negre matiner, necessari com l’aire a primera hora del matí, brollés pels ferros de la italiana. Ara sí: l’olor de cafè i cigar eren el senyal inequívoc que el dia es posava en marxa.

El dia clarejava abillat de negre: el del cafè que fumejava, el del tabac que es consumia, el del cendrer metàl·lic que el recollia. I també, clar, el de la ràdio que ens informava d’allò que havíem de saber segons l’emissora que connectéssim. Acabats els rituals, mon pare agafava el cotxe on anys enrere ens havia dut a classe i es dirigia a la feina, on no hi havia ni transport públic per arribar-hi.

Avui, el despertador ja no sona tan d’hora. El cotxe el vaig facturar fa temps però puc combinar metro o moto per anar treballar. Fa anys que vaig suprimir el cigarro d’abans de les 8 h, i en general, el de qualsevol hora. Una nova cafetera italiana m’ubica de bon matí mentre un nou aparell de ràdio fumeja per despertar-me a primera hora del dia. De fet, sóc qui posa els carrers de la quotidianitat d’una llar on ja no queda ningú més. El cendrer metàl·lic negre és l’únic que ha sobreviscut.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading [28/03/2019, Taller ‘Llegir per escriure’] Cinquè (pre)encàrrec at a destemps.

meta

%d bloggers like this: