[14/02/2019, Taller ‘Llegir per escriure’] Segones pinzellades

14 febrer 2019 § Deixa un comentari

Lletres derivades de la segona sessió de Llegir per escriure | Un taller impartit per Sònia Moll per compartir lectures i posar-les al servei de la creació literària.

De nou, ens toca escriure d’allí mateix estant. El punt de partida per a les dues propostes que ens faran desembeinar els bolígrafs és ben engrescador: els microrelats de Jordi Cebrián, que podem trobar aquí.

lorem ipsum

Hem de triar un conte i seguir-ne el fil. El text original va en cursiva; la continuació, en rodona.

Vengué l’ànima al diable per quatre bagatel·les, i quan s’adonà del mal negoci que havia fet anà a reclamar-la, perquè li havien assegurat que tenia quinze dies de termini si no estava satisfet amb la transacció. El diable, però, ja l’havia col·locat. Acostumat com estava que ningú la hi reclamés mai, no s’havia pas esperat els 15 dies. I tot sigui dit, poc que mai el diable havia complert la seva paraula.

Desencaixat, va revendre les bagatel·les als encants per poder comprar, almenys, berenar per a aquella tarda i pagar el lloguer del mes. Tenia tres setmanes per decidir què fer a partir d’aleshores.”

El relat original es pot llegir aquí.

I tot seguit, ens proposa acabar aquest text… al qual vaig donar dos finals diferents. De nou, en cursiva l’original, i en rodona, la part pròpia.

Aquells dies, a la ciutat desapareixien nens. Per això ningú no els deixava sortir sols de nit, i em va estranyar veure el nen vagant pel carrer a aquelles hores. Llavors vaig veure l’home que se li apropava, li posava la mà a l’espatlla i li deia alguna cosa. Tenia por, però hi havia d’intervenir? M’hi vaig acostar pel darrere, en silenci, mentre l’estrany encara parlava amb el nen espantat. El vaig colpejar amb un pal a la base del crani, i caigué en rodó. El nen em fulminà amb una mirada rabiosa i plorosa a parts iguals: acabava de matar l’únic home que sabia on eren els seus amics.”

Aquells dies, a la ciutat desapareixien nens. Per això ningú no els deixava sortir sols de nit, i em va estranyar veure el nen vagant pel carrer a aquelles hores. Llavors vaig veure l’home que se li apropava, li posava la mà a l’espatlla i li deia alguna cosa. Tenia por, però hi havia d’intervenir? M’hi vaig acostar pel darrere, en silenci, mentre l’estrany encara parlava amb el nen espantat. El vaig colpejar amb un pal a la base del crani, i caigué en rodó. Abans que l’home pogués reaccionar, li vaig trencar la mandíbula i s’esberlà el cap en caure a terra. El seu cos el vaig deixar allà mateix; el del nen, me’l vaig endur al magatzem.”

Si voleu saber com acabava realment, el podeu llegir aquí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading [14/02/2019, Taller ‘Llegir per escriure’] Segones pinzellades at a destemps.

meta

%d bloggers like this: