[31/01/2019, Taller ‘Llegir per escriure’] Primer encàrrec

7 febrer 2019 § Deixa un comentari

Lletres derivades de la primera sessió de Llegir per escriure | Un taller impartit per Sònia Moll per compartir lectures i posar-les al servei de la creació literària.

Ens va dir que agaféssim una frase (del dossier de lectures) amb què ens sentíssim identificades i escrivíssim un text sobre el vincle que tenim amb l’escriptura.

Impossible quedar-se només amb una. Amb tot, faig l’esforç i en trio només dues.

ploma-escriure-escriptor

No escribas jamás pensando en la crítica, en los amigos o parientes, en la dulce novia o novio, en tu esposa o marido. Ni siquiera en el lector hipotético. Mentí siempre. Juan Carlos Onetti.

Segurament, més difícil del que sembla. En l’època d’escriure el llibre, vaig haver-me de repetir això una i altra vegada. No negaré que el públic potencial hi era present des del punt de vista d’allò que els podria ser interessant, però no en un sentit de mercat, de vendre, sinó de pur interès, de no escriure palla o trivialitats que no aportarien res a qui em llegís.

Però més enllà d’això, sí que hi havia una consigna interna que em repetia: “no escrius per agradar, no escrius per dir el que algú o tothom vol llegir, escrius des de dins allò que és important per a tu”. Això té un punt contradictori, sí, si pensem en allò d’escriure tenint en compte què pot ser interessant per al públic potencial, però suposo que no hi ha res de pur, tampoc en l’escriptura.

Sigui com sigui, el que sí que vaig posar en pràctica va ser allò que havia llegit mesos abans de posar-me a escriure: que cal escriure des de l’estómac. I així ho vaig fer: em vaig despullar tant que, després de mesos d’estar escrivint el llibre i de repassar-ne les galerades un parell de cops -mallorquí-, no he estat capaç de llegir el llibre. Em fa entre por i vergonya rellegir el que vaig escriure públicament des de la meva màxima interioritat i intimitat.

Ir tanteando -ir sosteniendo- el ritmo interno de un relato, eso y no otra cosa escribir. Luis Gruss.

Ben cert que la inspiració no existeix. I m’ho intento repetir quan a mi mateix em dono excuses per no afrontar el repte del full blanc. Tot amb tot, quan m’hi poso, allò que faig prevaldre és la melodia del text, la música del relat. Sovint, no cerco res més que aquella paraula encaixi de forma rítmica. Ni el registre, ni la rima, ni l’exclusivitat de la paraula; no hi busco res més que un encaix natural, imperceptible, que em faci sentir que aquella paraula és la que permet seguir amb el mateix ritme del relat. O, vés a saber, potser aquella paraula és que la combina, sense saber-ho, aquell percentatge de registre, de (no) rima i d’exclusivitat, entre d’altres, que la fa idònia. En qualsevol cas, no la busco fragmentada, sinó en la seva totalitat, i és així com detecto si hi escau o no.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading [31/01/2019, Taller ‘Llegir per escriure’] Primer encàrrec at a destemps.

meta

%d bloggers like this: