Autodeterminació popular per recuperar drets i exercir sobiranies

30 Desembre 2017 § Deixa un comentari

endavantmca3

Parlament fet en nom d’Endavant (OSAN) a la Gala Popular que cada any organitza Endavant Mallorca amb motiu del 31 de desembre, Diada nacional de Mallorca

Benvolguts, benvolgudes

En primer lloc, permeteu-me donar-vos les gràcies per assistir avui, aquí, a la Gala Popular que organitza Endavant Mallorca amb motiu de la Diada nacional del 31 de desembre. És un honor i un orgull, i perquè no dir-ho, un repte, parlar en nom d’Endavant en un dia com avui. En tant que portaveu, ni que sigui sobtat, miraré de dur una veu col·lectiva de la nostra organització.

endavantmca1La pràctica del dret d’autodeterminació ha significat des de les seves primeres expressions una força revolucionària, transformadora, capaç d’ensorrar imperis, acabar amb estats fonamentats en una dominació injusta i fer avançar la sobirania popular, la igualtat individual i col·lectiva i la democràcia real en mans de la majoria del poble. Tant el dret com el principi d’autodeterminació des de les seves primeres formulacions han estat tant absolutament temut per les classes dominants i els Estats consolidats per una raó ben senzilla: exercir l’autodeterminació implica la possibilitat de la plena independència nacional i, per tant, també la possibilitat de capgirar les relacions d’autoritat i dominació social imposades per les elits pròpies i foranes en el terreny econòmic, polític i social.

només es pot exercir l’autodeterminació als Països Catalans amb un trencament absolut amb la legalitat instituïda del regne d’Espanya i l’ordenament fixat per la Unió Europea, amb un moment de ruptura amb els fonaments institucionals de l’Estat i amb la confrontació i desobediència oberta de totes aquelles accions legals i polítiques considerades injustes i repressives

allò fonamental per exercir l’autodeterminació, tal i com s’ha constatat en diverses ocasions, és tenir un poble organitzat i disposat a mobilitzar-se fins a les darreres conseqüències

Fragments de L’autodeterminació és una revolució política, publicat per Endavant el 28 de juliol d’enguany.

L’única opció que permetria a l’independentisme guanyar aquest embat passa perquè l’esquerra independentista no abandoni les posicions rupturistes i que la resta de l’independentisme no alimenti posicionaments legalistes o idealistes, i opti per la ruptura amb l’ordenament legal espanyol, inclòs l’autonòmic

Fragment de Com fem avançar l’autodeterminació en el marc del 155 i les eleccions del 21D?, publicat per Endavant el 30 de novembre d’enguany.

Hi som, en tot això? No, no hi som. Hi som més lluny ara que tot just fa dos mesos quan el Parlament del Principat de Catalunya va dir que proclamava la República Catalana, el 27 d’octubre. Ho va dir, però no ho va fer. I aquí faig meves les paraules de n’Isabel Vallet, dites ahir mateix: “L’independentisme va renunciar a disputar-li el poder a l’Estat quan tenia l’oportunitat de fer-ho, i ara tornem a l’autonomisme, és un error”

endavantmca2

Magdalena Jaume, del CDR de Canamunt (Palma)

Però, d’on veníem? Veníem d’una mobilització popular sense precedents, tant a nivell quantitatiu com qualitatiu. Veníem de materialitzar un referèndum que el poble es va creure més que el govern. No ho oblidem: va ser gent anònima qui va amagar les urnes, el cens i les paperetes de vot; vam ser gent anònima qui vam obrir, defensar i protegir escoles amb el que teníem: els nostres propis cossos i la nostra determinació. Que ningú se n’oblidi ni reescrigui la història: la policia autonòmica catalana va segrestar més urnes que la policia espanyola i la guardia civil juntes, mentre no impedia la brutalitat que vam patir el poble. Vam desbordar el govern i la gent d’ordre.

Vam ser el poble treballador qui vam referendar el referèndum de l’1 d’octubre amb la vaga general del 3 d’octubre, la més massiva de les darreres dècades. I encara un mes després, el 8 de novembre vam bloquejar comunicacions per donar a conèixer arreu que hi ha un poble treballador que no es rendeix i que està disposat a tot per fer complir la seva sobirania, ja exercida.

Però això fa por. El poble organitzat i conscient fa por a les elits, també a les nostrades: sí, naltros també tenim gent d’ordre, fins i tot dins d’això anomenat Procés sobiranista del Principat. Recuperant Brossa, diuen que la gent no s’adona del poder que té. Durant l’1O i el 3O, la gent se’n va adonar i el va posar en pràctica. I quan el poble s’adona del poder que té, qui té por és la gent d’ordre. Per això, quan Rajoy diu que convoca eleccions el 21D, PDeCAT i ERC surten a cuita-corrents a dir que hi concorreran per frenar, evitar i boicotejar el debat en el si dels CDR, perquè no volen més apoderament popular.

endavantmca4

Ainhoa Etxaide, del sindicat de l’esquerra abertzale basca LAB

I arribem al moll de l’os: quin procés, per a quina societat, per a quin futur. Sempre ho hem dit: al procés hi conviuen dues ànimes, la pactista de la nostra burgesia i la rupturista del poble. En aquest darrers dies, la rupturista popular va prendre les regnes i va encarar el conflicte de cara. La pactista burgesia veu tremolar els seus propis ressorts del poder, de per si ja prou limitats, però prefereix mantenir l’ordre establert abans que abandonar-se a un possible esclat revolucionari.

Per a la classe treballadora dels Països Catalans, i en especial per a les dones treballadores, el futur que ens espera dins de l’ordre establert és el de ser colònia nacional, amb llengua i cultura atacades, menyspreades, subordinades i camí d’una extinció desitjada, però resistida des de les classes populars. Seguir dins de l’ordre establert vol dir IBEX 35, retallades antisocials, sous mínims de vergonya signats per sindicats grocs i pactistes, desnonaments hipotecaris, contractes escombraria, desmantellament de serveis públics, educació i sanitat precàries en favor de les privades. Seguir dins de l’ordre establert vol dir no poder construir una societat que camini cap a l’abolició del patriarcat i totes les seves violències quotidianes, des de la discriminació laboral, en sou i feina, fins a la cossificació sexual de les dones, passant per les múltiples agressions verbals i físiques que tant sovint acaben, malauradament, en feminicidis: 27 dones assassinades enguany als Països Catalans. Ens volem vives i amb vides dignes, i això és impossible dins els estats espanyol i francès.

Tal i com vam dir quan encaràvem la Diada del 25 d’abril d’enguany, al País Valencià:

La crisi política, social i econòmica dels darrers 8 anys ha demostrat que la crítica que des del minut zero l’esquerra independentista va fer al règim del 78 era totalment encertada.

  • L’autonomisme no és útil per a la plena sobirania dels Països Catalans, ni és capaç d’exercir de contrapès efectiu al projecte nacionalista espanyol, que passa per la destrucció de la nostra identitat.
  • L’autonomisme no és útil per millorar les condicions de vida de les classes populars ni de les dones de les classes populars. L’actual fase del capitalisme patriarcal porta a una agudització de les desigualtats socials, l’explotació de la dona i la destrucció del territori, a través de l’accentuació del procés de despossessió.
  • Els estats espanyol i francès i la UE no són murs de contenció a l’ofensiva capitalista ni garants de drets socials, sinó que són institucions essencialment enemigues de les classes populars que executen les polítiques del capitalisme i en garanteixen la seua aplicació.

En aquest context, cal tenir molt clares dues coses. La primera, que el govern de l’Estat actua sistemàticament de genolls davant de les oligarquies. I això ens repercuteix factura rere factura. La segona: que el projecte nacionalista espanyol té una alta capacitat de disciplinació, tant de la dreta com de l’esquerra. I no s’aturarà mentre l’escenari estigui obert.

endavantmca5

Lluc Gayà, de l’assemblea d’Endavant a Mallorca

Quines apostes hem de fer, doncs, com a Esquerra Independentista? Mantenir més vives que mai les nostres consignes i materialitzar-les.

Independència, perquè cap reforma, cap pacte, cap entesa dins dels estats actuals és possible ni, encara pitjor, pot redundar en benefici nostre. Si hi ha cap reforma estatal dins de la Unió Europea, aquesta només pot anar en detriment de les nostres llibertats.

Socialisme, per pura qüestió de supervivència. El capitalisme arriba a la seva fi i morirà matant. El capitalisme senil retalla drets laborals i socials tornant als seus inicis: el grau d’explotació és cada cop més elevat i això inclou, ja, la destrucció de la vida, és a dir, de persones i territoris. Obrim fronteres a les persones migrades per qualsevol motiu, barrem el pas al racisme i al feixisme.

Feminisme, perquè per acabar amb el sistema actual també ho hem de fer amb el patriarcat, i destruir el capitalisme i construir el socialisme no ens garanteix de desfer-nos-en. Però cal fer-ho ara, ja, per tal que realment totes les persones de la classe treballadora estiguin en les mateixes condicions per prendre part del procés emancipador. Les dones són el 50%, o més, del subjecte revolucionari: o canviem les condicions perquè hi siguin en primera línia des de ja, o no guanyarem mai.

Països Catalans, perquè són l’únic projecte nacional que ningú pot pactar, que ningú pot vendre, que només poden reivindicar projectes potencialment revolucionaris. I tinguem clar que l’Estat espanyol ho sap: les agressions feixistes del 7, 8 i 9 d’octubre a Palma, Barcelona i València van relligar, de nou, uns Països Catalans antifeixistes.

endavantmca6

Pau Mas, xeremier de Montuïri

Ens cal, doncs, no esquivar el conflicte, sinó entomar-lo de cara i confrontar-lo. Allà on ho fem, ens tocarà, per força, posar en pràctica les consignes clares per autodeterminar-nos: autoorganització, autogestió i autodefensa. Només així podrem recuperar sobiranies en l’àmbit habitacional i de serveis bàsics per a viure. Només així podrem batallar i recuperar drets robats a cop de decret, drets que van costar anys de sang, suor i llàgrimes de la classe treballadora fins aconseguir-los. Només així, amb la construcció d’un poder popular viu, conscient i arrelat al territori, podrem construir l’estructura nacional per autodeterminar-nos com a poble.

I això ho hem de fer en cada lluita: amb les plataformes d’afectades per les hipoteques o el sindicats de llogateres per un habitatge digne i amb condicions dignes. Amb els CDR, per exigir la materialització de la República i aprofundir-hi en la seva construcció. Amb la Coordinadora Obrera Sindical en defensa dels nostres drets laborals. Amb les plataformes antifeixistes que planten cara al carrer a un feixisme desbocat, que respon a les necessitats opressores de l’Estat espanyol per arribar amb la seva violència allà on no hi arriba la legal. Amb els col·lectius feministes que apoderen les dones per plantar cara a les quotidianes violències masclistes. Ens cal construir un poder popular que tingui múscul i intel·ligència col·lectiva per enfrontar-se al carrer als embats de l’Estat i dels seus sequaços para-estatals.

Finalment, però no menys important, enviem una salutació i un record fraternal i combatiu a les Feministes Encausades de Palma: la seva condemna és un exemple clar de la convivència entre Església i Estat que volem destruir i de la qual n’hem de fugir, naltros us hem absolt i aplaudit!; també una salutació i un record per a les 6 companyes antifeixistes encausades pel 12 d’octubre de 2013, pendents de sentència, així com per a Rodrigo Lanza, de nou en presó preventiva per defensar-se d’una agressió feixista, a Zaragoza: el feixisme avança si no se’l combat i naltros estem amb qui hi planta cara!; i una salutació als presos i preses polítiques: els Jordi’s, en Quim i n’Oriol, però també per na Marina i na Lola; us volem a casa!endavantmca7

També volem a casa n’Alfon, el jove vallecà pres per haver participat de la vaga general del 14N, una vaga per la qual, als Països Catalans, també tenim gent pendent de judici. I és que, permeteu-me acabar amb unes pinzellades internacionalistes, una consigna que, malauradament, sembla estar cada cop més oblidada, però que tant necessària i imprescindible és per als moviments revolucionaris. En el centenari de la revolució soviètica, recuperem: “tot el poder per al poble”. En el 50è aniversari de l’assassinat del Che Guevara, afirmem: “Si el present és lluita, el futur és nostre”. I en el 30è aniversari de l’assassinat de Thomas Sankara, recordem: “Només la lluita allibera”.

Any 2017, les revolucionàries kurdes combaten el feixisme i lluiten per l’emancipació total al crit de Jin, Jiyan, Azadi: dona, vida, llibertat. Sols el poble salva el poble. Visca la terra!

Manacor, 29 de desembre de 2017

Anuncis

Tagged: , , , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading Autodeterminació popular per recuperar drets i exercir sobiranies at a destemps.

meta

%d bloggers like this: