[16/03/2017, La Directa] Estocada política al periodisme públic català

30 Març 2017 § Deixa un comentari

Notícia publicada a La Directa, mitjà d’informació per la transformació social, el 16/03/2017. Enllaç original amb fotografies.

Estocada política al periodisme públic català

La plantilla i les principals agrupacions sindicals i periodístiques catalanes de TV3 critiquen durament el nomenament de Vicent Sanchis com a director de la tele pública catalana, en substitució de Jaume Peral, i denuncien una operació de control polític.

Al·lucinant. Neguit. Inquietud. Sorpresa. Astorament. Desànim. Involució. Adjectius i substantius que es repeteixen entre personal de TV3 hores després de la fulminació de l’antic director, Jaume Peral, i el nomenament del seu successor, Vicent Sanchis. La plantilla es va assabentar de la decisió pels mitjans de comunicació: ningú en sabia res. El correu de comiat del mateix Peral el van rebre dimarts. “És una decisió política que sobta, ningú en sap la raó i tothom es pregunta per què”, explica en Marc.

Marc és el nom fictici d’un treballador que prefereix mantenir-se a l’anonimat. Dos treballadors més s’avenen a parlar amb nosaltres però preservant la seva identitat. Només la presidenta del comitè d’empresa parlarà sense restriccions. Amb tot, les reaccions de la plantilla i de l’ampli espectre periodístic català han estat ràpides, clares i contundents.

El periodisme català, contra el nomenament de Vicent Sanchis

Eren les 12.35 h del dilluns 13 de març quan el departament de Premsa de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) enviava la nota de premsa amb el nou nomenament. La nota informa de la substitució, que seria promoguda perquè Peral “deixa el càrrec per motius personals”. S’hi afegeix un breu currículum de Vicent Sanchís i l’agraïment del Consell de Govern de la CCMA a Jaume Peral per “la professionalitat i la dedicació en aquesta darrera etapa, en què la cadena ha assolit el rècord històric de lideratge d’audiències”.

Sis hores més tard, el Comitè d’Empresa i el Consell Professional de TV3 feien públic el seu posicionament respecte la notícia, amb un comunicat que titulaven amb un clar “Volen TVC sota control”. “El nomenament de Vicent Sanchis no és un bon senyal per a la independència professional, la pluralitat i l’obertura de la CCMA al conjunt de la societat”, sentenciava la nota. I apuntava la decisió presa en dos sentits: d’una banda, en clau política, pel context actual de notícies, com el cas Palau o el cas tres per cent. De l’altra, en clau tècnica: Peral feia temps que reclamava un millor finançament per renovar la programació de TV3. El seu clam era acompanyat pel Llibre blanc de l’audiovisual, elaborat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) i presentat el gener d’enguany, o el manifest Més TV3, presentat pel sector audiovisual juntament amb el Comitè d’Empresa de TVC.

El mateix dilluns, el Sindicat de Periodistes de Catalunya publicitava la reacció, amb un altre comunicat titulat, en aquest cas, Cop de Convergència a TV3, on es destaca que el nomenament l'”imposen de forma sectària un director afí a la majoria de govern”. La secció sindical de CCOO a TV3 s’expressava en la mateixa línia. L’endemà, el Grup de Periodistes Ramon Barnils emetia un comunicat que incidia en la mateixa línia. A part de reiterar les crítiques al sistema de nomenaments, el Grup mostrava la seva “preocupació” per un nomenament del qual no se n’han explicat les causes a l’opinió pública i que es produeix en un moment polític i judicial “molt complicat”. “La coincidència del canvi de director amb la queixa d’un diputat de Junts pel Sí en seu parlamentària per la cobertura dels casos de corrupció que afecten CDC fa augmentar la preocupació del Grup”, afegeixen.

Reaparició de “l’antiga Convergència”

Les diferents veus situen el problema de fons en la reforma de la CCMA pactada el 2012 entre CiU i el PP; era l’època en què Mas governava gràcies als acords amb Alicia Sánchez-Camacho. El fet més substancial de la reforma va ser la reducció de 12 a 6 conselleres, de manera que els grups polítics minoritaris al Parlament perdien representació. També els canvis pel que fa el sistema d’elecció: fins aleshores s’havia de fer amb dos terços del ple del Parlament, per passar a decidir-se per majoria absoluta en segona votació. Ja aleshores el Col·legi de Periodistes va titllar la reforma de “retrocés històric”. La presidenta del Comitè d’Empresa, Roser Mercadé, en destaca el caràcter “anòmal i retrògrad” i que va suposar una “involució claríssima”. En aquest sentit, totes les veus apunten a un control polític de la CCMA, un control que CDC estaria a punt de perdre si es complís la renovació que tocaria des de fa anys.

Ara mateix, el Consell de Govern de la CCMA el formen Núria Llorach i Boladeras, vicepresidenta i presidenta en funcions –per acord del Consell de Govern de la CCMA d’11 d’abril de 2016–, proposada per CDC; Rita Marzoa i Font, consellera secretària, proposada per ERC; Brauli Duart i Llinares, conseller, proposat per CDC; Antoni Pemán i Vicastillo, conseller, proposat per UDC quan anaven amb CDC; Armand Querol i Gasulla, conseller, proposat pel PP, i Josep Vilar i Grèbol, conseller, proposat pel PSC.

En l’actual Consell, hi ha dues anomalies legals: d’una banda, que el president escollit fou Brauli Duart. Duart va renunciar fa un any i va passar a ser conseller; la llei estableix que sigui la vicepresidenta qui n’assumeixi les funcions de forma temporal, però es dóna el fet que ja fa prop d’un any que n’exerceix, sense que sembli que hi hagi d’haver cap canvi, malgrat les constants reclamacions de plantilla i sectors professionals. De l’altra, que tant Llorach, com Duart i Queral haurien d’haver plegat fa temps: Llorach i Duart han superat els 6 anys de mandat, mentre que Querol fa més de 18 que és conseller de la Corporació. L’abril de l’any passat s’hauria d’haver produït una renovació que Junts pel Sí va bloquejar i que, en principi, tindrà lloc el primer semestre d’enguany, segons una proposta parlamentària presentada pel PSC.

En Jaume és un periodista de TV3 que també prefereix que fem servir nom fictici. Des del nomenament, explica que a la redacció hi ha molt de desànim. El motiu? Pel fet que siguin nomenaments polítics i pel descobriment “que és una imposició d’un sector minúscul convergent que ara, de sobte, descobrim que encara té influència com per nomenar el director de la televisió”, afirma. Contesta amb desídia que hi ha “por que en aquest moment tan delicat del país, els mitjans públics malbaratin el seu prestigi”. Ho veu com un retorn al segle XX i apunta cap a un possible moviment involutiu. “Tothom està desanimat. Mai he vist una cosa així”, conclou.

Les declaracions d’alguns membres destacats d’ERC, integrada dins de Junts pel Sí, abonarien la tesi de la maniobra convergent. D’una banda, el diputat republicà de Junts pel Sí Roger Torrent no es mullava en excés defensant el nomenament. De l’altra, el vicepresident del govern, Oriol Junqueras, es limitava a desitjar “el màxim d’encerts i que escolti molt” a Sanchis, en referència a les crítiques rebudes. També apuntava a seguir el mètode del nou Canal 9 del País Valencià a l’hora de destacar els mèrits professionals i no polítics com a procés de selecció.

El poder de la CCMA

“Brauli Duart s’ha fet amb tot el poder reals dels mitjans. Els directors de TV3 i Catalunya Ràdio són ‘programadors amb xòfer'”, sentencia en Francesc, un altre nom fictici. En Francesc és a informatius, on, segons en Marc, tot es viu “amb més tensió”. En Francesc situa en Duart, a qui descriu com a “autoritari i testosterònic”, en la línia de la “vella guàrdia” de Convergència, amb Francesc Homs i David Madí. Per ell, la direcció està lligada de mans i peus, “no pot dirigir, només executa”, i critica el que entén que són “posades en escena” de concuros públics per fer programes per no adjudicar-los a dit, “però és mentida”, afirma. “La Corporació té experiència en graella, però no en ofici”, afegeix. Encara que Duart va deixar la presidència de la CCMA l’abril de l’any passat de forma “temporal” –segons es va anunciar oficialment– i ara només és formalment conseller ras del consell de govern, per a moltes treballadores de la casa, continua fent i desfent.

Si el director de TV3 només executa, per què canviar-ne un que tant sols hi era des de febrer del 2016 al capdavant? Mercadé apunta cap a un canvi de tarannà de Peral respecte al seu antecessor, Eugeni Sallent. Sense voler defensar Peral, Mercadé subratlla que el ja exdirector es mostrava més proper, tenia idees, “il·lusió” i que el diàleg havia millorat. Mercadé destaca que Peral havia demanat els 19 milions d’euros per millorar la programació de TV3 mentre que la CCMA no.

La proximitat de Sanchis al nucli dur del partit que controla la presidència de la Generalitat fa témer una submissió del nou director vers l’acció governamental. En aquest sentit, en sengles entrevistes realitzades a Catalunya Ràdio i TV3, el matí del dimecres 15, Sanchis s’ha mostrat prudent pel que fa a les reclamacions econòmiques, com ha destacat Mercadé. “Necessitem més pressupost, més producció, però al Consell de Govern no els preocupen els continguts, només controlar missatge polític de la CCMA”, afirma. A la ràdio, Sanchis va afirmar que “tenim pocs recursos” i a la televisió, que “la gran prioritat és l’audiència, que TV3 sigui més àgil, capaç de competir amb televisions privades”.

“La CCMA no fa acostament, hi ha un divorci entre plantilla i empreses, però tenen el control dels recursos (diners i personal)”, afirma Mercadé. En Francesc apunta cap al mateix motiu de creació de la CCMA: “van dir que era per operativitat, però era per controlar el discurs”. Mercadé considera que el problema és de governança de la CCMA: “fa anys que es van repartir els directius entre el partit de govern; consideren que la CCMA és una entitat a trossejar, és nefast”.

Respostes polítiques i periodístiques

Amb el rerefons de la governabilitat i funcionament de la CCMA, el Comitè d’Empresa va convocar una assemblea per al dimecres 15 a la tarda. Ho feien amb quatre peticions clau: la reforma urgent de la Llei de la CCMA; una CCMA desgovernamentalitzada i despartiditzada; un Consell de Govern renovat; pressupost suficient per fer front al futur. No debades, Mercadé apunta cap a la necessitat de contractar més gent i gent jove. “Cal defensar la CCMA per no acabar com TeleMadrid”, afirma. Per a la presidenta del comitè d’empresa, TV3 té un problema molt greu de trajectòria i li cal visió estratègica.

A l’assemblea de la plantilla, s’hi va aprovar el manifest TV3, plural i per a tothom, on es destaquen les principals reivindicacions: renovació urgent del Consell de la CCMA; una direcció professional; una reforma urgent de la llei; més pressupost; un contracte programa per als reptes del futur, i més producció. “TVC és la principal empresa del sector audiovisual català i ho hem de continuar sent. Ja n’hi ha prou de jugar amb la credibilitat dels mitjans públics i posar en risc el futur de la Corporació per interessos partidistes”, acaba.

Periodismes parcials

Director del setmanari El Temps (1984-1988), de la revista Setze (1988), director adjunt i director del diari El observador (1990-1993) i director del diari Avui (1996-2007), la trajectòria de Vicent Sanchis és llarga. També en la seva faceta de tertulià, tasca que ha desenvolupat els darrers anys i fins ben bé el dia abans de ser nomenat director de TV3, en diversos programes de la mateixa cadena.

Ha estat sobretot en aquestes tertúlies on ha mostrat el seu caràcter més bel·ligerant, arrogant i alineat amb els partits d’ordre, les doctrines econòmiques ultraliberals i l’stablishment en general. D’entre molts casos, destaquen dos episodis, un a cada mitjà públic. El gener del 2015, després de la projecció del documental Ciutat Morta, Sanchis va acusar-ne els directors d’haver fet “periodisme de part”. La resposta de molts usuaris de les xarxes socials va ser que ell havia fet el mateix des del diari que dirigia aleshores, però des de l’altra part. El maig del 2016, durant els fets posteriors al desallotjament del Banc Expropiat de Gràcia, des dels micròfons de Catalunya Ràdio va relativitzar l’agressió policíaca al periodista de la Directa Jesús Rodríguez, a qui van trencar un dit, pels enfocaments periodístics del mitjà on exerceix.

La Directa ha demanat al departament de premsa de la CCMA poder parlar amb Jaume Peral. La resposta de la cap de Gabinet de Direcció ha estat lacònica: “el Sr. Jaume Peral no farà declaracions”.

Advertisements

Tagged: , , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

What’s this?

You are currently reading [16/03/2017, La Directa] Estocada política al periodisme públic català at a destemps.

meta

%d bloggers like this: