[30/01/2017, L’Accent] Reforç en el treball conjunt a favor dels drets humans i del poble palestí

13 febrer 2017 § Deixa un comentari

Notícia publicada a L’Accent, periòdic popular dels Països Catalans, el 30/01/2017. Enllaç original amb imatges.

Reforç en el treball conjunt a favor dels drets humans i del poble palestí

Entitats locals i moviments socials exhibeixen el múscul del BDS amb el Fòrum Local celebrat a Donosti

El divendres 27 de gener, prop de 150 persones van participar al Fòrum Local del BDS celebrat a Donosti. Administracions, entitats locals i moviments socials tracen estratègies conjuntes per a fer efectiu el dret al BDS i creen una Xarxa d’Espais Lliures d’Apartheid, ELAI. Una cinquena part de les participants provenien dels Països Catalans.

Unes 40 entitats -administracions, institucions locals- i prop de 150 persones van participar, divendres 27 de gener, al Fòrum Local BDS -Boicot, Desinversió i Sancions- de Donosti, Euskal Herria. D’aquestes, unes trenta venien des dels Països Catalans, repartides a parts iguals entre institucions i activitats, segons Mundubat, organització amfitriona de l’acte. El Fòrum buscava dotar d’un punt d’encontre les entitats locals i els moviments socials per enfortir el diàleg mutu i debatre diverses estratègies de desenvolupament d’iniciatives a nivell local de promoció, protecció i defensa dels drets humans del poble palestí, segons l’equip de Mundubat. “Es volia fer el primer pas cap a una Xarxa d’ELAI i s’ha aconseguit: la Xarxa ens farà més forts”, asseguren.

De Donosti a Palestina per la via solidària

A Mundubat ja estan acostumades a organitzar tant esdeveniments públics de difusió del BDS com d’altres de formatius i de consolidació del moviment. Tanmateix, consideren aquest esdeveniment “amb una peculiaritat molt rellevant” perquè era el primer cop que institucions públiques -entitats locals, principalment- que han aprovat mocions de BDS i ELAI es trobaven entre elles, amb d’altres administracions i el moviment social que ho promou, per tal d’implicar-s’hi activament. Entenen que ha estat la mateixa demanda del moviment social i de les entitats públiques la que han motivat la posada en marxa del Fòrum per tal d’enfortir la campanya i ampliar suports actius en defensa dels drets humans a Palestina.

Defensen que tant a Euskal Herria com a l’Estat espanyol es demostra contínuament la solidaritat amb el poble palestí: “ja hi ha 60 entitats locals adherides a la campanya d’ELAI, moltes entitats europees i internacionals ens miren com a exemple a seguir”, afirmen. Amb tot, la reacció de la diplomàcia i de les entitats sionistes és una campanya oberta en el pla mediàtic, jurídic i polític. “Tenen mitjans econòmics per fer-ho, però nosaltres tenim la força del poble i la justícia de la nostra banda”, afirmen des de Mundubat. “El Fòrum ha escenificat la fortalesa del treball conjunt entre entitats locals i moviment social per la defensa dels drets humans del poble palestí”, conclouen.

Aplicacions tècniques del BDS per a un mateix objectiu polític

La primera taula era de caràcter polític i més general sobre els objectiu i els reptes del BDS. Es buscava fer xarxa entre representants d’institucions públiques i equips tècnics per donar les eines jurídiques per la defensa dels drets humans de la població palestina, tant a nivell internacional com estatal, a través del dret internacional. “A pesar de dècades de neteja ètnica i apartheid, les palestines no hem acceptat la situació”, va afirmar Omar Barghouti, cofundador del moviment BDS. Han posat èmfasi en buscar els seus drets “com la resta d’éssers humans” i el BDS ha estat essencial per aconseguir-ho, “perquè hem buscat la justícia i la pau a través de la via no violenta”.

Barghouti defensà que cada cop hi ha més jueves israelianes que recolzen el BDS. L’eina pretén aconseguir costos econòmics i psicològics pel que fa l’Estat sionista contra el poble palestí. En aquest sentit, denuncià que els governs israelians són cada cop més extremistes, plantant les llavors del feixisme. Hi ha una barreja caòtica entre Estat israelià i antisemitisme, conjugat amb “mesures draconianes contra la llibertat d’expressió a Occident”. Es va referir a mesures autoritàries i jurídiques contra activistes dels estat francès i espanyol “que han fracassat a pesar de tot”. Va denunciar que el Ministeri d’Assumptes Estratègics inclou tant la unitat de difamació contra el BDS com els assassinat puntuals. Així mateix, Israel controla els ajuntaments que s’adhereixen al segell ELAI i per això entén que el repte no és convèncer, sinó canalitzar el suport cap a una campanya estratègica.

Per la seva banda, Riya Hassan, coordinadora per a Europa del moviment BDS, va posar de relleu diferents victòries que s’han assolit. Des del BDS d’Euskal Herria es va impulsar una campanya que va fer que Veolia perdés bilions de dòlars en contractes, molts d’ells a través d’ajuntaments: van aconseguir que marxés del projecte per fer el tramvia entre el centre de Jerusalem i assentaments. “El BDS institucional prova que les institucions també poden demostrar solidaritat amb el poble palestí”, afirmà. Els think tanks israelians calculen pèrdues milionàries per als propers 10 anys. “Esteu fent una cosa molt poderós i per això us pressionen”, assegurà Hassan.

A la segona taula, el tema a abordar era el boicot institucional i la realitat de les mocions a nivell estatal. Héctor Grad, professor de la Universidad Autónoma de Madrid, va afirmar que el BDS està construït en positiu “perquè treballa per la igualtat dels éssers humans i vol acabar amb l’Estat d’apartheid”. Defensà que s’han de fer aliances en els moviments socials i que les lleis ja estan fetes, “només s’han aplicar”. Apostà per fer llistes d’empreses a qui fer boicot no només per violacions dels drets del poble palestí, sinó en general, i completar-ho amb una llista alternativa d’empreses que no violin drets humans. Es va posar l’exemples d’Intermón-Oxfam, que utilitza el BDS com a estratègia en d’altres llocs, i que és efectiu.

La tercera taula duia per títol El BDS institucional a l’Estat espanyol: reptes locals, desafiaments locals. Belén Botella, de l’ajuntament de Roda, a Andalucía, defensà que les mocions serveixen per buscar l’eina ideal “per enfrontar-se a un país tant fort amb una visió tant perversa amb les polítiques que duu a terme”. En el seu cas, la moció va ser motivada per la massacre contra Gaza el 2014. Òscar Monterde, de Terrassa, afirmà que la condemna ja no val i que “cal un pas més enllà”. Aida Castillejo, de Rivas-Vaciamadrid, va apostar per la coordinació en la resposta: “les demandes interposades no seran les úniques, hem de fer xarxa entre ajuntaments per ser més fortes”. Van valorar les demandes com “un atemptat claríssim contra la llibertat d’expressió a governs que han estat escollits democràticament”.

La darrera taula se centrà en els processos de contractació pública i l’aplicació del BDS. S’afirmà que, a nivell jurídic, les demandes parlen de discriminació i “deixen molt que desitjar”; moltes d’elles són desestimades. Itziar Ruiz-Giménez, professora de la Universidad Autónoma de Madrid, va subratllar l’obligació dels estats de respectar els drets humans i com hi ha competències municipals davant d’això. Les externalitzacions de serveis no poden ser excusa perquè l’obligació directa s’ha l’ha traslladat a través dels contractes.

Els Països Catalans fan sentir la seva veu solidària amb Palestina

En la lectura conjunta de la declaració final, la regidora de Som Gramenet Patrícia Lafuente va ser l’encarregada de llegir els fragments en català. Som Gramenet va voler presentar una moció fa mesos que va acabar retirant perquè el PSC volia negociar. Quan la van tornar a presentar l’abril del 2016 treballada amb BDS Catalunya, el PSC va presentar una contramoció, “molt diluïda i que no deia res del BDS”, i es va aprovar. Ara, Lafuente no descarta que Som Gramenet presenti una altra moció en la línia del BDS, que parla més de clàusules socials.

D’altres regidores catalanes a Donosti foren Baldo Farré, de la CUP de Sort, que havien aprovat la moció al ple el dimarts 24, o Fabi Díaz, d’Esquerra Alternativa per Barberà – Candidatura d’Unitat Popular (Junts per Barberà). A Barberà del Vallès és un dels municipis on es va aprovar i l’entitat sionista ACOM va interposar denúncia, pendent encara de resoldre’s als jutjats.

El regidor de Capgirem Vic Joan Coma també hi va assistir. Després que els tombessin la moció el 2013, en motiu dels 65 anys de la Naqba, farà retorn del Fòrum i estudiaran si tornar-la a presentar. Coma argüeix que es pot fer una composició diferent, reforçant els drets humans i el dret internacional. El vigatà valora el Fòrum com a molt interessant. “Es nota que tant el moviment de solidaritat amb Palestina com BDS ja tenen anys d’experiència: ha après de la trajectòria fins ara, per arribar més i millor a més gent”, argumenta. Entén que el punt de trobada és la defensa dels drets humans. “Malgrat la criminalització i persecució des d’entitats sionistes, la gent no s’arronsa i tira endavant, perquè és el que ens demanen des de la societat civil palestina, que és no-violenta i no busca afavorir sinó respectar els drets de tothom”, assegura Coma.

L’altre gruix dels Països Catalans, però, no eren institucions sinó activistes. Artiz García, del BDS Catalunya, considera que el BDS esdevé central a Palestina però entén que “la part més interessant és que es plantegen els drets humans directament, per evitar discriminació per origen en el dret administratiu, qualsevol empresa o institució que no respecti drets humans o hi tingui relació”. Així, permet fer relacions amb pobles que pateixen violacions DDHH. García entén que està pensat respecte a les corporacions, per poder-les controlar, fiscalitzar les que avui dia gestionen privatitzacions, i afegeix que si hi hagués municipalitzacions no caldria parlar-ne.

Des d’Ítaca, Irene Esteban afirma que les activistes als grups locals dels Països Catalans van augmentant i l’activitat d’aquests grups es va fent cada cop més referent. “Actualment, hi ha prop de 60 administracions públiques ELAI a tot l’Estat, on gairebé la meitat són dels Països Catalans, tenint en compte l’última incorporació de l’Ajuntament de Sort”, assegura Esteban. En aquest sentit, l’activista internacionalista afirma que el Fòrum ha demostrat la força imparable de les mocions a favor del poble palestí i dels drets humans, i com aquesta dinàmica a nivell estatal és referent a nivell mundial.

Per a Jorge Ramos, del BDS País Valencià, el BDS és “imparable” i molts municipis “ja porten dinàmica pròpia i cada cop son més els interessats”. Ara, s’ha constituït una Xarxa de municipis que es declaren ELAI i perquè s’adhereixin al BDS, que pot facilitar la feina. Un dels darrers èxits ha estat la moció d’adhesió BDS de la Diputació de València, l’administració publica que més habitants aplega que ha estat adherida a nivell mundial. “Gràcies a la RESCOP -Red de Solidaridad contra la ocupación en Palestina-, el moviment BDS es mostra imparable”, rebla Ramos.

Fotografies cedides per Aitor Blanc.

Tagged: , , , , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading [30/01/2017, L’Accent] Reforç en el treball conjunt a favor dels drets humans i del poble palestí at a destemps.

meta

%d bloggers like this: