[01/07/2016, La Directa] La direcció de TV3 i la fiscalia només aporten “indicis” per demanar l’empresonament d’un treballador

15 Juliol 2016 § Deixa un comentari

Notícia publicada a La Directa, mitjà d’informació per la transformació social, l’01/07/2016. Enllaç original amb fotografies.

La direcció de TV3 i la fiscalia només aporten “indicis” per demanar l’empresonament d’un treballador

Durant el judici, les dues parts acusadores no van aconseguir presentar proves concloents sobre l’autoria de la filtració dels plans d’un ERO, però mantenen la petició de set anys de presó contra un treballador

Quatre anys després que s’iniciés el procés, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) va fer seure un treballador de la casa a la banqueta dels acusats. Li demana set anys de presó tot i que la mateixa fiscalia assumeix que “no hi ha prova concloent, sinó un cúmul d’indicis”. El treballador està de baixa a conseqüència del xoc patit pel procés de detenció i la pressió posterior, segons relata el seu advocat.

“Si hagués dit això abans de començar el judici, l’hagueren suspès, per això ho dic ara: no han aportat les proves de convicció, ni en sumari ni en sala. No hi ha prova de càrrec”. Així va començar Carlos Sánchez Almeida, l’advocat defensor, les seves conclusions finals. Era l’última paraula del judici –l’acusat renunciaria a dir-hi la seva– abans que quedés vist per a sentència. Enrere, quedaven prop de quatre hores de vista, durant la qual una vintena de persones van desfilar com a testimonis, entre membres de la CCMA, pèrits informàtics, agents dels Mossos d’Esquadra i una doctora.

Acusen el treballador d’un delicte continuat de descobriment de secrets i un delicte de revelació de secrets, amb una petició total de set anys de presó. L’acusació estava representada pel ministeri fiscal, que va dur el pes de tot el judici, i l’advocat de l’acusació particular, la CCMA. En aquest cas, el lletrat no va ser Wenceslao Tarragó, que ha defensat “neonazis, bandes de crim organitzat, maltractadors, assassins de dones i màfies policials”, segons denuncia CCOO, sinó un membre del seu despatx. L’advocat va rebre nombroses advertències de la jutgessa per la repetició o la falta de correspondència o coherència en les preguntes plantejades durant la vista.

El judici havia de dirimir si l’acusat havia entrat al correu electrònic de tres directius de TV3 i havia reenviat correus que contenien informació sensible. Entre les afectades i testimonis, hi havia Brauli Duart, president de la CCMA, i Eugeni Sallent, aleshores president de la Televisió de Catalunya. Segons l’escrit d’acusació, l’encausat hauria utilitzat sistemes de navegació anònima per no deixar rastre i programes per rebentar contrasenyes i accedir als seus correus.

Durant tot el judici, testimonis, pèrits i Mossos d’Esquadra van fer un dibuix de la situació informàtica de la CCMA. Les coincidències van raure en els equips informàtics de la casa: els ordinadors corporatius i els de postproducció –on treballava l’acusat. “Tots tenen clau d’accés, però els de producció queden oberts”, van afirmar diversos testimonis.

Diversos testimonis van coincidir a afirmar que “la contrasenya només es posa un cop al dia i, després, tothom el pot fer servir; la identificació que queda registrada és la primera”. També van destacar que “el personal tècnic comparteix les claus” i que “als ordinadors, s’hi poden instal·lar programes sense permís”. Els alts coneixements informàtics es barrejaven amb els protocols d’ús dels correus, però va quedar clar que només es podien fer servir per motius laborals i no personals.

Segons els testimonis i els pèrits de l’acusació, els rastrejos fets portarien cap a l’acusat. Però ni tan sols els Mossos d’Esquadra podien afirmar que el poguessin acusar directament. Ningú no era capaç de presentar una prova concloent, com va reconèixer el fiscal a la seva conclusió, sinó “un cúmul d’indicis”. Van considerar que el fet que l’acusat tingués un programa de navegació anònima a casa era un indici, però van amagar “de manera deliberada”, segons Sánchez Almeida, que la instal·lació d’aquest programa s’havia fet un any després dels fets denunciats. “Tècnicament i físicament, és possible que un treballador aliè entrés al seu ordinador”, va testificar un company de feina de l’acusat. Els forats de seguretat del sistema informàtic han tornat a quedar demostrats fa poc: el mes de maig, la CCMA va obligar la plantilla a tornar a canviar les contrasenyes quan va detectar-los.

L’acusació va basar el “cúmul d’indicis” en les coincidències horàries i tècniques de la investigació, que conduirien a l’acusat. Però els mateixos Mossos d’Esquadra van reconèixer que la seva investigació havia estat limitada pels jutjats a un seguit de persones a qui es va considerar “sospitoses”.

Per a la defensa, la “investigació restringida” se sumava a un seguit d’irregularitats que anaven des del tipus penal del delicte demanat fins a la falta de proves. Sense els arxius esmentats, que no estaven inclosos al sumari ni a la vista judicial, per a Sánchez Almeida, faltava la “prova plena necessària en un judici”. Més encara, l’advocat posava damunt la taula la contradicció que la denúncia l’hagués feta la CCMA i no cap persona física afectada: “No existeix la intimitat d’empresa, no existeix aquest delicte”. Va argumentar que hi ha precedents judicials que sentencien que “el correu corporatiu no té intimitat”. Per a Sánchez Almeida, hi ha una contradicció greu entre qui denuncia i el que es denuncia, a part de “falta de proves i una investigació parcial”. “Podria haver-hi altres atacants interns, però també externs”, va concloure.

L‘ERO com a teló de fons

El coneixement de les retribucions i els complements salarials de la direcció de la CCMA era una reivindicació històrica, segons la portaveu del comitè d’empresa de TV3, Roser Mercadé. Afirma que volien saber-ho per tenir informació de cara a les negociacions, sobretot en un context de retallades en què es demanaven “sacrificis” a la plantilla.

Els fets denunciats daten de mitjan 2012. El juny de 2013, TV3 va trencar les negociacions i va anunciar l’ERO. Van intentar arribar a un acord en una mesa de consultes, però no va ser possible. Van presentar una moció al Parlament per demanar la retirada de l’ERO a la CCMA: tothom hi va votar a favor menys CDC i ERC. “Van ser temps molts durs, de confrontació”, explica Mercadé, i cita el cas d’una protesta a les portes del Parlament en què l’escorta de la consellera Joana Ortega va trencar el dit a una treballadora.

La plantilla va convocar diverses assemblees i va acceptar un ERO gradual amb baixes voluntàries. “Al final, no va marxar ningú que no volgués”, narra la treballadora, tot i que destaca el regust amarg que deixa el fet que algú decideixi marxar “voluntàriament”. L’ERO va començar el 2013 i la darrera persona afectada deixarà la feina el gener de 2017. “Confio en una sentència favorable, en l’absolució”, afegeix Mercadé, que remarca el “desgast emocional” de la família i les amistats de l’acusat.

Fonts de la direcció de la CCMA asseguren que no saben si la decisió de personar-se com a acusació particular i presentar denúncia va ser votada al consell de govern. “Sí que et puc dir que no em consta que cap membre del consell de govern de la CCMA s’hi hagi oposat o hagi mostrat alguna divergència al respecte enlloc”, afirmen les mateixes fonts. Asseguren que els grups parlamentaris han interpel·lat la CCMA en diverses ocasions, els mesos de febrer, abril i maig d’enguany.

Una detenció no comunicada

El matí de la detenció, el treballador va rebre la visita d’un grup de mossos de paisà a casa seva. Sense saber el motiu de la visita, no va tenir cap problema a deixar-los passar i va mostrar una actitud col·laboradora en tot moment. L’actitud de la policia, però, va ser “agressiva”, segons relata el treballador, tant contra el seu domicili com contra ell –va haver de despullar-se i vestir-se davant d’ells– i el seu fill –al qual no van deixar que assistís, tot i que estava plorant.

Per arribar fins a TV3, van fer un recorregut desconegut, cosa que li va generar incertesa i neguit fins que no va veure on anaven. Allà, la policia desallotjava els espais on havien de fer el registre i li preguntava on era “allò que buscaven”, sense que ell sabés de què parlaven, va explicar durant el judici. Segons la seva versió, el van interrogar sense haver-li llegit els drets: no li van comunicar que estava detingut fins que va sortir del registre i el van dur cap als calabossos.

Va passar dues nits al calabós; assegura que no va poder dormir. L’acusat afirma que els Mossos “van posar música molt alta ambdues nits”. També refereix que va rebre “amenaces de no poder treballar més a Catalunya”. De resultes d’això, l’advocat assegura que l’acusat pateix una síndrome de xoc posttraumàtic. La jutgessa no va permetre massa preguntes sobre aquest punt perquè entenia que no era el que s’estava jutjant en aquell moment.

La fiscalia va presentar les seves conclusions i va sol·licitar les penes que determina el Codi Penal pels delictes investigats. La CCMA es va sumar a les conclusions de la fiscalia, segons afirma, “en coherència amb la denúncia presentada en el moment dels fets i en defensa dels drets dels treballadors”. El judici va quedar vist per a sentència.

Anuncis

Tagged: , , , , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

What’s this?

You are currently reading [01/07/2016, La Directa] La direcció de TV3 i la fiscalia només aporten “indicis” per demanar l’empresonament d’un treballador at a destemps.

meta

%d bloggers like this: