[26/05/2016, La Directa] “El colonialisme omple de tòpics una Àfrica que mai no ha abandonat”

10 Juny 2016 § Deixa un comentari

Entrevista dobble publicada a La Directa, mitjà d’informació per la transformació social, el 26/05/2016. Enllaç original amb fotografies.

“El colonialisme omple de tòpics una Àfrica que mai no ha abandonat”

Entrevistem dos cooperants que coneixen bé l’Àfrica, Juan Carlos Tomasi i Maria Grande, perquè ens parlin d’estereotips i biaixos relacionats amb el continent africà

Juan Carlos Tomasi, responsable audiovisual de Metges Sense Fronteres, va canviar ben aviat el periodisme esportiu pel reportatge de guerra i de denúncia social. Des de fa quaranta anys exerceix de fotògraf, realitzador i periodista, divuit d’ells a l’oenagé internacional. Per la seva banda, María Grande, membre de la junta directiva d’Arquitectura Sense Fronteres, coordina els projectes de Catalunya a Burkina Faso. Tots dos han centrat la seva activitat professional a l’Àfrica, respecte a la qual narren una mirada molt diferent de la que la majoria tenim esterotipada.

Abans de viatjar a l’Àfrica, què en coneixíeu?

Juan Carlos Tomasi: Per la meva feina, sempre m’he informat abans d’anar-hi i he pogut llegir tot el que he trobat, abans de fer recerca per Internet. A hores d’ara, conec gairebé tots els països, a excepció de Líbia, Eritrea, Malawi, Gabon, Guinea Equatorial, Togo, Benín i Namíbia.
María Grande: Conec sobretot els d’Àfrica Occidental, com Mali, Burkina Faso, Senegal, Costa d’Ivori, Togo i Benín. També Marroc, Algèria i una mica menys Tunis. En general, la informació de què disposava estava estigmatitzada. I és que, per a la majoria de la gent, Àfrica està vinculada a la malaltia, les penúries, la violència i la falta de desenvolupament.

Ha canviat la vostra percepció un cop hi heu treballat?

JC.T.: A mi m’han sorprès Somàlia, Sudan, Etiòpia, Sud-àfrica i la República Democràtica del Congo. Conèixer un país africà és molt difícil a causa de la manca de transport i de seguretat. Però, gràcies a la meva feina a Metges Sense Fronteres, he pogut accedir a llocs que mai no hauria somiat, d’aquí que hagi canviat la meva percepció.
M.G.: M’ha canviat profundament. En particular d’ençà del meu viatge Burkina Faso, on vaig adonar-me dels prejudicis que duia a la motxilla. No n’era conscient, i això que abans havia llegit coses del país. És un lloc desconegut i res no té a veure amb el concepte cultural de l’Àfrica entès com un continent misteriós i ple de perills.

Com veieu actualment aquests països?

JC.T.: Pel que fa a l’economia, cada un és diferent, però les línies de progrés són les mateixes. Hi ha països com Sud-àfrica que s’han adaptat als canvis polítics, igual que Ruanda –ara mateix el país més desenvolupat de l’Àfrica negra– després del genocidi del 1994. Ara bé: la misèria i els conflictes continuen en bona part del continent i desenvolupar-se no és senzill. Angola, per exemple, tot i ser un dels principals exportadors de petroli i viure de la bonança en abaratir el preu dels hidrocarburs, avui es troba en una situació molt delicada.

M.G.: El que més m’ha cridat l’atenció són les ciutats; ignorava que tenen molta activitat, gran quantitat de mitjans i són un motor econòmic fonamental. Ara mateix hi estic treballant perquè m’interessa com es desenvolupen i què hi passa en els barris més marginals.

Per què tenim una imatge tan esbiaixada d’aquest continent?

JC.T.: El colonialisme ha omplert de tòpics una Àfrica que mai no ha abandonat. Es limita a dir-nos que tot és un continent, sense matisos, que arran de la Conferència de Berlín de 1884 va veure destruït milers de cultures i ètnies.

M.G.: Tenim una visió induïda pel que ens ha venut la colonització, basada en la idea que “aquests pobres no saben res”. Això està arrelat en la nostra base cultural, la qual cosa limita la manera amb què tractem els qui provenen d’allà.

Quina responsabilitat en tenen els mitjans de comunicació?

JC.T.: En general ho posen tot en un mateix sac, i respecte als mitjans francòfons i anglòfons, només publiquen històries que succeeixen als països que van ser les seves antigues colònies. Aquí és on comença la manipulació, si bé cal recordar que periodistes com Bru Rovira, Xavier Aldekoa contribueixen amb la seva feina a canviar aquesta imatge.

M.G.: Els interessos econòmics de les potències estrangeres influeixen en la mirada que tenim. A França, per exemple, està molt marcada cap als països francòfons, mentre que els anglòfons són mig desconeguts. I això s’hi suma un tracte paternalista, que considera la població d’allà com inferior. És evident que existeixin penúries i coses dolentes, ningú ho nega. Però també hi ha coses bones en l’àmbit cultural i de desenvolupament. El mateix esperit de supervivència fa que la gent sigui molt creativa.

Com podem canviar-ho des d’aquí?

JC.T.: Com diu Ignacio Ramonet, director de Le Monde Diplomatique, “la informació val diners”, raó per la qual hem de saber llegir i informar-nos, i més tenint en compte que hi ha milers de llibres sobre l’Àfrica en anglès, francès i castellà.

M.G.: Podem donar una versió veraç de les coses, com així fan iniciatives tan interessants com wiriko.org, Ràdio Àfrica, el Centre Intercultural de Barcelona, el Centre d’Estudis Africans o la Xarxa Antirumors. Espais que ens permeten qüestionar aquesta imatge tan tergiversada que es dóna d’Àfrica.

Anuncis

Tagged: , , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

What’s this?

You are currently reading [26/05/2016, La Directa] “El colonialisme omple de tòpics una Àfrica que mai no ha abandonat” at a destemps.

meta

%d bloggers like this: