[25/05/2016, la Directa] Coordinació de lluites contra “l’acarnissament” repressiu

8 Juny 2016 § Deixa un comentari

Notícia publicada a La Directa, mitjà d’informació per la transformació social, el 25/05/2016. Enllaç original amb imatges.

Coordinació de lluites contra “l’acarnissament” repressiu

Diversos col·lectius socials de Barcelona, Girona i Lleida fan front comú per denunciar el “caràcter antisocial” de les acusacions judicials de la Generalitat

Diversos col·lectius de Barcelona, Girona i Lleida van celebrar ahir a la plaça Sant Jaume de Barcelona un acte de denúncia del que consideren “acarnissament” de la Generalitat en acusacions judicials contra protestes socials i polítiques de les classes populars, una dinàmica que contraposen al caràcter més permissiu en casos de corrupció o gran malversació de fons, en el qual la Generalitat ni es persona.

Iván Fajardo, portaveu de la coordinadora que va convocar l’acte –que duia l’encapçalament L’Estat acusa, la Generalitat s’acarnissa – ha fet servir el símil del videojoc dels lemmings per explicar com el que se senten: “no som ciutadanes, som recursos”, ha estat la conclusió a la qual ha arribat després de denunciar que “han declarat la guerra a les classes populars”. Fajardo va assegurar que l’administració persegueix les classes populars mentre protegeix les privilegiades. “Diuen que som antisistema, però qui és prosistema quan està basat en el privilegi?”, ha reblat.

La coordinadora de la qual actuava com a portaveu agrupa activistes represaliades per les protestes contra la línia de molt alta tensió (MAT) a Girona, en la defensa de la universitat pública durant una visita d’Artur Mas a Girona, en les vagues generals del 29-M i el 14-N del 2012, per la campanya Presó és tortura i en la defensa de Can Vies. Per denominador comú, tots aquests casos tenen la Generalitat com a acusació particular i per objectiu, que se’n retiri. A més, van aprofitar per demanar que no es torni a presentar en cap causa contra lluites socials.

Les ‘lemmings’ han dit prou

Fajardo va assegurar que lamenten la “bel·ligerància” que la Generalitat demostra en aquests casos, “que contrasta amb la permissivitat de la corrupció d’alta volada o d’abús policíac”. Com a exemples ha citat el cas Treball, el cas Pujol, el cas Millet, el cas Quintana i el cas Benítez. Així, va assenyalar que podria haver-hi un modus operandi segons el qual la Generalitat només es presentaria com a acusació particular en casos de protestes socials. “És una paradoxa perquè mata el missatger: les causes socials són expressions on la població qüestiona les polítiques antisocials”, ha assenyalat.

El portaveu de la campanya va denunciar el que entén com un “tancament de files” per tal de protegir els actors privilegiats. “Són els mateixos que ens fan la vida impossible amb retallades en sanitat, educació i cultura, amb desnonaments, perseguint-nos, són els mateixos que tanquen files per protegir els que participen d’aquesta gran bacanal que paguem les classes populars”, ha denunciat. Aquí, Fajardo va passar la pilota a Anna Gabriel per saber quina serà postura CUP en el dret a la protesta. “Volem que la Generalitat digui que no es presentarà en causes de lluites socials” i va afegir que l’administració no té per què doblar despesa perseguint el que la fiscalia ja persegueix d’ofici.

Institucions de privilegiats o del comú

La diputada anticapitalista va iniciar el seu parlament amb una felicitació per l’organització de la coordinadora: “juntes som més fortes, això ens ho fa la cultura antirepressiva”. Gabriel va explicar que el grup parlamentari de la CUP-CC fa vuit mesos que insisteix en l’exigència de la retirada d’aquestes acusacions. “Va ser un dels plantejaments que vam fer l’endemà del 27-S, com a diputades hem de servir també per això”, ha afegit.

La parlamentària sallentina va situar el moment polític de crisi en una restricció de llibertats socials i polítiques i mancat d’absoluta legitimitat democràtica que aboca a la protesta. “Qui només té les mans per capital, només té la protesta com a acte de dignitat i de construcció d’un país millor”. Considera inconcebible que la Generalitat es posi de la banda “de qui preserva els interessos de pocs i al costat de qui vol tancar a la presó persones que només reclamen un territori més digne, un sistema econòmic més just i que es respectin institucions del comú com els centres socials ocupats”.

La diputada va assegurar que no tenien altra cosa a fer que donar la mà a aquelles que lluiten “també pels nostres drets socials” i va manifestar el desig de poder anunciar que la Generalitat s’hagués retirat i que no es tornaria a presentar, però no ha pogut ser. “Encara tenim Mossos que actuen com a corretja de transmissió d’interessos privats, que colpegen molt fort tothom qui surt a defensar institucions comunes i més drets i llibertats”.

Malgrat això, Gabriel va afirmar “que no retrocedirem” i que donaran veu i suport a les persones “que sí que estan construint estructures d’Estat com són la llibertat, la democràcia i un sistema social i econòmic més just”. Per acabar, va voler agrair l’enorme presència de mitjans de comunicació als quals va retreure que ,sovint, cobreixen molt els danys materials però no els personals.

La Generalitat, “enemiga jurídica de les classes populars”

“La personació de la Generalitat com a acusació en aquest tipus de causes respon a criteris estricament polítics”. Així va començar la intervenció Anaïs Franquesa, del Centre pels Drets Humans Iridia. Per defensar aquesta tesi, es va basar en dos fets: d’una banda, que la Generalitat no es persona en altres causes de bé comú malgrat ser-ne directament perjudicada, com el cas Palau. “El jutge instructor ho va oferir i la Generalitat es va declinar”. De l’altra, les peticions desorbitades i desproporcionades en casos de lluita social, on demanen 5, 6 i 7 anys de presó. Com a exemple, va esmentar el judici del pròxim 31 de maig en el qual quatre persones seran acusades de participar a l’Efecte Can Vies: la petició de la Generalitat és de 7 anys de presó i 18 mesos de multa per a cada un d’ells, molt superior a la de fiscalia, que és d’un any i mig per a tres d’ells i de tres anys per al restant, amb dotze mesos de multa.

Franquesa ho entén com a reflex de què es coneix com a dret penal d’autor i de l’enemic. En el d’autor, es persegueix qui ha fet, no el que fa fet. En el d’enemic, hi ha persecució de qui es manifesta -enemic- però no del corrupte, que és tractat amb indulgència -amic-. També ha posat l’accent en què la personació sistemàtica contra protestes s’ha fet en temps de retallades i crisi. “Aquí no hi havia retallades, s’hi dedicaven quantitats ingents de recursos”, ha denunciat.

Així, Franquesa va defensar que calia fer l’acció pública de denúncia en l’arena política, dur la lluita fora dels tribunals. “Contrasta la duresa contra dissidents i la tolerància o permissivitat amb altres delictes que afecten molt més el bé comú i el benestar general”, va afirmar. Franquesa va concloure que la Generalitat va pervertir la figura de l’acusació popular i ara ho fa com a acusació particular. En acabar, es van lliurar desenes d’instàncies per exigir que la Generalitat es retiri.

Tagged: , , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading [25/05/2016, la Directa] Coordinació de lluites contra “l’acarnissament” repressiu at a destemps.

meta

%d bloggers like this: