[05/04/2016, La Directa] Dones d’atrezzo

16 Mai 2016 § Deixa un comentari

Reportatge publicat a La Directa, mitjà d’informació per la transformació social, en paper el 05/04/2016, en el número 405. Enllaç al web amb imatges.

Article escrit amb la col·laboració d’en Joan Ballart.

Dones d’atrezzo

El teatre no s’escapa dels rols marcats del patriarcat: elles disposen de menys oportunitats, tenen papers més secundaris, fan feines més invisibles i gaudeixen de menys reconeixement

La presència de les dones al món del teatre pateix d’una greu mancança. El teló de luxe reservat per als grans noms només ho és per als masculins: els homes protagonitzen la gran majoria d’obres en cartellera, a dalt i a baix de l’escenari. Directors, autors i dramaturgs copen una llista que, ni tan sols en el cas dels actors, no és abraonada per cap ombra que amenaci la pèrdua d’aquest privilegi. Aquest protagonisme sobredimensionat sovint té un pretext en el cas de les obres clàssiques, originalment molt masculinitzades. La possibilitat de transgredir aquesta tendència, però, i el fet que es repeteixi en textos nous, posa en qüestió aquest argument. Les companyies joves de teatre, que sovint operen sota funcionaments i plantejaments més rupturistes, poden significar una alternativa viable per a les actrius i les dones del teatre en general.

Càsting públic: es busquen homes

L’ITNC és la companyia jove que sorgeix de la col·laboració del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) amb l’Institut del Teatre (IT). Segons el seu propi web, neix amb el compromís de “recuperar un model interpretatiu propi, uns cànons actorals que s’han anat perdent amb els anys”. El seu objectiu és “tornar a tenir una manera pròpia de representar els nostres clàssics”. La col·laboració amb l’Institut del Teatre es fa per “ajudar la professionalització de joves actors”. Però els actors i les actrius que surten de l’IT només disposen de tres oportunitats per presentar-se a càstings.

El novembre de 2015, es va fer una prova per a la companyia jove de l’ITNC. S’hi van presentar trenta noies i setze nois. “Corrien veus que només agafarien homes, però en principi no havia de ser així, per tant, el vam fer de manera normal”, explica Júlia López, pseudònim d’una de les aspirants. En acabat, només van agafar nois. A la resta de les participants, els van enviar un correu electrònic on afirmaven que els sabia greu “no incorporar actrius al projecte, sobretot pel que fa al greuge comparatiu que tenen les dones en gairebé totes les obres de teatre”. Després de molts dubtes, la directora havia decidit “no variar la dramatúrgia del text original, que són quatre homes”.

Les noies, indignades perquè havien perdut una oportunitat d’or, es van organitzar i van protestar. Al seu costat, també es van mobilitzar companys que havien superat el càsting. “Se’ns ha citat per un càsting en què no teníem cap possibilitat perquè la directora, una dona, no ha volgut canviar la dramatúrgia per establir paritat en els papers ni tampoc canviar el muntatge per proposar-ne un de més equitatiu”, es queixa López. Les participants van aconseguir que els anul·lessin la convocatòria.

López denuncia que, en general, a la història del teatre, hi ha molts més papers per homes que per dones. Una realitat que no encaixa amb l’actual univers formatiu: avui dia, es graduen el doble d’actrius que d’actors. Per aquest motiu, creu que la companyia jove ITNC i també els teatres públics haurien d’intentar modificar aquest panorama. La situació actual, declara, “facilita que les actrius es quedin a casa sense fer res”.

Un exemple: del 10 de febrer al 20 de març de 2016, es representa l’obra El professor Bernhardi al TNC. És una obra en col·laboració amb l’ITNC. L’equip d’interpretació està format per onze actors i una actriu. A la fitxa tècnica, hi apareixen uns altres onze homes i tres dones. Aquest fet té lloc al teatre públic català per antonomàsia, però és una constant als teatres catalans.

Invisibilització i sostres de vidre

La situació de les dones al teatre actual “no genera gaire optimisme i no és gaire igualitària”, segons la directora Carme Portaceli. Així, mentre els homes dirigeixen teatres, museus, cinemes i la cultura en general, “el 85% de la gent que consumeix cultura són dones”. Els números diuen que la majoria de cultura la fan homes i la consumeixen dones. “També és una manera de perpetuar una ideologia, una manera de pensar i de viure”, afirma Portaceli.

La directora afegeix que, en els camps que toquen més la part tècnica, hi ha més homes que dones “perquè han començat més tard i, tradicionalment, aquest àmbit ha estat masculí”. En l’àmbit creatiu, afirma l’actriu Xantal Gabarró, la invisibilització i el sostre de vidre “són innegables”. Gabarró apunta que, tot i que el món de la direcció teatral està molt feminitzat, només hi sobresurten ells. “Tot ho has de lluitar d’una manera exagerada”, afirma Portaceli sobre aquest camp. En els treballs d’escenografia, afirma la directora, acostumen a haver-hi moltes dones, “però els visibles, els que tenen més feina, són homes”. El mateix succeiria en el vessant interpretatiu, en què els homes acaparen tots els premis.

López afirma que els patrons i les idees que condicionen la vida quotidiana esdevenen més evidents en el món del teatre: “Tot i ser, suposadament, un mitjà culte, avançat i progressista, és un dels espais on més es perpetuen els rols i les discriminacions de gènere”. Una actriu pot ser descartada pel fet d’estar massa grassa, o ser poc rossa, o rebre ofertes per actuar únicament en trames d’amor o relacionades amb homes. Els comentaris sobre la bellesa física i el vestuari –incloses les demandes de vestir roba més curta– desplacen les consideracions sobre el treball actoral. Per a López, ser dona i actriu és un cul de sac: “Si no entres als cànons de bellesa, et costarà penes i treballs trobar feina. Si hi entres, tindràs més pressió per demostrar la teva vàlua perquè, i cito textualment una professora meva: ‘Tothom es preguntarà a qui t’estàs tirant per haver aconseguit el paper’”.

Qualsevol proposta de canvi o d’enriquiment del personatge que no vagi en la direcció de caure en el plor o qualsevol vinculació amb estats emocionals dèbils sol ser desestimada. Les actrius reben pocs rols que habitualment siguin atribuïts a cànons masculins, com ara rols de poder, considera. I protesta, contundent: “S’encasella els papers femenins en l’emoció de fulletó i se’n desactiva el discurs polític i social. Hi ha menys papers i molts d’ells es plantegen solament com a ’emocionals’”, explica López.

Portaceli considera que la presència de la dona ha incrementat lleugerament: “No hi ha hagut una gran millora, només cal mirar les dades. Dir que la igualtat ja està aconseguida pertany al neomasclisme”. La directora creu que, tot i que s’ha fet un esforç perquè a l’IT hi hagi certa equitat en la proporció d’homes i dones, la dinàmica social dóna primacia als homes. Portaceli suggereix que no caldria deixar entrar les dones a les universitats: “Si mai no han de guanyar els premis ni els concursos, per què enganyar-les? Per què han de deixar que una dona estudiï per ser directora d’orquestra si mai no podrà treballar com a tal?”.

Gabarró assenyala que “els àmbits artístics com el teatre o la dansa requereixen o apel·len a una sèrie de qualitats i sensibilitats que se’ns atribueixen a les dones i que, sovint, són negades als homes”. Això facilitaria una proporció elevada de dones en l’etapa formativa, cosa que canvia de manera radical en el món professional: “La literatura dramàtica que coneixem té molt poques obres en què apareguin moltes dones o on aquestes siguin les protagonistes principals o portin el pes”.

Portaceli també assegura que Simone de Beauvoir tenia raó quan deia que la igualtat arribarà quan el lloc d’un home mediocre sigui ocupat per una dona mediocre: “No hi ha lloc per a la dona bona, has de ser una bèstia”. “Les dones que treballem en teatre, generalment, tendim a compartir més la feina, som una mica més horitzontals”, afirma. A parer seu, els homes tenen una manera de fer més vertical i no baixaran mai “de la trona”. Ni tan sols per llei: afirma que ningú no respecta la Llei Orgànica 3/2007, que cerca la igualtat efectiva entre dones i homes.

Dalt de l’escenari o rere el teló

Mireia Mora, cap de comunicació i màrqueting d’una productora cultural, afirma que hi ha un divorci històric a l’hora de parlar de cultura. D’una banda, hi hauria l’equip artístic i de creació –autor, actor, director, escenògraf, dissenyador de vestuari, etcètera–; de l’altra, el nucli de producció –la gestió que no es veu. I després, l’equip tècnic, “l’aspecte menys valorat de la professió”, on entren els tècnics de so, de llums, maquinistes, etc. Dins d’aquesta divisió, una desigualtat: qui s’endú gran part del reconeixement és la part creativa, on acostumen a destacar i triomfar els homes.

“La part més invisibilitzada del sector, que són els equips de producció, gestió i comunicació, està ultrafeminitzada”, assegura la comunicadora. Això sí, els caps d’aquests equips solen ser homes. Per a Mora, resulta curiós que hi hagi tantes dones en producció o comunicació perquè no deixa de ser una feina de cures i relacional: “Una productora ha de desenvolupar moltes habilitats d’apagar incendis, calmar gent… Són tasques que corresponen al rol de cura que ens han atorgat històricament”, afirma.

D’acord amb la seva experiència, Mora veu que arriba una edat en què, a les actrius, els costa trobar feina, mentre que la vida professional dels actors és molt més llarga. “Ells poden fer papers de galant a edats avançades”, afirma. Les dones, en canvi, poden ser més qüestionades: “Hi ha intèrprets que es troben en una situació en què ja no poden ser la filla i encara no poden ser la mare. També crec que hi ha pocs papers de dones grans amb què les actrius es puguin lluir”, explica.

Una generació de nous dramaturgs i directors, i de dones joves apoderades, incorpora més papers femenins. “Però aquesta gent no té la feina assegurada a cada temporada”, assenyala Mora. Tanmateix, transgredir rols i papers és una de les sortides per afavorir l’augment de la presència femenina dalt dels escenaris. Per a Portaceli: “Hi ha personatges masculins de les obres clàssiques que es podrien feminitzar, de la mateixa manera que, a vegades, han fet que Hamlet sigui negre. Això pot portar a fer un teatre menys convencional i a explorar un nou llenguatge”.

———————-

Una llei incomplerta

L’any 2007, el Parlament espanyol va aprovar una llei “per a la igualtat efectiva de dones i homes”. Un dels articles estava reservat a la igualtat en l’àmbit cultural, però això no ha comportat canvis en la realitat del sector. Reproduïm el text d’aquesta llei incomplerta:

Article 26. La igualtat en l’àmbit de la creació i producció artística i intel·lectual.

1. Les autoritats públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de vetllar per fer efectiu el principi d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en tot el que estigui relacionat amb la creació i la producció artística i intel·lectual i amb la difusió d’aquesta.

2. Els diferents organismes, agències, ens i altres estructures de les administracions públiques que de manera directa o indirecta configurin el sistema de gestió cultural han de dur a terme les actuacions següents:

a) Adoptar iniciatives destinades a afavorir la promoció específica de les dones en la cultura i a combatre la seva discriminació estructural i/o difusa.

b) Polítiques actives d’ajuda a la creació i producció artística i intel·lectual d’autoria femenina, traduïdes en incentius de naturalesa econòmica, per crear les condicions perquè es produeixi una igualtat efectiva d’oportunitats.

c) Promoure la presència equilibrada de dones i homes en l’oferta artística i cultural pública.

d) Que es respecti i es garanteixi la representació equilibrada en els diferents òrgans consultius, científics i de decisió existents en l’organigrama artístic i cultural.

e) Adoptar mesures d’acció positiva a la creació i producció artística i intel·lectual de les dones, propiciant l’intercanvi cultural, intel·lectual i artístic, tant nacional com internacional, i la subscripció de convenis amb els organismes competents.

f) En general i a l’empara de l’article 11 d’aquesta Llei, totes les accions positives necessàries per corregir les situacions de desigualtat en la producció i creació intel·lectual artística i cultural de les dones.

——————-

Xifres

Temporada 2015/2016 segons la Plataforma per la Igualtat en les Arts Escèniques i Visuals de Catalunya:

Teatre Lliure 29 espectacles, 3 autores i 2 directores.

TNC 19 espectacles, 1 autora i 2 directores.

Mercat de les Flors 46 espectacles, 8 directores.

Gran Teatre del Liceu 10 espectacles, 0 directores musicals, 1 directora escènica.

Teatre Goya 10 espectacles, 1 directora i 1 autora.

Teatre Romea 7 espectacles, 1 directora i 0 autores.

Festival Temporada Alta 59 espectacles, 3 directores i 6 autores, 3 codirectores i 7 coautores (amb els corresponents coautors i codirectors homes).

Festival Grec Teatre 34 espectacles, 4 autores, 4 coautores, 3 directores i 6 codirectores. Dansa: 15 espectacles, 4 coreògrafes, 5 cocoreògrafes, 1 dramaturga.

Presència d’actrius

Dades extretes de les webs dels teatres:

Teatre Lliure 136 actors / actrius, 51 de les quals són dones = 37,5%

Teatre Nacional de Catalunya 133 actors / actrius, 45 de les quals són dones = 33,83%

Mercat de les Flors 155 ballarins/es, ‘performers’, titellaires, actors/actrius, 60 de les quals són dones = 38,7%

Teatre Goya 53 actors/actrius, 21 de les quals són dones = 39,62%

Teatre Romea 36 actors/actrius, 12 de les quals són dones = 33,33%

Tagged: , , , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading [05/04/2016, La Directa] Dones d’atrezzo at a destemps.

meta

%d bloggers like this: