[24/02/2016, L’Accent] El CorrEscales arriba a Barcelona per estendre “la flama de la dignitat”

9 Març 2016 § Deixa un comentari

Notícia publicada a L’Accent, periòdic popular dels Països Catalans, el 24/02/2016. Enllaç original amb imatges i vídeo.

El CorrEscales arriba a Barcelona per estendre “la flama de la dignitat”

Els relleus iniciats a Bilbo quatre dies enrere acaben davant del MWC i de la botiga de referència de Telefónica. Les vaguistes confronten la dignitat de la solidaritat a la precarietat de l’explotació.

El CorrEscales va cloure el recorregut que tenia previst. Quatre dies després de sortir de Bilbo el dijous 18, la que de ben segur és la marxa de relleus solidaris més llarga realitzada mai, 800 kilòmetres, va arribar a Barcelona després de passar per Nafarroa i a l’Aragó. A l’arribada a Barcelona, doble benvinguda i doble comitiva: doble benvinguda, a les portes del congrés de mòbils, el MWC, i als Jardinets de Gràcia amb final a la botiga ocupada l’any passat durant la vaga de la resistència Movistar. I doble comitiva: enorme presència policíaca a ambdós llocs, enorme presència solidària també. I les diferents reivindicacions i problemàtiques, presents de principi a fi.

Kilòmetres de reivindicacions i solidaritat

El pas pels diferents pobles no va ser només un pas efímer. A nombroses poblacions s’hi van organitzar activitats prèvies i posteriors al pas del CorrEscales. En alguns llocs, les activitats eren simultànies al pas dels relleus. Destaquen xerrades, debats i concerts organitzats a Euskadi, curses simultànies a Nafarroa, trobades amb els 8 de Yesa a Artieda -l’Aragó- o l’alliberament d’un bloc d’habitatges a Tàrrega per part de la PAH Urgell. El pas per comarques catalanes va ser seguit amb intensitat des que hi entraren el diumenge 21 de bon matí.

“Va ser molt emocionant”, destaca Yolanda Rodríguez en referència a l’acció de l’Obra Social de la PAH. Rodríguez, una de les organitzadores del CorrEscales, considera que la gent es va involucrar “moltíssim” en donar-los suport i que les trobades amb la gent dels diferents pobles va ser “molt bona”. Malgrat la “manca de pràctica” a l’hora d’organitzar el CorrEscales, la valoració que en fa és “molt bona” i ja pensa en “preparar el CorrEscales del 2017”. Entén que els i les vaguistes tindran una “molt bona rebuda” a la realització d’un projecte que semblava impossible. Mónica López, una altra de les organitzadores, destaca que, al llarg del recorregut pels diferents pobles, “hi ha hagut molta facilitat d’entesa, sempre s’han trobat punts en comú”.

Javi Marco, portaveu de la resistència Movistar, destaca com s’emocionaven quan a Euskadi un grup de nens/es els van rebre amb una pancarta feta per elles mateixes, o quan Artieda la gent dels ‘8 de Yesa’ li passava el testimoni als forestals d’Aragó, “cansats de la precarietat”. A la cara negativa, els problemes que han tingut amb les diferents policies, “sobretot l’Ertzaintza i la Guardia Civil”.

Del MWC al Passeig de la Precarietat i la flama de la Dignitat

L’arribada a Barcelona, però, no va estar exempta de polèmica. Rodríguez respon amb un lacònic “sense comentaris” a la pregunta sobre l’actitud de l’Ajuntament de Barcelona a l’hora de posar obstacles o facilitats per a la realització de la manifestació final. Marco assegura que l’Ajuntament “no ha volgut assumir responsabilitats i no ha volgut participar a l’acte final. Han facilitat permisos, però no era el que nosaltres demanàvem”.

A mig matí, els relleus havien arribat a les portes del congrés de mòbils, el MWC. Amb rebuda a la plaça Europa de l’Hospitalet de Llobregat per part de solidàries, la mateixa Yolanda i n’Alain, vaguista basc, van ser les darreres en dur el relleu a les mans, un telèfon blau. Des d’allà, fins a les tanques d’entrada, on va tenir lloc una roda de premsa. En aquesta van aprofitar per denunciar “la precarietat que imposen tant Movistar com les multinacionals” que “fan viure la gent en la misèria”. Van recordar amb emoció les rebudes de la gent als pobles, sobretot de matinada. En aquesta mostra d’agraïment, van voler recordar que el micromecenatge vol no només retornar els diners de la vaga de l’any passat sinó crear una caixa de resistència comuna per tothom qui vulgui “lluitar contra la precarietat”.

Al migdia, la nova Rimaia, reocupada el dissabte anterior en homenatge a Pablo Molano, va acollir el dinar solidari que donaria forces per al darrer tram. Així, mentre algunes persones de la Marea Blava anaven a donar suport a la manifestació de les vaguistes de metro de TMB, d’altres feien els darrers preparatius per a l’últim tram del CorrEscales. Des de la plaça Francesc Macià en baixaria el camió i la capçalera del darrer relleu, que s’uniria a les solidàries que esperaven a Jardinets de Gràcia.

Des d’aquell punt, el passeig de Gràcia es va convertir en la denúncia del passeig de la precarietat. Parlaments contra Bankia i CX i contra l’Europa fortalesa que deixa morir milers de persones a la mare mortum van donar pas a denúncies fetes des de portaveus del Sindicat Popular de Venedors Ambulants o dels manters de Barcelona contra el racisme institucional i l’imperialisme. Els crits d’anticapitalistes s’intercalaven amb els de Cap persona és il·legal. Una treballadora d’una subcontrata cultural va ser l’encarregada de denunciar el model turístic, cultural i laboral a què aboca aquest model de ciutat. La reivindicació feminista que confronta la vida al capitalisme, així com la celebració dels anys de lluita de la PAH o la tenacitat dels i les Iaioflautas també van tenir lloc en les reivindicacions. Durant tot el recorregut es van succeir les actuacions musicals de Kòdul, Gatibu, Yacine & the Oriental Groove o Insershow, que va tancar la manifestació a la botiga.

Va ser just abans d’arribar a aquella cantonada, custodiada per Mossos d’Esquadra i Policia espanyola que vigilaven la botiga MWC i el Banc d’Espanya, respectivament, que es va encendre la flama de la dignitat. La flama va romandre encesa durant els parlaments finals, on es van reiterar els agraïments a tothom qui havia fet possible el que semblava impossible: el CorrEscales, un recorregut ininterromput de 800 kilòmetres contra la precarietat. El record al Juan Pedro, vaguista de Movistar, i el Pablo Molano, activista barceloní, va posar la nota emotiva de la cloenda.

El CorrEscales continua

“Mai hagués imaginat que recaptaríem 122.000€”, confessa Marco. Assegura que “només” pot fer una valoració positiva per la gran quantitat de gent que els va rebre als pobles i pel fet de crear una caixa de resistència per a qualsevol col·lectiu. López hi afegeix: “estarem disponibles per a oferir els diners de la caixa de resistència comuna per a donar suport a qualsevol que ho necessiti”. El projecte de micromecenatge segueix obert fins el 15 de març.

“El CorrEscales no és només una denúncia sobre la precarietat laboral, sinó també social”, afirma. I afegeix: “per això, què millor que la PAH per unir-se’ns i fer una denúncia conjunta de com les elits econòmiques ens asfixien i ofeguen”. Marco recorda que durant la vaga ja van ajudar la PAH a aturar tres desnonaments. “En això consisteix, en realitzar una ajuda mútua”.

Marco, que lamenta no haver pogut “gaudir” de la marxa com hagués volgut pel fet d’organitzar-la, sí que es mostra “content” d’haver realitzat el projecte i del fet que la gent estigui també satisfeta de la marxa i la iniciativa. Voldria que continués per denunciar la precarietat, potser a un altre lloc, però encara no sap si es farà, ni com. “La gent no es creia que fóssim capaces de fer-ho i ahir tothom estava contentíssim d’haver-ho assolit”, remarca. Destaca en positiu “la quantitat de gent que no s’ha volgut perdre la marxa”, des de la que es va sumar a algun tram fins la que els va rebre amb avituallament o els donava ànims pel carrer.

Pel que fa a la lluita, encara no sap si hi ha condicions de tirar endavant una vaga indefinida com l’any passat. “Potser seria millor provar un altre format”, comenta. López és del mateix parer: “Immediatament, no seria possible; s’estan cercant maneres de lluita alternatives”. En aquest sentit, Marco destaca l’apropament als moviments socials. “Ha estat el millor que ens podia passar. Hem d’adonar-nos que juntes aconseguim més coses que per separat. No imagino una victòria sense el seu suport. Hi ha molta gent desprotegida, per desgràcia, en aquesta societat”, rebla. La marxa contra la precarietat, doncs, continuarà.

Tagged: , , , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading [24/02/2016, L’Accent] El CorrEscales arriba a Barcelona per estendre “la flama de la dignitat” at a destemps.

meta

%d bloggers like this: