[09/01/2016, Contrainfo.cat] Un cabdell roig i lila de 80 anys d’història que encara fila

Crònica publicada a ContraInfo.cat, projecte comunicatiu autogestionat de Mallorca, el 09/01/2016. Enllaç original amb imatges.

Un cabdell roig i lila de 80 anys d’història que encara fila

Dues-centes persones homenatgen Aurora Picornell i les ‘roges del Molinar’

Dijous 7 de gener, dos dies i 79 anys després del seu assassinat, n’Aurora Picornell i les ‘roges del Molinar’ van ser homenatjades al seu barri obrer natal. L’acte va servir per unir els dos punts d’un cabdell que fila l’antifeixisme i el feminisme de fa vuit dècades fins ara.

Amb un Teatre del Mar del Molinar ple a vessar, el barri portuari de tradició obrera va acollir un homenatge ple de contingut històric, polític, emotiu i artístic. Amb inici teatral i final musical, n’Aurora i les roges del Molinar van ser el fil conductor d’una lluita d’ahir que segueix viva avui.

Bocins de teatre, fragments d’història

Amb un auditori ple a vessar, la sala va quedar a les fosques. Dues actrius i un actor van representar un fragment de ‘Només quan plou’, obra de n’Aina de Cos i na Carme Serna que s’estrenarà el febrer al Teatre Principal. En el fragment, n’Aurora conversa amb sa germana, na Llibertat, i després amb el seu botxí.

Tot seguit, Marcel Pich, d’Es Molinar en Moviment, entitat organitzadora de l’homenatge, donava la benvinguda al públic i feia la presentació de l’acte. Aquest homenatge es fa des del 2010 i cada any han convidat membres d’altres lluites i han recordat i al·ludit “la vigència del discurs d’aquelles dones”, en paraules de Pich.

L’historiador David Ginard va esbossar la figura de n’Aurora Picornell. Amb fluïdesa i un relat sòlid, divers i fonamentat, Ginard va desglossar la biografia de n’Aurora en quatre parts. D’una banda, l’entorn social i familiar de la jove palmesana. De l’altra, els anys republicans d’aquesta lluitadora, obrera i conscient del seu gènere. En tercer lloc, Ginard va explicar-ne la detenció, ja el 19 de juliol del 1936, el seu pas per la presó i les circumstàncies concretes del seu assassinat a mans dels feixistes. En darrer lloc, i a mode de conclusió, Ginard va parlar del seu llegat i memòria.

En aquest sentit, Ginard va destacar i subratllar la joventut de n’Aurora en ser assassinada. Nascuda el 1912, detinguda el 1936 i assassinada el 5 de gener de 1937, “per força havia d’haver tingut una vida política curta”. Tot i així, Ginard va reivindicar-ne la seva figura, no només pel seu prematur activisme polític –amb 15 anys ja va escriure el pròleg d’un llibre que abordava la qüestió del gènere-, sinó per destacar totes les lluitadores del nostre poble, i no només els grans noms històrics, que tot sovint són homes.

Filles d’un fil roig i lila que encara teixeix

De la història, al present de lluita que traça el futur. La regidora d’Alternativa per Pollença, Marina Llobera, va prendre la paraula per reivindicar el fil roig que uneix n’Aurora amb les lluitadores d’avui. Un fil com el del cabdell que li va donar a una companya de la presó de Can Sales el dia que se la van endur per matar-la. Ara el cabdell deu romandre a la seva tomba del cementiri de Porreres.

Llobera va assegurar que n’Aurora cosia “a nivell literal perquè era la seva feina; a nivell figurat perquè, en la seva militància, organitzava, unia”. I va continuar assegurant que “les que lluitam o pretenem lluitar per un altre món sabem que aquesta és o ha de ser una de les nostres principals tasques: embastar, cosir, tallar allò sobrant i ajuntar el que pot ser confegit, descosir un parell de punts quan fa falta i ripuntar millor”.

Com dos punts que uneixen la història, els fils també uneixen els seus antagonistes. Així, Llobera mencionava, en un dels punts, els explotadors i el capitalisme depredador, que existeix encara avui dia a Bangladesh, per posar un exemple de cosidores. I a l’altra banda, l’apoderament de la classe obrera, les dones roges, les que estan “sentenciades” d’entrada. Perquè n’Aurora, va destacar Llobera, “a part de comunista era, encara pitjor, una dona! Una dona fent política, a cara descoberta, en un lloc destacat, valenta, que no va dubtar en anar a demanar armes a n’Espina quan va ser el moment, intel∙ligent, bona oradora i admirada”.

Relligat l’odi cap a les dones roges d’aleshores amb els atacs contra les dones roges d’avui en dia, les companyes polítiques de la CUP que reben insults misògins, Llobera va evidenciar quina havia de ser la resposta: “Organitzem­nos i militem!”. En una crida a implicar-se en organitzacions assembleàries, “perquè és la manera de crear massa crítica, implicada, apoderada”, Llobera també va subratllar la necessitat de formar-se políticament i humana. I amb una idea clara: “l’explotació és explotació, i el feixisme és feixisme. I explotadors i feixistes, tenen noms”.

Tot seguit, el cantautor del Penedès Cesk Freixas va cloure la jornada amb una breu actuació musical que va relligar la lluita antifeixista de l’Amèrica del Sud amb l’actual. Fou en cantar L’estaca i Què volen aquesta gent quan va arrencar a cantar el públic, que també s’hi va sumar amb la cançó final: La petita rambla del Poblesec, que va servir per reivindicar que al Molinar s’hi vol port petit.

La lluita continua, l’homenatge també

Es Molinar en Moviment és “una plataforma crítica 2.0 que recull la feina de l’extinta Assemblea de Joves del Molinar”, en paraules de Marcel Pich. L’acte serveix per posar en valor la tasca d’Aurora i les roges i “per visibilitzar que tenim un barri històricament combatiu i una Mallorca amb moltes lluites de base”.

“En tots aquests anys de picar pedra per recordar les roges hem notat que el missatge cala i que cada vegada més gent coneix aquelles dones”, assegura Pich. I és per això que afirma que treballaran per “dignificar la seva lluita, denunciar la injustícia que patiren i reivindicar el seu missatge que ens ha de fer avançar cap un país lliure i socialment just”. Pich reivindica com un orgull tenir unes dones valentes com a referent al Molinar.