[10/12/2015, L’Accent] Rostres i costos de la ‘revolta de les escales’

24 Desembre 2015 § Deixa un comentari

Notícia publicada a L’Accent, periòdic popular dels Països Catalans, el 10/12/2015. Enllaç original amb imatges.

Rostres i costos de la ‘revolta de les escales’

Parlem amb tres vaguistes que pateixen repressió després de la lluita

Sis mesos després de la finalització de la vaga de la ‘resistència Movistar’, diversos vaguistes segueixen a l’atur o s’enfronten a judicis contra les seves empreses. Els sindicats majoritaris pacten amb la contrates la finalització de la vaga.

Podríem dir que, d’una banda, hi ha els i les sindicalistes, i de l’altra, els sindicats. La revolta de les escales va suposar un punt d’inflexió en la lluita sindical del segle XXI, en aconseguir revertir la fragmentació extrema de plantilles que suposa la subcontractació i articular una mobilització conjunta de personal autònom, de contrates i de subcontrates. En ple canvi de paradigma, conviuen ambdues realitats: mentre sindicalistes afronten repressió i persecució individuals, els sindicats majoritaris claudiquen un cop més davant la patronal.

Només qui lluita pot negociar… i pateix la repressió

El Rafael Ríos Curtmache porta dotze anys treballant al sector de les telecomunicacions i set a la mateixa empresa, Abentel, grup Abengoa. Era fixe a la plantilla. El van acomiadar el 30 d’abril “per fer vaga i formar part del comitè d’empresa”. Forma part del sindicat USOC.

No és el primer cop que té problemes amb l’empresa. A causa del deteriorament del sector, com a sindicalista i membre del comitè ha estat “perseguit, amenaçat, sancionat” per no complir les normes “no escrites” de l’empresa i intentar solucionar els problemes dels seus companys.

Des que va ser acomiadat, no ha tornat a treballar. Assegura que a les empreses que contracten plantilla amb contracte temporal, les condicions que ofereixen són molt per sota del conveni del metall que tenien. “És un sou ridícul, i si en vols més, treballa en negre fora del teu horari”, explica. A les altres empreses l’obliguen a fer-se autònom; ”fals autònom”, remarca, “o com diu el govern, ’emprenedor a costa meva’”. Des de la vaga, viu la situació “a l’expectativa” que amb la lluita continuada i les pressions polítiques i sindicals puguin arreglar-ho o començar a treballar com més aviat millor.

Té judici el dia 14 de desembre. El van acomiadar per considerar que tenia contracte de final d’obra -cada quatre anys Telefónica canvia el contracte de bucle- i l’empresa fa contractes temporals de final d’obra. Ríos ja va guanyar un judici a l’empresa, fa quatre anys, per aquest mateix motiu. “Estan en frau de llei, no es poden fer diversos contractes de final d’obra seguit a un treballador sense considerar-lo indefinit”, assegura. L’empresa, però, va decidir aplicar altre cop el contracte de final d’obra “per donar un cop de puny damunt la taula i atemorir els companys perquè no continuessin la lluita, però no ho van aconseguir”. En la demanda, Ríos exigeix l’acomiadament nul per ser representant legal dels i les treballadores i per la “persecució sistemàtica” cap a la seva persona per “ser sindicalista”, a més de fer vaga i incitar la resta a lluitar pels seus drets.

El cas d’en José Guillermo Llerena Rueda també és de persecució sistemàtica contra representant dels i les treballadores. Va ser acomiadat el 4 de juny, “només per reclamar millores laborals i fer vaga des del 7 d’abril”. Treballava per Itete Barcelona, era dins el règim del conveni del metall. Encara no ha tornat a treballar perquè tot just el dia 3 de juny havia guanyat l’anterior judici, també per acomiadament per ser delegat sindical. Era la sentència ferma del suprem.

Després de la vaga, Llerena segueix lluitant “aquí i allà”. Amb els dos anys d’atur que li dóna la sentència ferma el suprem, resta a l’espera d’aquest nou judici, que considera que “ja s’està guanyant” perquè “no es pot permetre tant d’abús”. A nivell legal col·lectiu, estan a l’espera de tots els judicis que tenen després de posar la vaga en stand by; les empreses han trencat l’acord de no repressàlies ni acomiadaments ni penalitzats per part de Telefónica i les contrates. “No compleixen res”, afirma.

Quan va començar la vaga, en Marco Antonio del Águila Silva era autònom. Portava catorze anys al sector i quatre a la mateixa empresa. En acabar la vaga, el nou delegat d’Itete li va dir que “sense problema podria començar en la meva mateixa zona de treball i que em presentés dilluns”. Això fou un dimarts. A l’endemà, però, li van dir que es posaren en contacte amb ell, “i fins ara”. Set mesos.

No va poder tornar a treballar fins sis mesos després per motius econòmics. Va intentar entrar com a autònom a Comfica, per treballar a Jazzel i Orange. “Vaig fer tot el possible, ja que són molts cursos i no tenia diners”, afirma. Després d’uns mesos va poder-ho fer, però quan ja ho tenia tot en regla va sortir un deute impagable a hisenda: “3.000€ i augmentant. Per això no vaig poder tornar a treballar abans”, explica.

La vivència de la situació post-vaga “és molt complicada”. Viu sense poder treballar i amb un deute que va augmentant cada cop més, havent invertit una gran quantitat de diners “ja que jo tinc totes les eines per muntar fibra òptica”. Assumeix que és “molt complicat superar això” però ho relativitza dient que “són diners, és un mal necessari”; destaca, però que “el que vaig viure durant la vaga, a nivell personal, amb els companys lluitant colze a colze: això no té preu”.

Ara Del Águila treballa per a una subcontrata. Durant els quatre anys d’autònom a Itete no va tenir cap problema, “sempre complia les ordres que m’assignaven”. Tot va canviar, però, quan es van inventar les penalitzacions. “A dia d’avui tinc un judici pendent sobre això, perquè les penalitzacions són il·legals”, assegura.

Qui no lluita, claudica

Els sindicats majoritaris van desconvocar la seva particular vaga el 5 de maig passat. El resultat era el compromís de desenvolupament d’una taula paritària -entre sindicats i patronal- que recollís les demandes de la vaga, iniciada molt abans que la convoquessin els sindicats majoritaris. La vaga va continuar fins a mitjans de juny, i la taula paritària, de fet, ha estat bloquejada durant molt de temps, a part de recollir punts mínims de les mobilitzacions. Ara mateix, es troba estancada.

A mitjans d’octubre, CCOO i UGT van fer arribar una proposta als Comitès de Vaga de l’Estat “per desbloquejar la taula paritària i defensar així els acords del 5 de maig”. En la proposta, que es pot llegir aquí, les organitzacions signants es comprometen “a la unitat d’acció per defensar el desenvolupament de l’acord estatal”, tot cercant “una lluita consensuades en ares de la defensa del sector i les condicions de feina dels i les treballadores”.

A aquesta proposta, la Coordinadora Estatal de Comitès de Vaga hi va respondre amb una proposta i missatge clars: “les mobilitzacions són el ser o no ser de les reivindicacions”. Amb una proposta de calendarització i motius titulada ‘Sí a la unitat. Unitat per lluitar’, els Comitès de Vaga entomen el guant i responen a CCOO i UGT amb una “oferta sincera de lluita i reivindicació”, que es pot llegir aquí.

Pocs dies després, però, que els Comitès de Vaga fessin pública aquesta resposta cap a la lluita conjunta, en consonància a la proposta inicial de CCOO i UGT, apareix un altre document. En aquest, surt registrada al Ministerio de Trabajo la desconvocatòria de la vaga signada amb la patronal per part dels sindicats majoritaris. Els Comitès de Vaga mostren els seus dubtes respecte “què és exactament aquest document que s’ha registrat” i què pensen fer CCOO i UGT respecte el bloqueig de la taula paritària. A més, emplacen aquests sindicats “a posicionar-se davant la proposta d’objectiu i mobilització conjunta” publicades, i posar-hi fil a l’agulla.

Tagged: , , , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading [10/12/2015, L’Accent] Rostres i costos de la ‘revolta de les escales’ at a destemps.

meta

%d bloggers like this: