[26/11/2015, la Directa] Del negre al lila, amb l’autodefensa feminista

10 Desembre 2015 § Deixa un comentari

Notícia publicada a la Directa, mitjà d’informació per a la transformació social, el 26/11/2015. Enllaç original amb imatges i text complert a sis mans.

Del negre al lila, amb l’autodefensa feminista

El 25N ha tornat a ser un clam contra totes les violències que agredeixen les dones cada dia, amb diverses marxes, concentracions i accions arreu dels Països Catalans. A Barcelona, més de dues mil persones van assistir a una manifestació que va posar en evidència que l’autoorganització feminista és creixent cada dia. Entre crits i denúncies, l’esperit de les assistents va defugir la resignació que s’empara sota el negre de dol i s’apodera de l’autodefensa feminista per tenyir de lila unes vides segures i dignes.

A un quart de vuit del vespre, començava a Canaletes la manifestació barcelonina que, just una hora després, arribaria a plaça Sant Jaume. Al capdavant de tot, la pancarta unitària del col·lectiu Novembre Feminista obria la mobilització, la denúncia i la consigna: “No morim, ens maten. Contra la violència masclista, autodefensa feminista”. Rere la pancarta, una nombrosa representació de grups polítics i sindicals, tots amb pancarta, i diversos grups feministes locals, la majoria sense cap identificatió. Entremig, centenars i centenars de persones que cridaven o duien cartells propis denunciant l’omnipresència de la violència masclista a societat. Un dels més clars deia: “No és la teva mitja taronja, és el teu espremedor”. La mobilització la tancava una representació de l’Esquerra Independentista, que havia obert la jornada amb dos talls als carrers de Barcelona a primera hora del matí, concretament a la Gran Via i la Diagonal.

“No són morts aïllades, son feminicidis”

La manifestació va transcórrer entre càntics que, d’una banda, denunciaven la violència contra les dones –”No morim, ens maten”, “No són morts aïllades, són feminicidis”– i de l’altra, apostaven per una clara i contundent resposta de les dones –”Cap agressió sense resposta”; “Si ens toquen a una, ens toquen a totes”; “Ante la duda, tú la viuda”– per citar-ne algunes. Un grup de dones anava pels laterals de la manifestació enganxant cartells denunciant el llenguatge dels mitjans de comunicació, que en lloc de parlar d’assassinats parlen de morts, anul·lant l’acció criminal de l’agressor.

Finalment, la mobilització va omplir la plaça Sant Jaume. Els parlaments finals van ser els moments més emotius i colpidors. De la lectura dels noms de totes les dones i criatures assassinades a l’Estat espanyol enguany a causa de la violència masclista –seguida per les assistents amb un silenci impressionant– es va passar a la lectura d’un manifest per part de diferents dones representants de diversos col·lectius feministes. La música que acompanyava puntualment, solemne com l’acte, ajudava a pujar el grau d’emotivitat i sentiment comunitari. “Companyes, amunt la xarxa, ni una menys!”, es va cridar des de l’escenari, mentre un fil que es desplegava entre les mans de les assistents s’alçava per la plaça. Juntes, mai més soles, suport mutu. I ni una menys, perquè ens volem vives.

Tot seguit, van prendre la paraula dones que van desglossar diverses lluites en clau de gènere. D’una banda, la lluita contra els tractats de lliure comerç. De l’altra, una membre de la COS que va posat damunt la taula les lluites de les treballadores d’Eulen contra l’ERO, de la Tamy, una treballadora de la llar acomiadada i de la Naty, que fa setmanes que acampa per reclamar que li l’ICAMS li reconegui la baixa permanent. La mobilització va acabar amb un minut de silenci i tota la plaça alçant les mans dibuixant el triangle feminista.

Prevenció, formació, conscienciació i autodefensa

Dolo Pulido és una de les dones que participa de Novembre Feminista, “un espai divers on s’apleguen molts grups de dones que treballen la violència masclista des de diferents vessants”, des de la judicatura a l’atenció o la prevenció, “eixos molt importants per treballar la violència masclista”. És un grup no mixt de dones, lesbianes i trans. Pulido explica que Novembre Feminista es va crear cap al mes de juliol per preparar la marxa del 7N, a Madrid, “perquè aquí tenim molta feina a fer”. Entén que Catalunya té moltes mancances en qüestions de violència masclista.

Ara mateix, no saben si li donaran continuïtat. Fins ara, ha estat una eina que ha donat resposta a diverses accions que han fet al llarg de l’any. “Vam fer una acció col·lectiva als jutjats de violència per l’assassinat de l’Andrea, de Nou Barris”. Necessitaven fer-li un acompanyament, des de les amigues, i al final van fer una acció “per plorar, cridar i reivindicar la responsabilitat que tenen l’administració en general i la judicial en concret”, exposa. I denuncia que Catalunya és la comunitat de l’Estat on més ordres de protecció es deneguen, un 80% de les que se sol·liciten.

És per això que considera que no s’ha avançat prou. “Els governs signen lleis i convenis que no compleixen; el conveni d’Estambul, del 2014, descriu molt bé les accions que s’han de fer, però no està ni desenvolupat ni implementat”, reclama. O es queden curtes: la legislació actual sobre violència de gènere considera que són víctimes només les que ho són dins relació sexoafectiva. Per això les estadístiques estatals parlen de 50 dones assassinades, “però en són moltes més”.

“Hem de fer que els governs facin realitat els compromisos que signen, hem de fer veritables polítiques de prevenció”, diu Pulido. Proposa implementar plans de coeducació real en tots els itineraris curriculars; nenes i joves han de començar a estructurar el pensament on no hi hagi diferència, “tant en els rols com en els sabers, reconeixent les dones que han intervingut en el decurs de la història, fent-les visibles”. Així mateix, considera que cal millorar l’atenció en cas de violència: aposta per una millor formació de totes les professionals que intervenen en el circuit de violència. “S’ha de fer formació en temes de gènere: moltes vegades pesa més la ideologia que els fets”.

Pulido, però, remarca la consigna amb què convoquen a la manifestació: autodefensa feminista. Així, exigeix a l’Estat que compleixi i que posi la violència masclista en la centralitat de la seva política. Però també reivindica la capacitat d’autoorganització de les dones per poder afrontar aquest tema, com a acompanyament i com apoderament com a col·lectiu.

“Tinc la sensació que com a dona no puc abaixar la guàrdia mai”

Clara Sánchez és membre del col·lectiu feminista de Mataró A Cavall de Forques. Ha anat a la manifestació per denunciar que “vivim en una societat totalment violenta vers les dones”. Les 34 dones assassinades als Països Catalans enguany i les més de noranta a l’Estat espanyol són només “la punta de l’iceberg de tot un sistema completament violent vers la meitat de la població”.

“Vaig a qualsevol espai i sento que en qualsevol moment puc ser agredida”, exposa. I subratlla que aquesta violència es dóna en els detalls més quotidians, les que tenim més normalitzades i que passen més desapercebudes. “No vull dir que en els altres espais no visquem violència, però els espais més perillosos són els que tenim més normalitzats, com els familiars o les relacions sexo-afectives”. I afegeix que això també es dóna als moviments socials, on es dóna per suposat que està treballat i s’abaixa més la guàrdia: “és un espai molt pervers”.

A Cavall de Forques va ser un dels col·lectius pioners en tallar les vies urbanes per denunciar els feminicidis. Era una resposta a una violència, i se’n van trobar més encara. Atropellaments, insults i agressions per part de conductores, multes per part dels Mossos d’Esquadra. Tot això va suposar una càrrega molt forta, per això fa un temps que van deixar-ne de fer. La motivació, però, segueix present: “necessitàvem transformar aquesta ràbia en una acció.”

Això mateix és el que ha empès la Mireia Daniel i l’Ainhoa Ruiz a sortir al carrer. Membres de l’Associació de Veïns del Clot-Camp de l’Arpa, van decidir fa poc crear un Grup de Dones del barri, a través del qual han convocat i baixat fins la manifestació. Abans es va fer una performance dibuixant siluetes de dones assassinades amb espelmes, al terra, i la lectura d’un manifest.

És l’espontaneïtat i l’empenta de voler fer alguna cosa el que ha mogut aquestes dones a plantar-se “davant la violència masclista que veiem cada dia en la nostra vida quotidiana”. Fan activisme en la vida quotidiana i, “en la situació que estem ara, d’emergència social, ens hem començat a donar veus pel WhatsApp per fer alguna cosa, per plantar-nos”.

Aquesta emergència són “els crits que sentim a les cases; els comentaris que un noi li fa pel carrer a una noia, sobre el seu cos… tot allò que ja sembla que normalitzem, que són uns primers passos que marquen el que després ha passat: més de 90 dones assassinades en aquest país Això és una vergonya!”, exclama Daniel.

Comparteixen que aquesta situació les està afectant, però no saben si continuaran, perquè els falta capacitat i temps. “Les dones també tenim un problema de temps per poder fer coses”, subratlla Daniel en referència a la doble i triple jornada laboral de les dones. Per a Ruiz, la lluita feminista és diària, “la tens integrada”, no és un focus concret contra el qual lluitar. “A vegades no te n’adones que estàs patint agressions, però les pateixes. Lluitar contra tot un entorn que és agressiu cap a les dones és complicat”, explica. Sovint, els costa no saber com enfocar la lluita feminista: denúncia, conscienciació… “però és molt complicat, perquè és a tot arreu, i present tota l’estona”.

En aquest sentit, posa de relleu que encara més complicat és dir-li a una altra que està patint una agressió i no se n’adona. “Que no te n’adonis no vol dir que no sigui preocupant, al contrari: legitima tot un sistema que hi ha al darrere. Una floreta pel carrer pot no semblar massa, però legitima tot el que hi ha al darrere”, remarca.

Autoorganització als barris

Cada cop, més pobles i viles dels Països Catalans veuen néixer grups feministes que treballen en clau local. Barcelona no és una excepció: proliferen els col·lectius de barri. I en algun, la feina ben feta fins i tot té premi institucional. L’Alba forma part del Grup de Dones, Lesbianes i Trans de l’Ateneu Cooperatiu la Base, del Poble Sec. Acaben de guanyar la desena edició del Premi 25N convocat per l’Ajuntament de Barcelona, amb el qual s’ha reconegut la feina feta per “sentir-se segura a l’espai públic” en el protocol d’actuació contra les agressions sexistes.

“Vèiem que en els espais festius hi ha moltes violències que potser estan una mica amagades o que no són tan visibles, i moltes vegades s’incomoda les dones pel fet de ser dones”, explica l’Alba. Per això van decidir fer un protocol que preveiés aquestes violències i les combatés. “Si es genera una situació incòmoda, entre totes hem de combatre això, demostrar que no volem un espai públic on hi hagi llimacs o goril·les”, argumenta.

Al premi s’hi van presentar l’any passat i, ara que tenen pressupost, la idea és treballar-ho millor de cara al barri, fent tallers i més difusió. Per aquest estiu passat, ho van presentar a la Coordinadora d’Entitats, però només s’hi van adherir l’Assemblea de Barri, l’Ateneu la Base i els Castellers del Poble Sec, “on ja hi havia gent treballant-ho i conscienciada”. L’objectiu ara és fer un treball més global de barri, arribar a totes les entitats de la Festa Major, fer-lo servir, que funcioni. Volen que hi hagi “la sensació que Poble Sec és un lloc segur des del punt de vista de les agressions sexistes, que en cap moment et sentis incòmoda per ser dona, lesbiana o trans”. Així mateix, afirma que el protocol és un compendi de feina feta per altes barris o grups feministes autònoms. “En molts altres llocs i espais s’hi està treballant i s’arriba a conclusions molt similars”.

Només a la manifestació hi trobem dos col·lectius de l’Eixample. Membres de Degenerades ens expliquen que el col·lectiu va néixer a l’Eixample Dret fa tres anys. És un grup feminista no mixt que té per objectiu la deconstrucció pròpia. Fan un treball més intern que extern, de formació interna, tot i que també fan coses al barri.

Fa més de mig any que surten al carrer el primer dilluns de mes per visibilitzar els feminicidis, “però no només el recompte de números i noms, sinó també tot el que hi ha darrere”. Denuncien l’estructura sobre el que se sustenta i legitima. Per això es defineixen com a feminista, anticapitalista, horitzontal i assembleari.

La Marina és membre de Fúria Feminista del Fort Pienc, col·lectiu que es presentarà públicament el dissabte 28, a les 11 del matí, a la plaça André Malraux. Porten treballant-hi des de fa un any, quan van organitzar les jornades feministes de l’Eixample Dret. “A Sagrada Família ja hi havia un grup de dones però al Fort Pienc no”, explica. Malgrat això, dones d’altres grups s’havien organitzat de cara al 8M i el 25N, així van veure la necessitat de treballar juntes en un espai propi; “el vam crear i s’hi ha unit altra gent”. És un grup de dones, lesbianes i trans com a conseqüència dels primers debats que van tenir. Es reconeixen com a “feministes revolucionàries que volen treballar activament contra l’heteropatriarcat”.

Tagged: , , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading [26/11/2015, la Directa] Del negre al lila, amb l’autodefensa feminista at a destemps.

meta

%d bloggers like this: