Una acció solidària feminista…. o potser no?

7 Octubre 2015 § 3 comentaris

Entro al bar que hi ha prop de la feina i on ja ens coneixem. És mig matí i demano un cafè amb llet -llarg de cafè- per emportar. El bar, buit. La barra, tota neta, endreçada.

Una pissarreta recolzada damunt de la barra, prop del tirador, em crida l’atenció. Hi diu “Sex sells. Unfortunately we sell food”. El text em xoca tant que no me’n puc estar de preguntar-li a la cambrera, desconcertat.

  • I això?
  • Ja…- em contesta mig resignada, mig enrabiada.
  • Qui ho ha posat?
  • La jefa.
  • I per què? Què hi pinta això aquí?
  • Això mateix dic jo.
  • Però és que no té cap mena de sentit. Això no fa res més que objectivar-vos sexualment.
  • Clar, i saps què passa? Que això fa que ens facin comentaris a les cambreres -, contesta cada cop més enrabiada.
  • I per què no ho treus? No es pot esborrar sense voler…?
  • Sempre sóc jo la que es queixa, no em farà cas. Si ho esborro, ho tornarà a posar -, assegura amb resignació i impotència.

Marxo amb mal al cos. I a la feina, hi segueixo pensant. Se m’encén la llumeta i decideixo fer-li un wazap.

  • Teniu fulls de reclamacions?
  • No, tot i que és obligatori… per què? Què ha passat?
  • La pissarreta, ha passat. Vull posar una queixa com a client perquè m’ha molestat el que hi deia.
  • D’acord, li demano i vine després.

Després de dinar, hi vaig a fer el tallat. Quan m’hi fixo, la pissarreta no hi és. Sorprès, li pregunto què ha passat:

  • Quan li he dit que un client volia un full de reclamació per la pissarreta, no ho entenia. Li he dit que la reclamació la posaria igualment, perquè li havia molestat, i tot i que segueix sense entendre-ho, m’ha dit que la tregui.

Ella està contenta, jo somric, una mica incrèdul. Però feina feta, tu.

En marxar, però, m’assalta el dubte: he fet bé? Vull dir, l’objectiu assolit és correcte: la regent d’un bar ha tret un cartell que convidava, implícitament, a l’objectivació sexual de les cambreres. Ara bé, ho ha fet sota la pressió d’un client, d’un extern -ignoro si ella sabia que jo era un home-, que a més té cert rol de poder respecte ella en tant que client, en tant que pagador. Sabem del cert que no n’ha entès el motiu, a més.

No hauria d’haver esperat que la cambrera, treballadora, plantés cara i aconseguís ella sola fer canviar d’opinió a la seva cap? O corria el risc que no ho fes mai, i mentrestant ella i les altres cambreres -acabades de contractar- rebessin comentaris sexistes?

He frenat el seu apoderament com a dona que planta cara? Què en penseu?

A l'endemà, el tallat feia aquest goig ;) A l’endemà, el tallat feia aquest goig 😉

Tagged: ,

§ 3 Responses to Una acció solidària feminista…. o potser no?

  • annalarallonch ha dit:

    bé, està bé la reflexió, però no és com si haguessis anat tu i tret la pissarra en plan salvador.
    L’has recolzat en un aspecte que ella ja veia malament i demostrat que no estava sola en la seva queixa. Molt probablement l’has encoratjat per futures ocasions, que no hi ha cap dubte que sorgiran…
    És ella qui finalment ha traslladat la queixa, sense esperar que hi tornessis tu.
    L’empoderament ha de passar per certa fase d’acompanyament!

  • Roser ha dit:

    Jo havia vist la pissarreta abans que tu i no vaig fer res, tot i pensar exactament el mateix! O sigui que el fet que miressis de fer-hi alguna cosa em va fer preguntar-me a mi mateixa: “i per què carai jo vaig fer com si no ho hagués vist?”. Reflexions sobre la meva manera d’actuar més enllà d’aquest fet concret…

    Per tant, com diu el primer comentari al post, el fet que prenguessis la iniciativa en el tema i busquessis la manera de canviar la situació, més enllà de no aconseguir que la jefa n’entengui els motius (qui no vol entendre, no entén!), esperona a la resta a fer-nos més fortes i valentes a l’hora de reclamar o lluitar per qualsevol cosa que creguem injusta. Per mi és molt lloable (o diga-li com vulguis) el que vas fer, tot i que no hauria de ser l’excepció, sinó la norma!

    La lluita és l’únic camí!

  • consumpropi ha dit:

    Bon dubte, però la ressignació i impotència de la que parles fa (per mi) que la possibilitat “he suplert o frenat el seu apoderament personal” (que entenc que hi és) perdi pes enfront la possibilitat de donar-li suport o encoratjar-lo (encara que, per culpa d’aquesta ressignació, no sigui de la manera més desitjable -“sí que li pots fer treure tu”), sobretot de cara al futur.

    Jo diria que l’apoderament és personal, però crec que qualsevol manera de donar-li suport i atiar-lo sense paternalismes i en un pla solidari d’horitzontalitat (aquest “rol de poder” que apuntes sobre la propietària no el veig sobre la cambrera), és bò i necessari (i més en el cas d’una treballadora Vs jefa, cosa que el converteix en un doble apoderament); perquè en darrera instància mostres que l’apoderament és i serà col·lectiu (també, per descomptat, en aquest aspecte, on és important fer saber que estem junts, que és cosa de totes i de tots).

    I des d’una perspectiva més utilitarista: què hagués passat si no actues així? ¿S’hagués donat amb més o menys probabilitat aquest futur apoderament? Pissarra a lloc, missatge operatiu, treballadora en silenci i tragant (aquesta, i la següent,…), més ressignació: ¿tot només perquè no percep cap suport? ¿Derrota individual Vs victòria col·lectiva (que crec que també inclou la primera -però suposo que en el “com” està el dubte-)?

    En fi, així de primeres i sempre queden dubtes, però aquesta és la meva humil visió (potser m’equivoco): interessant la reflexió.

    Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading Una acció solidària feminista…. o potser no? at a destemps.

meta

%d bloggers like this: