Vols baixar tu la persiana?

29 Juny 2015 § Deixa un comentari

AbsolucioRogeriMercaderCARTELL_granSón les 22.11 h del dilluns 29 de juny de 2015. Surto de la darrera reunió de feina del dia. Malgrat ser el dia abans al judici, no he volgut deixar d’anar-hi; així no hi penso, així segueixo fent, com sempre, com des d’aquell 29 de març de 2012, una vida normal -entenent normal des del punt de vista militant, clar-.

Tanquem el local. La noia que sempre el tanca em diu: “Vols baixar tu la persiana?”. No entenc la pregunta. Fa setmanes que ella en té la clau, i tot i uns problemes inicials, de seguida li va pillar el truc. M’ho torna a preguntar: “Vols baixar tu la persiana?”. Li responc desconcertat: “Però… per què?”, mentre ella comença a dibuixar un somriure que serà rialla i un altre company em deixa anar: “Tu en saps molt, de baixar persianes…!”.

Havia desconnectat tant del judici que ni el tenia present. En sentir-me ‘descobert’ per un altre grup de gent que en principi jo no volia que ho sabessin, els sentiments se’m barregen. D’una banda, el somriure per la situació ridícula en què toca riure’s d’un mateix. De l’altra, una mena de nus a la gola que he de frenar si no vull posar-me a plorar: ja hem guanyat.

Perquè quan toca explicar el cas a gent activista, militant, la lectura és ben clara: volen criminalitzar el dret a vaga, han cercat caps de turc i tot plegat és una nova envestida repressora d’un Estat cada cop més autoritari. A ulls de la gent ‘normal’, del carrer, tot plegat és ridícul. I fa riure. I no s’aguanta per enlloc. I algunes persones de la reunió valoren que aquell tècnic que fa la feina com toca i sap estar en les situacions més diverses és en realitat ‘activista compromès’, i comencen a pensar en com s’estarà mossegant la llengua a vegades.

En aquest context, la sensació de la feina col·lectiva ben feta a l’hora de tornar a casa és enorme. Des del Grup de Suport hem aconseguit donar-li la volta completament a l’acusació. Han volgut assenyalar-nos d’impedir el dret al treball, els hem culpat de voler eliminar el dret a vaga de la mateixa manera que ho van fer, ells sí, amb el del treball. Han volgut estigmatitzar-nos i han quedat en el ridícul més esperpèntic. Han volgut enfonsar-nos i hem donat la cara a internet, als mitjans de comunicació i, evidentment, a casa nostra: al carrer. Han volgut arronsar-nos, i amb el suport, caliu i solidaritat de la gent treballadora i lluitadora ens hem crescut. Han volgut entristir-nos, i hem plorat d’alegria i tendresa en saber-nos moltes, nosaltres.

Han volgut tancar-nos a casa, i hem sortit més que mai al carrer. Ja el 14N del 2012, en la segona vaga general d’aquell any i que està suposant, per segon cop, el segrest d’un company vallecà, d’un germà de classe, l’Alfon. Hem sortit a plantar cara al feixisme els 12 d’octubre de 2012, 2013 i 2014, com ho va fer el Sergi, que és a punt d’entrar a presó, o com ho van fer les companyes antifeixistes que ara afronten peticions desorbitades de presó acusades de complir amb el deure de tota persona que apreciï la justícia i la llibertat: plantar cara als feixistes.

Vam sortir a defensar un espai que dúiem i duem al cor, escampant l’#efecteCanVies arreu. O reclamant als carrers la llibertat per les detingudes i empresonades per les Operacions Pandora i Piñata. Dormint a la plaça Catalunya amb l’#Acampada9N, a un caixer de CX per aconseguir la dació per en Jorge i la María, o a #OccupyMovistar durant la setmana que va estar ocupada per la dignitat i la tendresa de la #ResistènciaMovistar.

Potser es pensaven que ens quedaríem a casa esperant la seva benedicció burgesa, quan la força de la classe treballadora, que és qui ens alimenta, és al carrer. I arribo al judici amb un bony al braç i morat a la cama, encara, dels cops de porra de la simpàtica BriMo a la manifestació de #RespondremLluitant, just tres dies després de saber que seria finalment jutjat. Dolça metàfora: caldrà que piquin més fort, per frenar-nos.

Perquè mentre hi hagi dignitat i solidaritat, hi haurà ‘Esperanza’ en la victòria. I res millor que les vagues generals i socials de totes per enfilar el camí, l’únic possible: el de la lluita.

Tagged: , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading Vols baixar tu la persiana? at a destemps.

meta

%d bloggers like this: