[27/05/2015, L’Accent] Cinquanta dies de vaga a Movistar amb la botiga central de Barcelona ocupada indefinidament

10 Juny 2015 § Deixa un comentari

Notícia publicada a L’Accent, periòdic popular dels Països Catalans, el 27/05/2015. Enllaç original amb imatges.

Cinquanta dies de vaga a Movistar amb la botiga central de Barcelona ocupada indefinidament
El jutge desestima el desallotjament “per evitar ferits” i Telefónica respon enviant més agents de seguretat per provocar

#OccupyMovistar es consolida en el 50è dia de vaga i marca un punt d’inflexió i canvi d’estratègia per ambdues parts.

En dilluns de ressaca post-electoral es complien els 49 dies de vaga. El matí es llevava amb la incertesa de què passaria a les 9 h del matí, quan el jutge que tenia l’ordre de desallotjament damunt la taula, tornés a entrar en servei. Fins al migdia, no es va filtrar a la premsa i fins a les tres de la tarda no es va donar la notícia a dins del MWC ocupat: el jutge desestimava el desallotjament.

Més valuós, encara, potser, que la decisió, era la movitació que l’empenyia a prendre-la: el jutge no veia “risc en l’ocupació”, mentre que suggeria resoldre el conflicte “per la via laboral, com correspondria”. A més, apel·lava “al principi de proporcionalitat” per denegar el desallotjament del MWC, mentre considerava que no hi havia raons d’urgència o perill públic per buidar el local, fet que sí que podria alterar l’ordre públic i causar “múltiples lesionats”.

Fora, el carrer no restava aturat. Així, diverses persones enganxaven cartells de la vaga a autobusos de TMB, que passaven a lluir-los amunt i avall per tota la ciutat. Dins, l’acció d’ #OccupyMovistar assumia la nova condició, de més permanència tempral, i la botiga començava a adequar-se i organitzar-se més acuradament. Cartells indicatius dels diferents espais relacionals, normes de comportament a dins, etc., deixaven entreveure un canvi en l’enfocament de l’acció.

Però les vaguistes no eren les úniques que eren conscients d’aquest canvi: Telefónica també ho ha fet. Així, sigui per simplement incomodar les vaguistes o sigui fins i tot per provocar enfrontaments, l’empresa ha augmentat la presència d’agents de seguretat. La tendència es va començar a notar, ja, durant el dia de dilluns, d’una manera més o menys esglaonada.

Però la sorpresa va saltar la matinada de dilluns a dimarts: a les tres del matí, entre 15 i 20 agents de seguretat han aparegut de cop, doblant els que hi havia. El fet ha despertat i provocat neguit entre les vaguistes. No debades, l’acció dels agents de seguretat no és només de presència física, sinó de constant intimidació, de buscar petites enganxades que puguin fer saltar l’espurna, com han denunciat moltes vaguistes. En aquest sentit, l’empresa podria estar volent provocar una situació de tensió a l’interior de la botiga que pretengués justificar una acció políciaca, ara que el jutge ha desestimat l’acció penal tot redirigint-ho cap al que és, un conflicte laboral.

Sigui com sigui, però, avui dimarts 26, la vaga de la #resistènciaMovistar ha complert el seu 50è dia de lluita, i quart de l’ocupació. La presència de companys vaguistes de Madrid ha estat un dels moments més emotius de la jornada, per bé que n’hi ha hagut d’altres. Durant tot el dia, s’han organitzat i coordinat esdeveniment pel mateix dia i per la resta de la setmana.

A la tarda, una roda de premsa ha servit per evidenciar que la lluita de les vaguistes de Movistar és una ‘vaga del poble’. Desenes de col·lectius, entitats i organitzacions polítiques del prop d’un centenar que signen el manifest de Solidaritat amb el col·lectiu de tècnics i tècniques en vaga indefinida de Telefònica-Movistar han estat presents a la roda de premsa. La conductora de l’acte, na Gabriela Serra, ha llegit un text previ que identificava aquests signants amb les vaguistes, en tant que lluitadores i membres de la classe treballadora.

Els portaveus del comitè de vaga han pres la paraula, visiblement emocionats, per exigir que Telefónica s’assegui d’una vegada a negociar. Han mostrat, sens dubte, la cara més humana i tràgica d’una lluita enfront d’una empresa que només fa càlculs econòmics a l’hora de prendre les decisions, sense importar-li gens com puguin estar els seus propis treballadors/es.

Durant la roda de premsa un agent de seguretat ha provocat incidents tot molestant i increpant periodistes que la cobrien, amenaçant de multar-los. La gent ha respost amb crits de “fora, fora” i fent-los efectivament fora amb el cos, sense les mans, per tal d’evitar l’enfrontament que estaven buscant.

La convocatòria de la roda de premsa ha conclòs amb la convocatòria d’una manifestació per al proper divendres 29 de maig, a les 19 h, a les tres xemeneies, en record a la vaga de la canadenca. D’altra banda, per al dimecres 27 a les 12 h s’ha convocat roda de premsa del compromís de les escales.

La mobilització segueix al carrer

Poc després que acabés la roda de premsa, membres de l’Esquerra Independentista del Barcelonès, presents a l’acte, han ocupat la botiga de Movistar de Jaume I. Una vintena de persones d’Arran, Endavant, la COS, entre les que hi havia les futures regidores Maria José Lecha i Maria Rovira (CUP-CapgiremBarcelona) i n’Aitor Blanc (Som Gramenet), han estat durant mitja hora ocupant la botiga, bloquejant-ne l’entrada amb una pancarta i repartint fulls volants ente les persones que passaven per la plaça. Mentrestant, en d’altres ciutats del Principat, la CGT també ha estat ocupant i repartint fulls volants en diverses botigues Movistar.


Text llegit abans de la roda de premsa

Som les nétes i besnétes d’aquelles treballadores que ara fa 97 anys van aconseguir les 40 hores de jornada laboral amb la vaga de la Canadenca. Som les filles, nétes i besnétes de les que el 1936 ja van ocupar l’edifici de la Telefónica en la lluita contra el capitalisme i el seu gos fidel en temps de crisi, el feixisme. Som les filles, nétes i actrius principals de les que ara fa 40 anys vam plantar cara a una falsa transició que reblava el clau de l’explotació, venent la classe treballadora als desitjos del capital, i assassinant aquells anhels de justícia i llibertat per la que ens tantes i tantes lluitadores s’hi havien deixat la pell, o la vida.

Som, també, les veïnes, companyes, germanes, nebodes, familiars, amigues, de les vaguistes de Telefónica Movistar, de les múltiples empreses de contrates i subcontrates o falses autònomes que avui, a 2015, s’hi deixen la pell per guanyar un sou. I que ho fan en unes condicions miserables que recorden a l’època prèvia a la vaga de la canadenca.

Som les famílies precàries que sabem que no es pot viure amb salaris de 500 a 800 € bruts mensuals, i que guanyar-los per treballar fins a 10 hores diàries, 7 dies a la setmana, és estar en condicions de semiesclativud. Som les que sabem que Telefónica no se’n pot rentar les mans perquè és només una trampa legal, l’excusa que no són treballadores seves: des del control econòmic que té de les relacions laborals i contractuals, ho són, i ho tenim clar. Per això l’assenyalem com a màxima culpable.

Culpable de la vaga, però sobretot, culpable de les morts per accidents laborals causats per l’extrema precarietat en què treballen. Culpable de la pressió psicològica de pensar que t’acomiadaran en qualsevol moment, o que et forçaran a fer-te autònom/a per assumir encara més costos de la teva pròpia feina i percebre menys salari real. Telefónica és culpable de la precarització constant d’unes condicions laborals que es degraden cada cop més, en una lògica insultant i violenta on les treballadores cada cop guanyem menys i els empresaris s’enriqueixen més.

Per això, ens fem nostres les reivindicacions de la vaga, i les assumim com a pròpies

Que Telefónica reconegui la responsabilitat que té amb el seu personal tècnic i es digni a reconèixer el comitè de vaga com a interlocutor vàlid en una taula de negociació. Ha d’actuar de forma responsable per solucionar un conflicte laboral que afecta tant a treballadors/es com a clients/es

Un nou contracte mercantil entre Telefònica i les empreses contractistes que garanteixi uns sous dignes, una jornada de 40 hores setmanals i poder descansar dos dies a la setmana

Que s’ofereixi als autònoms la possibilitat de tornar formar part de la plantilla de les contractes directes

Que no hi hagi cap repressió contra els i les vaguistes i que s’aturi la campanya de criminalització de la protesta que porta a terme Telefónica-Movistar

La configuració d’un conveni de les telecomunicacions i la millora de les condicions de seguretat laboral

Som conscients de la importància històrica d’aquesta vaga, per això hi posem el coll i el cos, perquè si guanyem la vaga, hi guanyem totes. Per això també dormim i participem de les activitats d’ #OccupyMovistar, per això també posem diners a la caixa de resistència, per això també avalem el crèdit. I tu?

I us convoquem:

Manifestació divendres 29 de maig de 2015, 19h, a les tres xemeneies (la Canadenca)

Tagged: , , , , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading [27/05/2015, L’Accent] Cinquanta dies de vaga a Movistar amb la botiga central de Barcelona ocupada indefinidament at a destemps.

meta

%d bloggers like this: