L’Alba no vindrà a dinar, l’han segrestat

18 Desembre 2014 § Deixa un comentari

– Ei, el dia 27 fem un dinar amb la gent de la uni, per què no véns?!

– Ostres, doncs sí!!

– Va, sí, vine, que així veuràs el Marcel, que segur que encara no l’has vist!

– No, que va, no l’he vist…

– I el Dídac, l’has conegut? O tampoc? Que ja està gran, eh?!

– Sí, sí, miraré de venir, va!!

I va somriure. Bé, de fet, poques vegades no estava somrient.

El darrer cop que la vaig veure, quan vaig tenir-hi aquesta conversa, va ser just 10 dies abans que la detinguessin. Era el 6 de desembre, a la Festassa dels Diables de Sant Andreu. Ella venia de les Festes Alternatives. Jo, de la Festa Major Reivindicativa. Com sempre, vaja. I el darrer cop que l’havia vist abans d’aquest va ser en una manifestació, alguns mesos enrere. Com sempre, també, vaja.

Com sempre, perquè des de sempre sabíem on ens ubicàvem políticament. I des d’aquesta diferència, el respecte mutu era majúscul i sempre present. I explícitament. Un dia, fins i tot, ho va verbalitzar: des dels diferents plantejaments polítics, des de la no coincidència en certes coses, igualment hi havia una cosa que estava per damunt i que ella valorava, la coherència que intentàvem dur a la pràctica en allò que defensàvem i que era punt en comú, nexe, enllaç. Això era la nostra respectiva feina política quotidiana, de picar pedra, la construcció des de la base de la nostra alternativa política, antagònica al sistema. Màxim respecte, més enllà d’etiquetes i banderes. Colpegem plegades.

Sempre somreia, i m’agradaria pensar que sempre somriu. Fins i tot ara. Només se li esborrava aquest somriure quan, precisament, parlàvem de l’enemic polític. Dels nostres enemics, compartits. Aleshores, veies com la ràbia se li dibuixava a la cara i la veu i les paraules li sortien de l’estómac, de les vísceres. Ho vivia, ho viu. Ho duu a la sang.

N’estic segur, malgrat que ens veiéssim de pasqües a rams degut a les no coincidències habituals en les nostres vides. Ho estic, perquè sempre que coincidim, era en espais de lluita -o, tot i que menys, en festes polititzades-. I ho sé, i n’estic segur, perquè l’alegria i afecte que mostràvem quan ens trobàvem no canviava mai, haguessin passat 10 dies o 10 mesos del darrer cop.

I el proper cop, havia de ser d’aquí una setmaneta. Concretament, 3 setmanes després del darrer cop que ens vam veure. 11 dies després que la detinguessin. El grupet de la uni que ens seguim veient regularment teníem programat un dinar. Un dinar que també l’havia i l’ha d’incloure a ella. Perquè som aquelles persones que, sense conèixer-nos de res, a primer de carrera, l’any 2001, ens vam ajuntar per afinitats i coincidències diverses -políticament, cadascú de casa seva-, constituint-nos socialment ben aviat en ‘grup’. Un grup que de seguida va tenir mil malnoms, segons el professor o professora: la trinxera, la barricada, el gol sud, etc. Les nostres intervencions polítiques es feien notar.

Va ser, precisament a través del grup de whatsapp que tenim que me’n vaig assabentar. Quan ja el mòbil havia deixat de treure fum, passades les primeres hores d’aquest maleït dimarts, seguíem comentant les novetats, informant-nos mútuament de què passava. I va arribar el maleït missatge: “I l’Alba també”.

Avui, dos dies després, sabem que l’Alba no vindrà a dinar. Ni tornarà a casa aquesta nit. Ni ella, ni 6 més de les companyes anarquistes detingudes. Caps de turc necessàries per fer veure la suposada necessitat d’una Llei Mordassa feixista i inquisitorial que s’inventa un enemic interior per justificar la repressió. Les han segrestat.

No són innocents, perquè no es creuen aquesta pantomima i aquesta farsa de “democràcia”. Són culpables de saber que la “democràcia” dura mentre dura l’obediència. I per això, no puc fer altra cosa que solidaritzar-m’hi activament.

Aquest 27 de desembre, l’Alba no vindrà a dinar. Però hi serà ben present. I el proper dinar, hi serà. Farem el que calgui perquè així sigui.

Tagged: , , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading L’Alba no vindrà a dinar, l’han segrestat at a destemps.

meta

%d bloggers like this: