Desobeïm? Al carrer!

30 Setembre 2014 § Deixa un comentari

Foto: agafada del @243cat

Xop de dalt a baix, empapat del coll fins als mitjons, arribo tard a la concentració a delegació del govern. Allí, companys i companyes, també ben empapades per una pluja que no ens atura sinó que ens alimenta i avitualla, acaben de decidir que no acatem: acampem.

Decidim acampar davant la delegació del govern espanyol, representació de l’Estat que acaba de prohibir la consulta prevista per al 9N. El govern convergent de la Generalitat, ben legal i obedient, ja ha enviat els Mossos a protegir la policia espanyola que protegeix l’edifici.

I tot, per poder votar. Si a mons avis republicans els digués que amb més edat que ells van afrontar una guerra que van perdre ara jo em mobilitzo… per poder votar. Quina tristesa.

Però avui al carrer no hi he vist pas tristesa. Hi he vist determinació, fermesa i convicció. Convicció que no ens regalaran res, i que ho hem de prendre. I estem disposades a fer-ho.

He vist com els Mossos obedients de la Generalitat legal ens estripava les tendes en dues ocasions. He vist com mentre cridàvem que volem votar, els Mossos ens empentaven i donaven puntades de peu o puny, amagades i covardes. Com covardes són les seves cares, tapades il·legalment.

I he vist, també, la complicitat de mirades que s’entrecreuaven entre cares desconegudes però que ens reconeixíem en cares boniques, les de la gent que lluita. He vist veïnes disposades a obrir les portes de ca seva per qui estava disposat a acampar damunt d’un terra moll, d’una terra que ja germina. He vist anònimes que donaven diners per una recol·lecta solidària amb l’acampada.

He vist gent que havia marxat a casa, en arribar jo, tot just convocar-se l’acampada, i tornar de nou en veure per internet què estava passant; gent que no pot quedar-se al sofà de casa. He vist gent baixar de pobles del voltant de Barcelona, ben tard, perquè saben que serà així com ben d’hora aconseguirem la llibertat.

He cantat Els Segadors amb el puny alçat, com a cançó d’enfrontament amb els Mossos, recuperant-ne el seu màxim sentit i origen popular. “Visca la terra, mori el mal govern”, deien el 1640. Hem cridat contra els Mossos legals, legalistes i obedients, mentre retrocedien, amb crits de “volem votar”, “sí sí votarem”, i “independència”.

He vist moltes cares joves, sense por a desobeir. Al cap i a la fi, saben que si no ho fan, no tenen futur. La desobediència és qui els pot obrir el futur. I ells i elles són qui tenen el dret i el deure de desobeir.

I on ho he vist, tot això? Al carrer. Xop, empapat. D’aigua, sí. I de lluita, solidaritat, determinació i fermesa, també.

Desobeïm? Ens veiem al carrer.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading Desobeïm? Al carrer! at a destemps.

meta

%d bloggers like this: