Fes salut, practica la desobediència!

21 febrer 2014 § Deixa un comentari

retallar la sanitat mata1. Alerta sanitària
“Les autoritats sanitàries alerten que practicar la desobediència és un sa exercici de democràcia i de resposta mínima a les retallades que patim a diari”. Aquesta sí que seria una bona advertència. Us imagineu poder-la llegir a algun lloc? Potser ens toca a nosaltres fer alguna cosa perquè s’escrigui.

I és com si d’una plaga bíblica es tractés, se’ns imposen inacabables retallades en serveis públics bàsics. D’entre aquests, la sanitat n’està resultat una de les més mal parades. I no contents amb deixar-nos sense sanitat pública, els mateixos gestors que se la carreguen, impulsen, promouen o fomenten, de manera més o menys directa, la creació de consorcis hospitalaris privats. Ras i curt, privatitzen la sanitat. Posen preu a la nostra salut, a les nostres vides. El dret d’accés a la sanitat ja no és gratuït, és ja un peatge que no tothom pot pagar-se.

Paral·lelament, i causada per aquesta, la privatització comporta una precarització dels llocs de feina dins la sanitat pública. De la temporalitat a l’excés d’hores, els i les treballadores de la sanitat esdevenen també víctimes directes d’aquest procés de desmantellament de l’Estat del benestar.

Comptat i debatut, tant a les usuàries com a les treballadores de la sanitat els interessa revertir aquesta situació. Per rebre una atenció com cal, per atendre com correspon. Per ser curades dignament, per treballar dignament. Són dues cares de la mateixa moneda, perquè som la mateixa classe: som la classe treballadora patint les retallades en sanitat a banda i banda de la taula de consulta.

I com a tal és que hem d’actuar per frenar unes retallades que tenen la voluntat política clara i explícita d’atacar la classe treballadora en la seva doble vessant d’usuària i de productora d’un servei, el sanitari, que és un dret bàsic aconseguit després de moltes lluites. La crisi no és res més que una excusa per aplicar un model capitalista extrem, com als inicis, on les treballadores no tinguem accés a la sanitat. Ens destrossen el sistema públic mentre creen empreses privades; qui no pugui pagar, no podrà rebre atenció sanitària.

Però ho podem revertir. Ho hem de combatre. Tenim el deure de lluitar per denunciar que les retallades no només són evitables sinó que tenen una clara intencionalitat política. Podem donar-hi la volta. Hem de deixar d’acceptar la realitat socio-econòmica com si d’una plaga bíblica es tractés i no poguéssim fer-hi res. Res més lluny de la realitat: la possibilitat de transformar la societat és a les nostres mans.

2. Segueixi els consells de la seva metgessa rebel
Volien que algú ho evités. I ho van acabar fent elles mateixes. Les treballadores de traumatologia de l’Hospital Clínic volien aturar el procés de privatització de l’hospital, un procés a través del qual les pacients són derivades a l’hospital privat del Sagrat Cor.

Van reunir-se amb diferents partits polítics, confiant que algun d’ells faria alguna cosa, els “salvaria la vida”. Res. Només una formació política, la CUP, els va dir que havien de ser elles mateixes qui se salvessin, que havien de ser elles qui prenguessin la iniciativa, i que la CUP les recolzaria. Gran sorpresa.

I la sorpresa encara va ser més gran quan ho van fer, quan van decidir plantar-se i van aturar l’enviament de més pacients al Sagrat Cor. La reclamació era favorable per partida doble: a les pacients els estalviava les molèsties del trasllat i els garantia una millor atenció. A les treballadores els assegurava un millor seguiment de les pacients, disposar de més eines i recursos, etc. En resum la desobediència des de dins havia aconseguit mantenir una millor atenció i una millor feina.

3. En cas de llarga espera, demani ajuda solidària
Feia dos anys i mig que esperava que li donessin hora per una operació. Feia un any i mig que no la visitava cap metge. Durant aquest temps, el seu malestar i les diferents malalties i dolors que pateix se li havien agreujat. La pressió popular d’altres usuàries solidàries va aconseguir amb tres hores el que el sistema li portava negant durant prop de tres anys.

La negligència institucional estava condemnant la Maribel a un doble patiment, el de la malaltia i el de no saber quan començaria el seu tractament. Hi havia una voluntat explícita de dur-la a la sanitat privada, on l’operació seria inassumible econòmicament per la seva butxaca. Farta de tot això, va cercar ajuda.

Aquesta es va materialitzar en el suport mutu d’altres veïnes, usuàries i activistes, solidàries totes, que van acompanyar la Maribel al metge el dia que tenia visita. La pressió de desenes de persones no va passar desapercebuda: al metge el va inquietar i obligar a moure fitxa; les treballadores que observaven l’acció, s’hi interessaven i hi mostraven suport i empatia, tot comentant que hi havia molts casos denunciables; gerència no va tenir més remei que donar hora i cedir a la força de la solidaritat. La desobediència des de fora havia aconseguit desbloquejar la negligència institucional, conseqüència de les retallades.

4. Llegeixi detingudament la realitat del sistema sanitari
Les retallades esdevenen causa i conseqüència d’una mala sanitat pública que, així, entra en una espiral que la redueix al mínim. Intenten vendre-ho tot com un mal destí, com una causa externa contra la qual no podem lluitar. La nostra supervivència, però, passa per trencar els esquemes, per no acceptar acríticament i callada la realitat -les retallades- tal i com ens la venen -i ens fan pagar ben cara-.

Partint de la base que el personal sanitari és part afectada dins el procés privatitzador, i com a tal, interessada també en revertir-lo, hem de lluitar per integrar ambdós col·lectius, usuàries i treballadores, en una mateixa dinàmica de lluita. Cal desenvolupar una consciència de classe entre les usuàries i les treballadores que ens uneixi en un objectiu comú: donar/rebre una assistència sanitària correcta. Així, no només evitarem que les accions solidàries ‘des de fora’ puguin acabar sent lobbies de pressió individualitzada, sinó que estarem posant fil a l’agulla per fer front a la privatització de la sanitat en el seu conjunt.

Calen estratègies de lluita que integrin ambdós col·lectius, partint de la base que aquest nosaltres, usuàries i treballadores, som les mateixes, i que l’enemic són els polítics que retallen, els empresaris de la sanitat privada i els gestors -també dels serveis públics- que acaten i apliquen acríticament les retallades. O assumim que som nosaltres les úniques que fem funcionar i necessitem d’aquest sistema sanitari, o ens el seguiran robant a cop de tisora. Per sort, però, no vam néixer ahir: comptem amb l’experiència de la PAH que, en la lluita pel dret a l’habitatge, té tota una sistematització de la que n’hem d’aprendre molt.

5. La desobediència és una pràctica saludable que cal practicar amb regularitat
Una equació senzilla seria: acció col·lectiva solidària + lluita conjunta de les treballadores. Sigui com sigui, el que ens cal és estendre la desobediència com a estil de vida de supervivència de la classe treballadora, com a mecanisme d’autodefensa i resposta, d’autoorganització i acció col·lectiva. De denúncia pública i política, de gestió d’allò nostre en un context diari de conflicte, de guerra de classes.

Tagged: , , , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading Fes salut, practica la desobediència! at a destemps.

meta

%d bloggers like this: