La baula més dèbil

3 Abril 2013 § Deixa un comentari

Mural de l'Acció Antifeixita. Cartell "Per la unitat d'acció". Al Museu de l'antic camp de concentració Sachsenhausen (Berlin)

Mural de l’Acció Antifeixista. Cartell “Per la unitat d’acció”. Al Museu de l’antic camp de concentració Sachsenhausen (Berlin). Foto pròpia.

Fa gairebé més d’un mes, de la xerrada que va donar peu a aquestes reflexions. Però com diu la dita, val més tard que mai, i avui finalment he trobat temps per poder-m’hi posar.

El 9 de març, l’EI de Sant Andreu (Endavant, Arran i CUP) organitzava una xerrada amb n’Elena Idoate. El títol, La crisi té rostre femení, era prou explícit. Durant tota la seva exposició, Idoate, del Seminari d’Economia Crítica Taifa, desgranava com la crisi del sistema capitalista afectava més a les dones treballadores perquè, precisament, estem parlant d’un sistema patriarco-capitalista. L’explotació econòmica està construïda sobre una explotació de gènere que situa les dones treballadores en una doble explotació: de classe i de gènere. A més, podríem afegir, seguint les teories marxistes d’alliberament nacional, una triple opressió en el cas de les dones treballadores de nacions oprimides, com els Països Catalans.

Les conseqüències d’aquesta doble (triple) explotació estan més que estudiades i demostrades: pitjors condicions laborals i de vida, discriminacions, menys salari per la mateixa feina, agressions sexuals múltiples i diverses, doble o triple jornada laboral, impossibilitat d’accés a segons quines feines o càrrecs, etc. En el context de crisi sistèmica, les condicions empitjoren, s’extremen els greuges i la doble explotació es torna més cruenta.

Durant la seva explicació, però, Idoate va exposar un parell de punts que em van fer saltar les senyals d’alarma. D’una banda, va remarcar que els homes s’havien (ens havíem) beneficiat del patriarco-capitalisme mentre aquest oferia pitjors condicions (de feina, de salari,… de vida) a les dones. Dit d’una altra manera, era necessari mantenir divisions (desiguals) dins la classe treballadora per tal que una franja d’aquesta, que se’n beneficiava, tolerés per activa o per passiva, les pitjors condicions d’una franja de la seva pròpia classe. Una franja, cal recordar, que numèricament és superior (hi ha més dones que homes) i que qualitativament no només fa més feina (les dones segueixen encarregant-se majoritàriament del treball reproductiu) sinó que dins el treball assalariat, són majoria com a treballadores (dit d’una alta manera: hi ha molts més caps homes que dones, així, la majoria de dones que estiguin dins el món assalariat seran treballadores). I tot això, sense parlar de “l’aristocràcia obrera” de les grans sindicals grogues, venudes, pactistes i desmobilitzadores en pro dels seus propis privilegis.

D’altra banda, Idoate va assegurar que, en l’actual període de crisi sistèmica, qui s’havia endut la pitjor part, havien estat els homes. Per què? Doncs perquè la majoria de llocs de feina remuerada destruïts han estat feines ‘masculinitzades’, feines on la presència masculina era molt forta, com la construcció, per exemple. Al mateix temps, mentre molts homes se n’anaven a l’atur (igual que moltes dones ja hi eren o just hi havien anat abans), molts d’altres començaven a agafar feines precàries, feines temporals, amb pitjors condicions laborals, etc. És a dir, un prototip de feina, o més ben dit, de condicions laborals, que fins ara era sofert en gran part per les dones i que ara s’ha estès a la majoria de la classe treballadora. Idoate ho va resumir clarament: les desigualtats entre homes i dones s’estan reduïnt, però no per dalt, sinó per baix. L’equilibri en condicions de vida i feina s’està fent per la part baixa, per la de la precarietat, que s’està estenent com una taca d’oli per tot el conjunt de la classe treballadora.

Aquí va ser on em va saltar l’alarma, l’avís per navegants: la classe treballadora estem pagant les conseqüències del nostre egoïsme, de la nostra falta d’unitat d’acció. I això seguirà si no hi posem remei. Perquè si no lluitem juntes, el topall per sota seguirà baixant, perquè ja hi ha part de la classe treballadora que viu molt per sota d’una part dels homes i les dones treballadores: els i les treballadores immigrades. Amb un peu a l’exclusió social i mig dins les reixes d’un sistema inhumà, pervers i racista, els i les treballadores immigrades pateixen no només la sobreexplotació de la classe capitalista, sinó la indiferència, la passivitat i l’egoïsme de la classe treballadora ‘autòctona’.

Ironies de la vida, però, el que la classe treballadora ‘autòctona’ ignora és que aquest egoïsme d’avui és la fam pròpia per demà: mantenir divisions desiguals dins la classe treballadora no fa sinó posar-ho més fàcil a l’explotació en mans de la classe capitalista. En un primer moment, la classe capitalista explota la població treballadora amb diferents graus, en funció del seu gènere, de la seva situació legal, etc. Posteriorment, aquesta fragmentació li permet aplicar mesures (com les actuals) que obtenen respostes fragmentades, en lloc de respostes unitàries, de classe, solidàries amb tots i totes les treballadores. Com sempre dic, i seguiré insistint, la lluita antifeixista (antiracista) és també una lluita contra les retallades; o el que és el mateix, la lluita contra les retallades (i l’empitjorament de les condicions de vida i de feina) ha d’incorporar la lluita antifeixista al seu si. Són dues cares de la mateixa moneda.

Un grup és tant fort com ho és el seu element més dèbil. Una cadena és tant forta com la seva baula més dèbil. O comencem a pensar, analitzar i lluitar en clau d’unitat, de classe treballadora, o ens ofegarem en les nostres pròpies cadenes que ens fragmenten.

Tagged: , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading La baula més dèbil at a destemps.

meta

%d bloggers like this: