Una lliçó de carrer

5 Març 2013 § Deixa un comentari

Imatge de la manifestació a Barcelona. Font: L'Accent

Imatge de la manifestació a Barcelona. Font: L’Accent

Dijous 28 de febrer de 2013 hi havia vaga i mobilitzacions convocades per la PUDUP (Plataforma unitària en defensa de la universitat pública) i el SEPC (Sindicat d’estudiants dels Països Catalans) arreu dels Països Catalans. La convicció amb la que es va manifestar l’estudiantat a Barcelona és digna de ser destacada. De la mateixa manera, també la determinació i la contundència amb què ho va fer gran part d’aquesta manifestació. I cal aplaudir-les.

Davant d’un no-futur, d’una no-sortida vital, el jovent estudiantil va donar un cop de puny damunt la taula. Perquè una de les coses que potser més cal destacar és la claredat política amb què aquest jovent va demostrar comprendre la crisi sistèmica que estem vivint i com li toca viure-la. No es tracta només de la privatització de la universitat i de la precarització del sistema públic d’ensenyament, així com la seva conseqüent pobresa educativa; no, no és només això.

Es tracta de la crisi establerta que els espera com a (no) futur: atur de llarga durada, precarietat extrema en l’àmbit laboral, impossibilitat d’emancipació domèstica, repressió policíaca i control polític a la dissidència, entre altres. Dit sigui de pas, un futur per a elles que és present per a moltes de naltros. El que està clar és que elles, les estudiants, van deixar palès que no pensen acceptar aquest futur i lluitaran per tal que no sigui així.

Barricada amb flames a la UAB. Font: L'Accent.

Barricada amb flames a la UAB. Font: L’Accent.

Potser algú voldria que aquest estudiantat romangués a l’aula mirant de ‘qüestionar’ la situació des de la pròpia institució, seguint-ne normes i pautes. O pitjor encara, com sempre, hi hauria qui els voldria quiets i callats sense qüestionar res, tot assumint les retallades com a inevitable destí diví.

Res més lluny de la realitat. El passat 28 de febrer, el jovent estudiantil va tenir clar que bancs i caixes, partits polítics del poder, la cambra de la propietat i la policia, entre altres, formen part d’un mateix entramat socio-econòmic que els condemna a la misèria, avui i demà. Per això els van assenyalar com a culpables de la seva (nostra) precarietat. La ràbia va esclatar i el conflicte es va fer més evident que mai -ja hi era- a ulls de qui no hi vol veure o no vol ni sentir la veu de les oprimides.

Però la realitat és tossuda: ni l’educació és només a les aules ni la imparteixen només les mestres o professores. El conflicte social, econòmic i polític és arreu, i havia de ser només qüestió de temps que s’evidenciés d’aquesta manera. La crisi ‘ve’ del carrer (retallades, precarietat, etc.) i entra a les aules. El 28F, el conflicte va retornar de les aules al carrer. I és aquí on s’evidencia que és més necessari que mai que existeixin sindicats i organitzacions que vinculin aules i carrer, que tinguin perspectiva global.

Les estudiants van ser mestres: ens van explicar el conflicte i proposar maneres d’abordar el problema de cara a trobar-ne una solució. Ho van fer al carrer, fora dels seus marcs establerts -en aquest cas, les aules-, perquè és on som fortes, és el nostre terreny de joc, el nostre camp de batalla. El 28F és un punt d’inflexió. Per als poderosos no, que segueixen enrocats en criminalitzar tota dissidència; la seva rigidesa és la que els trencarà.

Per a aquells que només s’aprèn dins les aules i en classes magistrals, on el professor té coneixement sobre totes les coses i la veritat absoluta, el que va passar dijous passat no pot ser catalogat d’altra manera que vandalisme. Per les que defensem una educació pública, popular, catalana, crítica i de qualitat, el dijous 28 de febrer a Barcelona va ser tota una lliçó impartida per l’estudiantat, i al carrer. És a dir, una síntesi preciosa.

Seu d'Unió, a Barcelona. Font: L'Accent.

Seu d’Unió, a Barcelona. Font: L’Accent.

Tagged: , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading Una lliçó de carrer at a destemps.

meta

%d bloggers like this: