“Que el deixen anar, que el deixen anar!”

16 gener 2013 § Deixa un comentari

Bandera reclamant la tornada de les preses i les refugiades

Bandera reclamant la tornada de les preses i les refugiades

Lluitem perquè som persones i ens sentim vives i ens sentim poble. Lluitem perquè volem viure. Lluitem perquè volem ser lliures. I ens reconeixem com a iguals amb qui fa el mateix. A casa i arreu.

Amb aquesta sintetització de la solidaritat, decideixes, decidim, anar a fins a Bilbo (EH) per participar de la manifestació nacional del gener reclamant l’acostament de les preses polítiques basques. En el meu cas, és el primer cop que hi vaig. I ho faig amb molt d’entusiasme i emoció.

Hi vaig, sobretot, amb les ganes de veure la gent que fa poques setmanes he conegut. Són gent com naltros, que treballen localment, al barri de Bilbo on viuen. Igual que naltros som de l’esquerra independentista, elles ho són de l’esquerra abertzale. I en aquest cas, el femení del plural no és tant genèric com, gairebé, concret: hi va haver un temps que l’assemblea era només de dones. Dones joves. Ben arrelades. Llavor de futur.

En arribar a l’herriko del barri, ens reben amb una barreja de broma i política: pancarta de Ongi etorri Polakos, coets, txalaparta i ball popular. Somriures de complicitat, emocions i abraçades. Solidaritat a flor de pell. Retrobament i noves coneixences. Pintxos i zuritos mentre es prepara el dinar de germanor.

En acabat, música i cafè. Val a dir que sempre que he anat a trobades internacionals, no hi ha res que agermani més que la música. Les d’un i altre poble cantem cançons intercanviades -les que ens sabem, clar- i cançons compartides, internacionals. Ho he viscut a Euskal Herria, a Irlanda, a Sardenya. També a casa, amb lluitadores d’arreu.

Mentres som a fora amb tot recollit, apareix una noia del barri. Crida, contingudament, d’alegria.  “Que el deixen anar, que el deixen anar!”. Els seus ulls allotgen algunes llàgrimes; les galtes, un vermell d’emoció i alegria. Els ulls de les altres miren, primer, barrejats entre incredulitat i alegria.

“M’ha trucat, m’ha trucat ell, m’ha dit que pagant la fiança el deixen anar. A l’endemà. Vaja, que si pago avui surt demà…! No m’ho crec…”. Salts, abraçades i crits d’alegria. A naltros, que ens ho mirem des d’una distància prudencial i un silenci respectuós, se’ns dibuixa també un somriure. No pot ser d’altra manera. El seu company personal és, també, company polític nostre.

Es posa fil a l’agulla. Cal parlar amb l’advocat. Cal veure d’on es treuen els diners. Els bancs ja estan tancats i demà és dissabte. Demà. Demà és la manifestació. La que reclamarà l’acostament de les preses polítiques basques.

Aquella nit, fent la ronda de poteos, passem per diferents locals. En un d’ells, al gaztetxe 7katu (set gats), hi ha les fotos de totes les preses polítiques de Bilbo. “Mireu, és aquell d’allà”, ens indiquen les nostres amfitriones.

I arriba dissabte. La manifestació és impressionant i no es pot ni caminar. Diuen que 115.000 persones. Algunes més, doncs, que l’any passat. La que va ser colossal. Aquest prou més. No avancem, no ens podem moure. I comença a ploure. Molt. Les nostres amfitriones ens proposen moure’ns per un carrer adjacent.

Després tornem. Bé, en realitat, no. Però resulta que som tanta gent que avancem per carrers paral·lels, que es fan manis paral·leles. Amb crits, càntics i molta gent. Molta gent arreu. Ens aturem a una plaça on una pantalla gegant alçada, amb equip de so, retransmet els parlaments del final de la manifestació, a l’Ajuntament de Bilbo. Som lluny del final, i som molta gent allà. Plou, plou solidaritat pels carrers de Bilbo.

Acabat tot, arriba l’hora dels bars. Bevent, coneixent, compartint, rient i ballant.

“Ei, ei, ei, que l’Ongi etorri serà a 2/4 de s’11!”. Resulta que ho han aconseguit enllestir tot. Mirem l’hora: 22:12h. Últims glops i sortim. Anem cap a la cantonada. Som poques. Després sabrem que en aquella cantonada només érem la gent del barri.

Comencen els aplaudiments. Veiem un grup de gent que s’apropa cap a naltros, tot baixant per un carrer principal. Al mig, la noia que el dia abans estava tant contenta. Al seu costat, ell. El que l’ha impedit participar de la manifestació per les preses polítiques basques perquè, precisament, ha deixat de ser-ho. I l’ha anat a buscar a centenars de quilòmetres de ca seva. Com tantes altres preses polítiques a qui se’ls nega aquest status de iure però se’ls aplica de facto, amb una política de dispersió criminal, per venjativa i assassina.

Abraçades, alegries i segueix el pas. Creuem el pont. I ara sí: a l’altra banda, centenars de persones esperen amb ikurrinyes i banderes per l’acostament de les preses. Aplaudiments, crits i càntics. Euskal presoak, etxeraJo ta ke, irabazi arte i d’altres càntics més contundents. Tant ell com ella s’abracen a salts amb les respectives quadrilles.

Una manifestació improvisada s’endinsa pels carrers del casc antic. En aquell moment me n’adono que les parets estan plenes de pintades amb la cara del ja ex-pres feta amb plantilla, donant-li la benvinguda o remarcant que ja és lliure. En un sol dia, el casc antic s’ha omplert de pintades.

Davant del 7katu, una pancarta li dóna la benvinguda. Això ho veig força més tard, ell ja no hi deu ser. Com tampoc hi és pas la seva foto: allà on ahir el vaig ‘veure’ per primer cop, hi ha un buit, hi ha un espai, un forat. En haver sortit de la presó, ja han retirat la seva foto. Una papallona que pot tornar a volar després de set anys a la presó. En falten centenars, encara.

U12 Bilbora

Tagged: , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading “Que el deixen anar, que el deixen anar!” at a destemps.

meta

%d bloggers like this: