‘L’alba de Tigre de Paper’, ressenya d’Hèctor Serra

Hèctor Serra (twitter) fa una ressenya del llibre per a Núvol, on també parla de l’editorial Tigre de Paper. La font original és el web de la revista.

L’editorial de Manresa Tigre de Paper “és un cant a la mirada crítica, una mirada al cant revolucionari i una escopinada directa a les versions oficials, a la censura i als convencionalismes”, escriu Hèctor Serra en aqusta ressenya d’Una nova alba, de Roger Sànchez Esteban.

Simon Vázquez a l’esquerra i Arnau Carner a la dreta, editors de Tigre de paper

Amb una incansable gana de conèixer món, l’activista barceloní Roger Sànchez Esteban es penja la motxilla, invoca l’aventura i enfila la travessia de l’Amèrica Llatina contemporània –present a l’ombra d’un passat i al caliu d’un futur- en un viatge de perspectives, emocions i aprenentatges indefugibles. No debades, l’esperit Heròdot i Kapuściński plana per les vora tres-centes pàgines amerades de recorreguts que es desvien més enllà de les artèries marcades pels tríptics turístics. Sens dubte, és el gran atractiu d’aquest dietari: tot fugint de la visita panxacontenta, l’autor ens dibuixa, també, els rostres menys agradables de les postals de Valparaíso o La Paz. Una incursió a les entranyes de la pobresa, el desnivell social, la repressió, la lluita i la dignitat. Allà on els mapes no arriben.

‘Una nova alba’ (Tigre de Paper).

Una nova alba. A destemps per l’Amèrica bolivariana (Tigre de Paper Edicions, 2012) no és cap anàlisi profunda de la realitat política dels països sud-americans. O, almenys, en part. L’exercici crític hi és: Roger Sànchez observa, llegeix, compara, conversa, es deté. Tot just després de tot això, aboca sobre el paper les impressions que li repara aquesta Amèrica als ulls d’un europeu. Finalment, el corpus d’escrits esdevé un anecdotari més social que no pas polític al voltant de les anades i tornades pel continent. Tot, això sí, des del punt de vista d’un independentista i socialista convençut, una actitud internacionalista sense embuts i al galop d’un (des)temps de crisi econòmica que troba paral·lelismes i contrastos a banda i banda de l’Atlàntic i de la història. I aquesta naturalesa combativa, rebel, compromesa amb les lluites del poble, és tan forta en l’autor, que quan es troba feinejant dins les institucions just en el moment en què fora s’està produint una manifestació de treballadors o estudiants, els sentiments d’estranyesa i atordiment se l’apoderen, i una espiral de contradiccions el trasbalsa en no veure’s en el seu emplaçament natural, el de les bases socials que reclamen amb la seua veu i les seues mans justícia i respecte. Situacions que el viatger deixa immortalitzades en un recull d’experiències que poden escaure com una primera guia de referències apta per a futurs exploradors que somien resseguir les rutes de Simón Bolívar, el Che, les Madres de la Plaza de Mayo, les Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia, o endinsar-se desert avall fins les latituds en què van quedar atrapats trenta-tres miners a Xile el passat 2010, o participar del desenvolupament harmònic de la població indígena ací i allà.

Paper que rugeix

L’alba de l’Amèrica Llatina reflecteix prou bé la també alba d’un nou projecte editorial nascut a l’escalfor d’un boom: el dels petits, familiars i independents editors. Tigre de Paper entén que “la literatura ha de respondre a la crítica, al pensament i a la imaginació de la societat” i no concep la qualitat literària “com un encaix en uns paràmetres d’ortodòxia normativa, sinó com la capacitat de transmetre aquests continguts a través d’un llenguatge agradable i entenedor”. Una ullada als primers títols que formen el seu catàleg ens ho confirma. La tinta que mulla el pelatge de la fera esdevé una barreja de pensament crític i inspiració creativa. A més del dietari de què hem parlat més amunt, altres obres aterren a diferents coordenades globals per portar-nos els conflictes i les lluites de diferents pobles. És el cas de Tropel, una dècada de lluita estudiantil a Colòmbia, on Carlos Medina Gallego s’endinsa en el moviment estudiantil colombià dels anys setanta del segle pretèrit, i Harraga d’Antonio Lozano, Premi Novelpol a la millor novel·la negra publicada el 2002, que dibuixa una història entre Europa i l’Àfrica amb la immigració i les màfies de drogues i persones de fons. Molta atenció a Kafer Enas, A l’oest del Jordà, la primera part d’una trilogia on el periodista palestí Musa Abdel-Muti Issa repassa la història contemporània de Palestina des de la Primera Intifada fins a l’actualitat a través d’una trama de resistències, ocupacions i batalles.

També dins del gènere de la novel·la s’encabeix Escola d’assassins, de Joan Francesc Lino, obra finalista del Premi Ramon Llull en l’edició del 2007. L’autor, de Sant Pere de Riudebitlles, situa en el seu poble una història amb treballadors i patrons per enmig, per on sura gent amb poder aprofitant-se de la gent sense recursos. Talment el dia a dia.

Tigre de paper.

Amb La guerra just acaba de començar, del lletraferit mallorquí Miquel López Crespí, Tigre de Paper rescata de la censura franquista el premi Ciutat de Manacor 1973. Aquest recull de relats, perpetrat mitjançant la ploma experimental, ens condueix als temps de clandestinitat i naixement de processos revolucionaris. Pel que fa a la poesia, Tigre de Paper aposta per un lliurament farcit d’estil avantguardista. Es tracta del darrer projecte de l’olotí David Caño, PostMortem / I del no-res, TOT, una constel·lació de versos que reinventen les proclames revolucionàries de la història dels moviments socials i polítics. En conclusió, l’oferta de Tigre de Paper és un cant a la mirada crítica, una mirada al cant revolucionari i una escopinada directa a les versions oficials, a la censura i als convencionalismes.

Tigre de Paper Edicions, fàbrica d’esforços i calaix cultural, genera idees a través del cooperativisme, ha format part de projectes de micromecenatge i ha posat en marxa el Club del Llibre “La bandada de les lletres” amb vistes a la formació d’una comunitat de lectors que, amb el seu granet de sorra, apuntale aquest edifici de papers.