Invertim-ne l’ordre per subvertir el sistema

9 Octubre 2012 § 1 comentari

http://setmanaridirecta.info/noticia/passar-l%E2%80%99accio-canviar-mon

Imatge extreta dels Quaderns Illacrua de La Directa

Molt sovint, hem sentit a parlar de la política de debò, la seriosa, com aquella que es fa a les institucions; fins i tot, dins d’alguns cercles de l’Esquerra Independentista. A vegades, fins i tot, sembla com si a la gent li agafés més trempera (si se’m permet l’expressió) quan hi ha davant una convocatòria electoral, molta més que no pas davant d’una mani, d’un desnonament que s’ha d’aturar o d’una acció que s’ha de realitzar per denunciar tal injustícia o aconseguir aquell altre objectiu. I això, per què? No estarem reproduint esquemes mentals d’un sistema lobotòmic com és el capitalisme?

És obvi que parlar d’això ara, quan les CUP estan decidint si es presentaran o no a les autonòmiques del Principat, no és casual. Tot i això, que quedi clar que només n’aprofito el context: no entraré a parlar d’aquesta convocatòria en concret, ni m’hi posicionaré; tot això ja s’està fent des dels canals establerts, i per això ahir vaig participar a l’assemblea oberta de la CUP de Sant Andreu.

Ara bé, hi torno: per què a força gent militant de l’EI l’entusiasma més aquest àmbit de la política que no qualsevol altre? I mira que lluitem en fronts diversos i variats! Des de la lluita en defensa del territori o de la llengua, passant pels drets de les dones, la llibertat sexual, la lluita antifeixista o per un habitatge digne, entre molts altres, són molts els àmbits de lluita on ens desenvolupem des d’espais no institucionals. Per què la lluita institucional genera més embranzida?

Em preocupa, perquè el rerefons pot ser que ni naltros ens creiem que la nostra praxis política ha de ser desobedient, al marge de la legalitat, quan precisament el que hem de generar és contrapoder. Les nostres alternatives han de ser antagòniques, sinó, som fàcilment absorbibles. Hem de créixer al marge de la legalitat mentre paral·lelament augmentem la legitimitat: la nostra i la del moviment popular, més enllà de l’EI, que pot veure en naltros unes companyes de viatge sinceres, de confiança. És més, per mi l’EI ha d’esdevenir sinònim de moviment popular, i això només es guanya a pols, no per voler-ho ni per dir-ho.

L’EI pot ser el pal de paller del moviment popular arreu dels Països Catalans perquè és l’únic moviment que té implantació arreu del territori. I si la té és perquè va molt més enllà de la lluita institucional: tenim organitzacions polítiques i sindicats arreu del país, on no s’hi fa la lluita institucional. Aquest és el nostre fort, aquest és el nostre principal actiu.

La trempera davant conteses institucionals són les que aplanen el camí per fer gestos en fals, com deixar-se dur per onades patrioteres catalunyistes que no només parteixen el país, sinó que en fan oblidar la qüestió social i, òbviament, qualsevol possibilitat de construir antagonisme. És lògic: si considerem un Parlament -qualsevol- com un espai on fer política ‘de debò’, i no un front més, un camp de batalla on hi tenim més a perdre que a guanyar, la deriva possibilista està servida.

L’EI i la CUP no són l’alternativa en tant que siguin una candidatura diferent (en municipals o en autonòmiques, és igual); ho són perquè la seva manera de fer, dins i fora de la institució, és i ha de ser diferent, bel·ligerant, de confrontació, antagònica, d’altaveu de les lluites, del carrer. Dit d’una altra manera, posem-nos a fer política ficció: què poden fer les CUP al Parlament com a alternativa? Ser còmplices d’una mísera economia autonòmica intervinguda per l’Estat espanyol? O portar el Principat cap a una independència política però completament depenent de l’FMI, la UE i el BM?

És a dir, en el context en què ens trobem, quina alternativa representaria gestionar les misèries parlamentàries (dins l’Estat espanyol o independents) si no hi ha una força política capaç de fer front a les agressions capitalistes que ens vénen de tot arreu? Els límits no són de la CUP, els límits són de la pròpia institució.

Amb això vull dir que l’alternativa necessària que hem d’oferir l’EI i la CUP és la de crear estructures de contrapoder, el poder antagònic que partint de la base, construeixi país. Potser podríem dir, irònicament, que l’EI ens vam equivocar a l’hora de formular els nostres eixos estratègics: els hauríem d’haver dit al revés. Si treballem nacionalment i construïm Països Catalans, estarem partint d’una base ja desobedient, superant els estats i les comunitats autònomes. Si la construcció del país es fa des d’una base socialista, aquest projecte que aixecarem serà, sens dubte, antagònic al capitalisme i a les forces legals que el sustenten, la seva traducció a casa nostra: els estats espanyol i francès. En aquest context, per derrotar els estats no hi haurà una altra sortida que la independència, entenent que haurem d’acabar amb les burgesies que fan funcionar el sistema capitalista que ens oprimeix nacionalment i ens explota socialment i de gènere. Països Catalans, socialisme, independència.

Amb l’ordre actual dels eixos, el nostre missatge és fàcilment manipulable, arriba tergiversat a la població i naltros correm el risc de perdre el nord polític. La nostra independència és una lluita de classes contra les burgesies que ens oprimeixen, i això inclou la catalana, sigui d’on sigui d’arreu del territori. Per tant, una independència que no reconegui la territorialitat ni comporti una transformació radical del model socioeconòmic no és una independència real, des del nostre punt de vista.

No tenir present aquest punt facilita que una gairebé perfecta maniobra propagandística de la burgesia principatina faci oblidar la resta d’eixos (territorial, social, de gènere) i converteix a un sector de l’EI -i en major mesura, a grans capes de la població no polititzades- permeables a un discurs possibilista i no rupturista: entren les presses per un Parlament que certifica la partició del territori i manté l’status quo del sistema capitalista. I pitjor encara, amb la pastanaga d’una falsa independència que amagaran ben aviat els qui des de fa més 30 anys no paren de donar-nos garrotades -literals i literàries-.

L’EI ha de marcar distàncies de manera clara i radical amb aquest fals possibilisme i desenvolupar la lluita de manera clara i oberta: antagònica, de desobediència, des de la lluita de classes, creant o participant d’estructures i xarxes de suport mutu i acció directa en defensa de la classe treballadora (aturant desnonaments, expropiant aliments, frenant acomiadaments, creant cooperatives, fent autodefensa feminista, reforçant la lluita sindical, etc.). Ho ha de fer mostrant-se clarament com el que és, Esquerra Independentista, i dotant d’una praxi concreta el seu discurs de màxims: aquesta és la nostra independència, la que es plasma, entre altres, quan més de la meitat de detingudes per la vaga general del 29M formen part del moviment.

Aquesta pràctica s’ha de fer arreu dels Països Catalans, treballant com a moviment de masses. Guanyant legitimitat fora de les institucions mentre, des de dins, quan es considera oportú, se’n denuncia la seva il·legitimitat; supeditació de la lluita institucional al moviment popular.

Només així, i amb la màxima humilitat, les classes populars podran veure l’EI com un moviment popular que planteja alternatives reals per fer front a la crisi, perquè són antagòniques en essència al sistema que l’ha generat. Desobediència, treball de base, Països Catalans, legitimitat vs legalitat. Les alternatives necessàries i antagòniques de l’EI per a les classes populars catalanes.

Tagged: , , , ,

§ One Response to Invertim-ne l’ordre per subvertir el sistema

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading Invertim-ne l’ordre per subvertir el sistema at a destemps.

meta

%d bloggers like this: