Entre l’espasa de la repressió i la paret de l’esclavitud

El Roto

Aquest títol tan llarg podria ben bé ser el resum de la situació en què ens trobem les treballadores. Retallada rere retallada, agressió rere agressió, les nostres condicions laborals empitjoren a una velocitat de vertigen. I semblen no tenir aturador. Com sempre, però, la situació fins i tot entre naltros és desigual: n’hi ha que encara ‘tenen’ una mica, n’hi ha que tenen menys, n’hi ha que no tenen res. Però no oblidem: tot això és temporal, i és qüestió de temps que totes ens acabem igualant… per sota.

I això ho sap molt bé la burgesia i la seva traducció legal, l’Estat capitalista, l’enemic que enfrontem en aquesta lluita entre el Treball i el Capital. L’Estat utilitza totes les armes al seu abast per derrocar-nos. Algunes de més literals (la policia) i d’altres de més simbòliques, però no per això menys efectives: el discurs, el pensament únic, la ideologia de l’Estat capitalista que ens arriba bombardejada per tertulians des dels seus mitjans de comunicació.

Avui, arran de la vaga de transports convocada arreu de l’Estat espanyol, n’hem tingut un clar exemple. Un més. Un altre exemple. Avui era per això, però el seu discurs sempre és el mateix en tots els casos. Un tertulià (per més inri, habitual de les tertúlies, és a dir, un vividor) es permetia el luxe de criticar destructivament aquesta vaga. La bilis que treia es podia resumir de la següent manera: són uns privilegiats perquè tenien paga extra (i encara alguns la mantindran) i perquè, en ser funcionaris, no poden patir cap ERO, i n’haurien de donar gràcies. Que hi ha gent que està molt pitjor, i que aquells sí que tindrien motius per lluitar.

Fins aquí podíem arribar. Ara resulta que si no estàs mig mort de gana, no tens dret a lluitar. Ep! I compte que no el molestis amb la teva lluita, perquè és el típic paio que ara diu això però si demà es troba un embús per la lluita d’aquelles que encara estan pitjor (i que sí que tindrien dret a lluitar) es queixarà dient, per exemple, que no són les maneres. La llengua viperina dels tertulians de la burgesia és molt verinosa.

És escandalós que algú es permeti el luxe de dir que les treballadores no poden fer vaga perquè estan lliures de ser acomiadades per un ERO. Però què és això? Precisament perquè estem patint mil retallades, denigració dels contractes i condicions laborals, desmantellament del minso Estat del benestar, és que hem de lluitar! Per no estar pitjor!

Estem lluitant per condicions i circumstàncies que fa un temps era gairebé impensable que ens robessin. I ho han fet. Ara, segons aquest tertulià, Manolo Milián Mestre, que no perd pes malgrat la crisi, hem d’esperar que ens ho treguin tot, per poder lluitar. No, no pas, complaent panxacontenta del sistema. A una treballadora no li pots exigir que agraeixi no ser una esclava.

El pitjor de tot plegat, però, és que aquest discurs cala entre les classes treballadores. Gent que es manifesta i lluita pels seus drets és atacada (simbòlicament o física) per gent que és igual que ella, tingui o no tingui feina, o unes condicios de feina similars o no. Aquí, la ideologia guanya la batalla. La classe treballadora es troba entre el límit inferior de qui està pitjor i el superior de qui està millor. En lloc de caminar totes juntes i impulsar aquests límits cap amunt, per a tothom, hi ha treballadores que es queixen quan d’altres lluiten. Ens equivoquem d’enemic.

La lluita ha de ser conjunta i solidària entre totes les treballadores: si totes empenyem cap amunt, així pujarà el llistó. Si algunes, per molt avall que estiguin, critiquen a les que lluiten, no fan res més que frenar el límit superior, o pitjor, el rebaixen; i amb ell, fan desplaçar tot el conjunt de la classe treballadora cap avall. És a dir, faciliten enormement l’empitjorament de les condicions de vida de totes les treballadores.

Siguis el que siguis, dins la classe treballadora, si la teva lluita és justa, l’has de tirar endavant. Revertirà positivament en tothom. Siguis el que siguis dins la classe treballadora, si hi ha algú que lluita, no el critiquis. Fer-ho revertirà negativament també en tu; qualsevol benefici d’una part de la classe treballadora repercuteix positivament en tota la classe treballadora.

Ells això ho tenen clar, i per això ens busquen dividir. Entre autòctones i immigrants, entre actives i aturades, entre funcionàries i assalariades, entre qui té contracte i qui no… Si els seguim el fil, estem cavant la nostra pròpia tomba. Per això, qui lluita, ho fa entre l’amenaça de la repressió (policíaca, mediàtica, etc.) i la de l’esclavitud (empitjorament de les condicions de vida). No tenim res a perdre. Si no ens donen, haurem de prendre.