Endeutades amb el futur (i II)

14 Agost 2012 § Deixa un comentari

Font: internet

El capitalisme és un genocidi planetari

Moment concret

S’està produint una fetitxització del capital. Si fins ara, en el capitalisme, ja es fetitxtizava la mercaderia (a qui se li atribuïen qualitats humanes, mentre a les persones se les cosificava), ara qui rep totes les glòries són els diners. Es ven la idea que els diners ho són tot, d’aquí que es creï el discurs que el que cal salvar són els bancs, en lloc de l’educació, la sanitat, etc.

Així, s’aprofita el deute com a excusa per, d’una banda, legitimar el sistema (capitalista) actual, i de l’altra, atacar al treball, és a dir, als i les treballadores. Aquest fervor del diner pel diner permet esprémer al màxim les condicions laborals de la classe treballadora: allò important són els diners. En la guerra antagònica, en el conflicte irresolt entre capital i treball, el primer pren encara més avantatge: menys drets, pitjors condicions per a qui, mitjançant llur esforç i suor (treball), genera la veritable riquesa. Els mitjans de desinformació de masses estan sent claus en aquest procés de legitimació de l’espoli.

Què passa si no paguem el deute? Re-negociació, va dir algú. “No és tant drama com pinten”. I si no hi ha crèdits, com paguem? Si no podem pagar ni invertir, com produïm?

Allò clau que hem d’entendre és que s’està produint un procés de reconcentració del poder i el capital.

Es planteja un altre dilema molt fort: la producció de menys recursos (alimentaris, bàsicament) és un genocidi humà. El món és finit, llurs recursos també. Produir menys voluntàriament és condemnar una part de la població (en augment) a quedar-se sense la mínima subsistència. Amenys consum, menys producció. A menys producció, menys ingressos. A escala planetària, és catastròfic. El capitalisme s’està destapant com a genocidi planificat de la humanitat.

Cap on hem d’anar?

Hem de treballar cap a un desenvolupament endogen; trenquem dinàmiques d’intercanvi desigual i depenent, generades per la globalització capitalista, i apostem per l’economia productiva arrelada al territori, en l’horitzó de l’autosuficiència.

En aquest sentit, doncs, cal una aposta clara, ferma i determinada cap a les energies renovables.

Rellançar el sectors primari i secundari de producció: els diners no es mengen ni abriguen. Tenir una economia basada en el tercer sector (serveis) crea una dependència doble: necessitem de l’estranger perquè ens entrin ingressos, necessitem aquests ingressos per poder comprar les necessitats bàsiques.

Cap a un canvi real en l’economia productiva. Produir allò que necessitem. Control democràtic i popular de l’estructura productiva. Allò important som les persones i el territori on vivim. La sobirania econòmica s’esdevé com l’única sortida viable per als pobles i, en el nostre cas, per als Països Catalans.

Al mateix temps que lluitem per realitzar aquests canvis materials, en la producció (infraestructura), cal realitzar canvis en la nostra mentalitat, en la ideologia (superestructura): hem d’aprendre -i difondre- que hem de renunciar als privilegis. No es tracta de tornar al carro i la roda, però sí de saber que hi ha alguns luxes que no són necessaris (per exemple, cal aire condicionat si podem tenir ventiladors? Cal tenir tants aparells elèctrics si, potser, amb placa solar no dóna per a tant?).

El món té un límit: fins aquí hem arribat. El capitalisme ha accelerat el procés d’espoli de recursos (humans, contra les persones, i naturals, contra el territori). O eradiquem el sistema, o serà ell qui ens eradicarà a naltros. I no oblidem que si el capitalisme funciona, és també perquè naltros el fem funcionar.

Tagged: , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading Endeutades amb el futur (i II) at a destemps.

meta

%d bloggers like this: