Endeutades amb el futur (I)

13 Agost 2012 § Deixa un comentari

Font: internet

El capitalisme és un genocidi planetari

Fa uns dies, un grup de persones militants ens vam trobar per parlar de la situació econòmica i social actual. Bàsicament, hi havia dos temes damunt la taula: el deute i la possible sortida de l’euro. Malgrat que ens va costar ‘arrencar’, allò que et sents fred, al final ens va faltar temps. I tema: només vam parlar del deute.

Aquí només pretenc recollir algunes aportacions i idees que vam fer, com a mera pluja d’idees. Són, per tant, idees expressades per una persona -amb tots els biaixos que això implica- però amb origen col·lectiu. Tot i això, no reflecteixen (ni ho pretenen) tota la riquesa d’aquell debat; per força, tot és molt esquemàtic. Algunes coses són informacions prèvies, les altres no són més que dubtes i possibles punts de partida per iniciar un debat més profund.

Informacions prèvies

El debat sobre el pagament deute és independent al de la possible sobre una possible sortida de l’euro. Les quatre combinacions (pagar o no el deute + sortir o no de l’euro), doncs, són possibles.

El deute públic espanyol representa el 70% del PIB. Amb el rescat de 100.000M€, augmenta entre un 95% i 100%.

Els “mercats” tenen la meitat del deute públic. El deute públic és, aproximadament, el de l’any 2000.

L’accés al crèdit no es dóna segons condicions objectives, sinó per necessitats financeres. Cas d’exemple: abans es concedient molts més crèdits, fins i tot amb pitjors condicions particulars que ara, per la necessitat que hi havia. Ara no n’hi ha: no es concediran.

El deute privat és d’un 330%. El deute total a l’Estat espanyol, doncs, és del 400% del PIB. Del privat, la gran majoria són institucions financeres (espanyoles i europees) i grans empreses.

El nivell de deute només és assumible perquè l’Estat espanyol està dins la UE i l’euro.

L’Estat espanyol importa més que no pas exporta. És el segon país amb més dèficit comercial, només superat pels EEUU. Això provoca necessitat de finançament. Cal procés de reconversió industrial.

La globalització ha suposat una atomització del procés productiu; això crea dependència.

Tagged: , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading Endeutades amb el futur (I) at a destemps.

meta

%d bloggers like this: