Viatjant literàriament per Amèrica

12 Juny 2012 § Deixa un comentari

Imatge pel bicentenari de la descolonització, la primera independència

Imatge pel bicentenari de la descolonització, la primera independència

Em va costar començar, molt. Em va costar continuar. I em va costar trobar la meva manera d’escriure, moltíssim. Havia escrit moltes coses diferents -manifestos, poesies, comunicats, cròniques, entrevistes, etc.-, però mai un llibre. Ara ja quasi està. Tants mesos de maldecaps, de poc temps, de feina que em robava el temps -ara ja no, ara l’atur-, de militància de baix nivell, de mossegar-me la llengua, de dissabtes a la biblioteca… s’han acabat.

Em van recomanar fer-me un guió. No en vaig ser capaç, i crec que tampoc l’hagués seguit. I és que si el llibre vol ser com el viatge, els guions i les planificacions no haurien servit de res. Vuit mesos i mig de viatge(s) improvisats(s) per Sud Amèrica no es poden relatar d’una manera massa ordenada. Seria contradictori i, poter, fins i tot, irrespectuós amb la realitat. Escriure un llibre sense saber-ne i sense guió potser és gosadia i arrogància, però no en sé més; i com diu una amiga, la vida és per a les que s’arrisquen.

A més, em trobo que no sé quin llibre vull escriure. De fet, durant el propi viatge vaig llegir que una persona no ha d’escriure per vendre, perquè la gent el compri, sinó que ho ha de fer des de l’estómac. Això ja ho tenia, jo! Com que no podia escriure per vendre, només podia escriure des de l’estómac! I a fe que ho he fet. Un estómac que és personal i polític al mateix temps, perquè així, almenys, ho intento. Voler destriar el meu ésser personal de l’essència i pràctica política que intento desenvolupar a diari hagués estat tant estúpid com inútil. Em toca despullar-me davant del públic potencial. Què hi farem…

De fet, al llibre vaig decidir incloure-hi els mails que vaig anar enviant; també enllaços a aquest blog -nascut, també, arran del viatge-; i notes del meu diari i de les llibretes que em van acompanyar sempre. Tot un mosaic, un format polièdric per mirar d’aproximar-se a un viatge que també ho fou molt, de polièdric. La vida és així: plors, amors, violència, somriures, empenta, alegria, terror,… la lluita.

El resultat? Vés a saber… No és ni guia de viatge ni revista d’anàlisi política. És el relat d’un viatge que va durar vuit mesos i mig a Sud Amèrica per vuit països diferents (Veneçuela, Colòmbia, Equador, Perú, Bolívia, Xile, Argentina i Uruguai). Més d’un any després, però, encara ara m’acompanya. I amb ell, les persones que m’hi vaig trobar, els pobles que vaig conèixer, els processos dels que em vaig empapar… que la vida és lluita perquè és la lluita per la vida. Ahir, avui i sempre. En això, els temps no canvien, ni als Països Catalans ni a l’Amèrica bolivariana.

Tagged: , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading Viatjant literàriament per Amèrica at a destemps.

meta

%d bloggers like this: