L’autocrítica té premi… literari

A l’apunt anterior publicava els microrelats (160 caràcters!) que havia enviat per participar en un concurs que tenia lloc a Tübingen, Alemanya. Ho feia per pura estima a la llengua i ganes de desenvolupar-me en un format, que podríem anomenar ultrabreu, que suposava tot un repte per a mi. Volia escriure’n més, però per diversos motius, no vaig poder.

Contra tot pronòstic, i sent una grata sorpresa per a mi, un dels microrelats ha estat el guanyador del concurs. Quina millor manera de començar la Diada que sabent això! El que més m’agrada, però, és que tot i no ser un dels meus preferits, el vaig escriure com a autocrítica, per l’excessiva dependència del telèfon mòbil…

Aquí us el copio i espero que el gaudiu. Si voleu llegir-ne la resta que vaig enviar, visiteu l’apunt anterior del blog. I ja que hi som, deixo una brometa gràfica per a aquelles persones que sàpiguen alemany (i una mica d’història berlinesa, així com de cultura cervesera actual…).

Moltes gràcies!

Diàlegs del segle XXI

– Escolta, fa dies que intento dir-te…

– Espera, que em truquen.

– Com?

– És que espero una trucada important… Ah, no, s’han equivocat. Digues.

– Ja no. Comunico.