Alguns detalls d’una detenció qualsevol

7 Abril 2012 § 2 comentaris

27 hores de detenció donen per molt. Sobretot si passes de la Guàrdia Urbana als Mossos d’Esquadra. I si als Mossos estàs primer entre els detinguts ‘socials’ i després entre els de la vaga, encara més. Crec que val la pena deixar-ne constància del que encara recordo.

* * *

Arribada a la comissaria de la Guàrdia Urbana de l’Estació del Nord. Entra la guàrdia a preguntar. Em quedo al cotxe amb el guàrdia conductor. Baixa dos dits la finestra, dient-me que així em tocarà l’aire. Li responc que em tocaria molt més si estigués fora del cotxe, en llibertat. Em respon que m’ho hauria d’haver pensat millor, que ell només fa la seva feina. Li responc que ell també s’ho hauria d’haver pensat millor, i que no evadeixi responsabilitats: ell ha triat allò, també, ell també ha triat tenir-me tancat. Que també ha triat aquesta feina, si és que se li pot dir així, que a mi em faria vergonya. Emprenyat, apuja les finestres del tot. Sense que jo digui res, al cap de mig minut, les torna a baixar dos dits.

* * *

Dins de la comissaria. Sense cinturó, sense cordons, sense res al damunt. Arriba el guàrdia que m’ha detingut. Durant la detenció, quan jo ja estava amb les mans emmanillades al darrere, diverses persones han intentat alliberar-me. Ells han carregat, conjuntament amb els Mossos. Els ha costat. Sembla que no els ha agradat.

– Qué, hoy has sido un campeón, eh?, con cincuenta, ahí… qué valiente.

– Resulta que jo estava emmanillat i valtros teníeu porres i pistoles.

– Las pistolas no las hemos sacado.

– Ja, segur que en teníeu ganes.

No respon.

* * *

Al calabós de la Urbana. Al cap de res, arriba el segon detingut -havia tingut el dubtós honor d’estrenar la llista de detinguts el 29M-. No el puc veure des del calabós, només escolto i veig com els urbanos estan molt nerviosos i neguitosos, el tracten malament, el vexen verbalment, l’amenacen. Em dóna la sensació que el volen linxar, una qüestió personal, no pas d’ordre públic. Fastigós.

Arriben dos nois més. Els han detingut dos secretes. Els acusen, entre altres de lesions. Un duu l’ull morat. L’altre, després de la revisió mèdica del SEM, és transportat a un hospital perquè coixeja d’una cama. Als dos secretes no els veig pas ni que s’hagin despentinat. El tracte és vulgar, de menyspreu. Em dedico a assessorar els joves. Que no diguin res. Que no signin. Que no declarin. I que aixequin el cap, que no han fet res del que s’hagin d’avergonyir. L’alcen tot mirant-me i dedicant-me un somriure. Una petita victòria dins la gola del llop.

* * *

Comissaria de Les Corts dels Mossos d’Esquadra. Entro a la cel·la 3, buida. I de sobte, un somriure. A la paret, hi puc llegir:

LLUITA

CREA

P

P

No puc evitar alegrar-me. Em passo totes les hores buscant alguna cosa per rascar a la paret i acabar-ho d’escriure: lluitar, crear, poder popular!. No puc. Però és igual. M’ha donat forces igualment. I ho farà amb els propers que hi passin. Perquè hi passaran, hi passarem.

I algú ho escriurà, algú ho acabarà d’escriurà. De la mateixa manera que, a fora, seguirem construint el poder popular. Perquè vam néixer per guanyar.

* * *

Estic a les cel·les dels ‘socials’. Els detinguts per la vaga van a parar a d’altres cel·les. Un detingut reclama alguna cosa a un mossos.

¡Mira, déjame, con la que se está liando en la calle, suficiente follón tenemos!

Són les 12h de la nit. I el mosso diu que els carrers encara estan moguts. Alegria i impotència barrejats en un somriure de ràbia.

* * *

Ja a les cel·les amb altres detinguts per la vaga. Camaraderia, solidaritat, bon ambient. Somriures. Bon humor. Ajudes mútues. Com a casa. Intercanviem recomanacions. No ens coneixem, però ningú dubta de reconèixer l’enemic.

* * *

Fa hores que no ens duen aigua. Fa hores que ho cridem. Sempre ens diuen que sí, que sí, que ara ens la duen… I no vénen. Fa molta estona que ni tant sols es passen per allà. Tornen a aparèixer. Reclamo aigua, de nou, i que com a mínim en poguem beure dos gots cadascú. El mosso, a qui no veig, diu alguna cosa i la cel·la d’endavant fa alguns comentaris.

– Què ha dit?, pregunto.

– Diu que no estem en condicions d’exigir res.

– Mira, mosso, una cosa és que estiguem detinguts i l’altra és que no tinguem ni els mínims drets a ser tractats com a persones. Això representa que és una comissaria, no un camp de concentració. Exigeixo el dret a ser tractats com a persones, vine aquí que et pugui veure el número de placa.

No respon. Ni ve. Mossos joves, covards.

* * *

A la sala on t’agafen les emprentes, et fan les fotos, etc. Tres mossos a dins, amb bata. Van molt de guais, es deuen creure CSI a la catalana. Vesteixen molt casual, també, per sota de la bata. Una mossa a l’entrada et crida i et fa passar. Tres mossos d’uniforme a fora et controlen i et treure i et porten a la cel·la. El lloc és molt petit.

El que t’agafa les emprentes és el típic musculets guaion que es deu creure un superheroi. De fet, s’ho creu. Ja abans d’entrar sento com li fa comentaris despectius a un dels detinguts. Després de passar per ell, em toca el de les fotos.

– Cicatrius? Tatuatges?

– No.

– Treu-te la samarreta.

Em queden al descobert els dos tatuatges. Fa les fotos sense dir res. Es gira i sento com li ensenya a l’altre: “mira, li he dit que si tenia tatuatges, m’ha dit que no, i mira”. L’altre exclama:

– Apa, vinga, si porten el que volen!

– Tinc dret a mentir.

– Sí, home, dret a mentir, i dret a tirar pedres, també, no!?

– A mi no se m’acusa d’això, responc somrient.

– Mira, no em busquis que em trobaràs! No em busquis que em trobaràs!! El que us hauríeu de preguntar és si teniu dret a viure a Catalunya! Aneu tots al Congo, a tirar pedres, aneu-vos-en a l’Àfrica!!

Això són els Mossos. Racistes. Amenaçadors. Prepotents. Superherois que salvaran Catalunya.

Però com deia un dels protagonistes de la pel·lícula La Haine, qui ens salvarà dels superherois que volen salvar Catalunya?

Tagged: ,

§ 2 Responses to Alguns detalls d’una detenció qualsevol

  • sergicaldes ha dit:

    No vull posar en dubte la teva versió dels fets. És la teva i prou. Jo sóc mosso i si això que expliques és cert és decebador i moltes altres coses més…
    Ara bé, em resulta trist el parany en el que cau tanta gent, tu també. Generalitzes i critiques a la polícia globalment. Simplifiques. Saps sobradament que la realitat és molt més complexa. També saps que simplificant-la és molt més senzilla d’explicar. També és més senzill identificar el que tu dius “enemic” potser?
    Si jo fes el mateix hauria de posar a tots els manifestants del #29N en el mateix sac. Què hauria de dir? Que TOTS eren uns violents i antisistema?
    Doncs no. Primer perquè no és cert i segon perquè em resisteixo a simplificar!
    La realitat és complexa i costa d’explicar. El #29N al carrer hi havia gent molt diversa amb reivindicacions polítiques, laborals, socials. Totes legítimes. També n’hi va haver quatre, violents, que es van proposar protagonitzar totes les portades dels diaris. Ho van aconseguir.
    Cal una profunda reforma política, administrativa, laboral, econòmica i en tots els aspectes!!!
    No sé com s’aconseguiran tots aquests objectius però despresigiant a la polícia de la teva nació segur que no. Un cop aconseguim les reformes que ens calen, perquè les aconseguirem, la teva polícia continuarà essent els Mossos d’Esquadra. I quan els necessitis allà serem!
    Dit això, ets ben lliure de generalitzar i de titllar-nos com vulguis, només faltaria!
    Sergi

  • Adolfo ha dit:

    Al servei del poder, mai del ciutadà, això té un nom i si cap dels teus es rebel·la davant d’aquesta repressió indiscriminada i arbitraria contra el seu propi poble, prefereixo no tenir policía a la meva terra. Van tallar expresament el carrer Fontanella i Ronda Sant Pere per rebentar la manifestació i ja sé que només obeïu ordres, però és això el que encara us fa més perillosos, sobretot en aquests moments que us manen persones absolutament feixistes en l’exercici del seu càrrec. Ens hem begut l’enteniment??? els violents sou vosaltres perqué teniu el monopoli de la violencia i res més. S’intenta criminalitzar que la gent intenti organitzar-se per donar resposta a aquesta deriva feixista del nostre país. El dret de reunió i de manifestació fa anys que són trepitjats pel poder, tenim partits il·legalitzats, llistes prohibides i el pitjor està per venir. Aquí els únics que generalitzeu sou vosaltres!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading Alguns detalls d’una detenció qualsevol at a destemps.

meta

%d bloggers like this: