La fal·làcia del 8-8-8, o un crit contra l’educació i el treball capitalistes

3 febrer 2012 § Deixa un comentari

l'engranatge del capitalisme és assassí

Font: internet

“El dia són 24 hores: 8 per treballar, 8 per temps lliure i 8 per dormir”. I punt. I no hi ha res a dir, no hi ha res a criticar. És igual que això sigui tant poc cert que fa només uns anys, els i les treballadores feien 10, 12 i fins a 16 hores de duríssima feina cada dia. I ep!, parlo de les ‘nostres’ avantpassades directes, de les treballadores de qui en sabem la Història i per tant podem fer-hi comparacions; però per desgràcia, sabem que a dia d’avui, en ple segle XXI, a molts llocs del món (i fins i tot, en alguns molt propers a casa nostra, a pocs carrers d’allà on vivim), la jornada de 8 hores és un somni inconcebible. Però això ja seria voler abarcar molt més del que puc en aquest breu article-crit.

Anem al gra. Ens diuen que tenim (que hem de tenir, que és normal, que és el que hi ha i que pobres de naltros que ens hi oposem) 8 hores per treballar, 8 per temps lliure i 8 per dormir. I ho poso així perquè així ens diuen que és l’ordre jeràrquic: primer ve la feina (assalariada, sinònim de robatori i espoli, de semi-esclavitud difressada de llibertat capitalista); després, el temps lliure, l’oci; i després, el dormir, el descansar. I que ja en tenim prou, amb 8 hores de temps lliure. Això ens ho repeteixen des de petits/es, a l’escola, educant-nos com a éssers submisos pel que ha de venir després: la clau és que anem interioritzant aquesta subjugació i no vulguem aspirar a més; que idealitzem un treball de 8 hores i que si n’és de 10, mira, és ‘xungu’ però tampoc tant, i ja en trobaràs un de 8 més endavant, que t’ho has de ‘currar’.

L’escola capitalista al servei del treball capitalista, del treball assalariat, educant-nos en l’esclavitud horària i, el que és pitjor, la mentida de les coses etèries, dels esquemes ideals (per irreals, immaterials) que no tenen en compte la realitat. Una realitat que és una obvietat, i com a tal, obviada per qui té la força de l’engany i la mentida i en pot fer llibres de text, notícies o lleis. Però precisament per això, una obvietat que cal destapar com a construcció social desigual, estafa i condemna per als treballadors i, encara més, per a les treballadores: perquè no hem d’oblidar que vivim en una societat patriarco-capitalista.

Les 8 hores de feina (si en tens, que aquesta és l’altra!) no són asèptiques: influeixen en la resta del teu dia a dia. En primer lloc, perquè allò que s’ha anomenat la centralitat del treball segueix més vigent que mai, sia perquè en tens i n’has de complir la dictadura horària, sia perquè no en tens i això es tradueix en un empitjorament de les teves condicions de vida. I en segon lloc, perquè les repercussions jeràrquiques del treball són evidents: quanta gent ha treballat menys per complir amb les hores de son, o fins i tot fer-ne més? Segurament poca. Ara bé, quanta gent ha dormit menys per complir amb les hores de feina, o per les extres?

Però encara pitjor: les 8 hores de temps lliures no existeixen, són una fal·làcia. No es pot considerar temps lliure el temps que inverteixes en anar i tornar de la feina: al marge que el viatge pugui ser més o menys agradable (molt discutible, d’altra banda), no ho fem pas per gust, ho fem per obligació! A més, a la feina, per les normes socials (les escrites -manifestes- i les que no -latents-) hi has d’anar amb uns mínims de ‘presentació personal’: això requereix d’un temps previ que, potser, per a naltros mateixos/es, no faríem. Si a més tens horari partit, cal sumar el temps de l’hora de dinar, pot ser més o menys lliure (en funció d’on treballis i del que puguis fer, pot ser que puguis aprofitar per coses teves), però no deixa de ser un temps marcat, limitat, altre cop, per la dictadura horària de les 8 hores laborals.

I tornes a casa, gastant temps del teu temps lliure. I continues amb el teu temps lliure. Continues passant-ho d’allò més bé en el teu temps d’oci tot preparant-te el dinar per a l’endemà, tot fent una rentadora, tot fregant el pis, etc. Ei, un gaudi, una alegria, un entusiasme per invertir lliurement i voluntària el meu temps lliure, el meu oci, en aquestes coses que m’omplen tant! Perquè no ho faig forçat per la dictadura horària de les 8 hores que m’esperen a l’endemà, no! Ho faig perquè abans que fer una assemblea, que trobar-me amb amics/es, que llegir un llibre o jugar a futbol, prefereixo invertir el meu temps lliure en allò que algú, molt agosarat/a i molt revolucionàriament, ha anomenat treball reproductiu o treball socialment necessari, és a dir, totes aquelles tasques necessàries perquè jo a l’endemà estigui net, polit, cagat i pixat per poder treballar 8 hores ben alegrement, gràcies a la llibertat que m’atorga el contracte laboral, un acte de voluntat lliure entre l’empresari i jo. I feliç, tu!

De fet, encara podria ser més feliç si fos una dona, ja que tindria la gran sort d’haver de fer tot això sí o sí, i no només per a mi, sinó per a tothom de la meva família: és a dir, podria estar regalant lliurement el meu temps lliure per a tothom, perquè ells sí, poguessin tenir un temps lliure encara més lliure. El sistema patriarco-capitalista reserva tot un catàleg especial d’activitats només per a dones en una clara mostra dels detalls que només els homes com a grup social poden tenir cap a les dones.

Acabada la ironia, fas el recompte de les hores diàries que inverteixen en la feina (a l’empresa + el desplaçament + el temps d’entremig + les tasques socialment necessàries) i et surt que inverteixes més de mig dia, força més de 12 hores diàries per estar en condicions de treballar. Però no pots dir-ho, perquè et titllarien de marxista recalcitrant mentre asseguren que et veuen cua i banyes i tu duus una dalla a la mà (que de ganes no te’n falten, tot sigui dit. De la dalla, vull dir). És aleshores quan, això sí que lliurement, decideixes organitzar-te per acabar amb aquesta esclavitud, perquè et gratifica i t’omple molt més compartir amb amics/es o escriure, que no pas fer guanyar diners a un porc empresari; perquè somrius molt més dissenyant un cartell d’unes jornades que organitzes en assemblea que no pas amb qualsevol merda d’èxit a la feina. I perquè arribats a aquest punt, t’és ben igual sacrificar alguna de les inexistents 8 hores de son quan poses el despertador a 2/4 de 4 de la matinada.

[Text escrit en dissabte, dia del meu ‘temps lliure’, però expressament programat perquè es publiqui un dia entre setmana a les 7h. Que n’expliqui el motiu és una obvietat, no?]

Tagged: ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading La fal·làcia del 8-8-8, o un crit contra l’educació i el treball capitalistes at a destemps.

meta

%d bloggers like this: