Presentar un document és un mètode de lluita?

27 Juliol 2011 § 1 comentari

Aquesta era la pregunta per al debat d’ahir a l’Assemblea de Sant Andreu. La pregunta venia després que la Comissió de Continguts hagués presentat a debat un document, refós d’una proposta de l’Assemblea de Santa Coloma de Gramenet i unes incorporacions a títol individual, i algunes veus haguessin criticat la validesa de tal proposta, és a dir, de presentar un document a l’administració. Per tant, el debat d’ahir, no era si ens semblava el contingut del document en qüestió, sinó si estàvem d’acord en presentar documents.

Val a dir que la pregunta, en ser tan abstracte, era molt difícil de contestar. No debades, moltes de les intervencions del torn tancat de paraules que tingué lloc en un inici foren encaminades cap a una impossibilitat de posicionar-se ja que mancava concreció en la proposta. Tot i així, sorgiren diferents elements i arguments, en un sentit i en un altre, malgrat la majoria de paraules es decantaren més aviat cap al ‘no’.

Per una mera qüestió d’arribada a la cua, em va tocar fer la darrera intervenció. No té cap més valor que el que vaig dir allà, però donada la bona rebuda que va tenir i el fet que algunes persones valoressin positivament que hi havia aportat nous elements a tenir en compte, deixo plasmada aquí, esquemàticament, el sentit d’aquesta.

1.- Sobre si presentar un document és un mètode de lluita

És difícil posicionar-se en abstracte, diria que ni sí ni no, malgrat m’acosto més cap al ‘no’. Per què? Doncs perquè entenc que presentar-lo, com a tal, no ho és, però pot ser una eina més dins d’una estratègia global de lluita. En aquest sentit, l’important, al meu entendre, és tenir en compte quatre factors que determinaran si pot entendre’s o no com a mètode de lluita.

2.- Factors que determinaran si serveix per a la lluita o no

2.1 Què hi diu: serà en funció del contingut del document, que es podrà interpretar com a eina vàlida de lluita. Per exemple, i simplificant molt, no és el mateix una ‘carta als reis’ a l’administració, totalment inassolibles, que fer-los arribar unes exigències i una determinació clara de l’Assemblea.

2.2 Com es presenta: aquí és on valoraríem si s’està, únicament, lliurant el document, o s’engloba dins una estratègia més gran. Per exemple, no és el mateix lliurar un document a l’administració, i ja està, que fer-ho precedit d’una forta mobilització al carrer, demostrant la nostra força.

2.3 Quan es presenta: en aquest mateix sentit, el document tindrà més o menys validesa per a la lluita en funció del moment en què es presenti. Si es fa en un moment de demostració de força de l’Assemblea, en un moment òptim d’aquesta, tindrà molta més contundència que si es fa en un moment en què la seva debilitat sigui notòria.

2.4 Què n’esperem: si presentem un document esperant que l’administració ens faci cas, de ben segur que no serà un mitjà de lluita, sinó tot al contrari, desmobilitzador. Si d’altra banda, el presentem com a manera per denunciar la seva incompetència i inoperància, és a dir, per deixar al descobert el seu joc i les seves mentides, aleshores pot servir com a revulsiu per seguir augmentant la combativitat al carrer, que és on ha de ser la nostra lluita.

Al meu entendre, aquests quatre punts explicats molt breument són els que determinaran, en cada moment, si presentar un document ens servirà per a la lluita o no.

3.- No volem ser una AVV més

Aquesta va ser una reflexió que va sortir en alguna de les intervencions, que no volem ser una AVV ‘de carrer’. Ben cert. Però precisament per això, hem de treure del nostre imaginari la necessitat de la negociació amb el districte, no hem de pensar en anar a buscar-los: hem de fer que siguin ells qui vinguin a buscar-nos a naltros.

Com? Doncs precisament, hem de provocar la força suficient, al marge seu, perquè vegin la necessitat de venir-nos a buscar. En aquest sentit, hem de construir en positiu, decidir, per naltros mateixes, sobre la nostra pròpia base, què volem i què no volem que sigui Sant Andreu, i com ho volem.

4.- Passem a l’acció

Unit a això, hi trobem la peça clau de tot plegat: hem de passar a l’acció. Menys papers i més acció. Si volen papers, fem una Carta de Poble on descrivim com volem que sigui Sant Andreu. Però mentrestant, al mateix temps, anem-hi treballant, ja, perquè sigui una realitat.

Cas concret, un exemple que va sortir: a l’hivern, on farem les Assemblees? Caldrà trobar un lloc tancat. Busquem-lo entre totes, decidim-lo i agafem-lo. No hem d’esperar que ens el donin, ni l’hem de demanar: el prenem naltros. Naltros sabem quins espais poden haver-hi, parlem quin ens convé més i li convé més al poble que fem servir, i agafem-lo.

I això ho podem i ho hem de fer amb tot allò que ens preocupi i volguem canviar. Portem massa temps veient com no és que les coses vagin lentes, sinó que han demostrat nul·la voluntat política perquè canviïn, almenys al nostre favor.

I finalment, dues reflexions a tenir molt en compte, des del meu punt de vista:

5.- Sempre que participem del seu joc, no podem oblidar que estem jugant amb les seves regles: les han fet ells per guanyar sempre ells (la història ho demostra). Cal tenir-ho molt present quan es vulguin presentar documents o seguir els canals que ofereix l’administració perquè estarem jugant al seu joc. No ho oblidem, no en podem esperar molt… per no dir gaire…

6.- El poder no és seu, és nostre però els l’estem regalant. Ells tenen el govern. Certament, avui és un mal dia per posar aquest exemple, després del brutal desnonament del Clot. Però si pensem en tots els desnonaments que s’han aturat, a Sant Andreu i arreu, allà hem demostrat que ells tindran el govern i les lleis, però naltros hem evitat l’aplicació d’aquestes. Hem creuat la barrera, ja no hem fet cas de la legalitat sinó que ens hem basat en la legitimitat i uns valors que hi caben en les seves lleis per desobeir-les i lluitar pel que creiem just.

Bloquejant un desnonament hem demostrat el nostre poder. Que la cosa està difícil? Sí, i més que se n’hi posarà. Però si ja hem fet el primer pas, que és mobilitzar la gent per evitar el compliment de la llei, i que tothom s’escandalitzi quan els Mossos apliquen la seva –desgraciadament- habitual i brutal violència tot mirant d’aplicar la llei, tenim una base sobre la que començar a caminar.

 

Tagged: ,

§ One Response to Presentar un document és un mètode de lluita?

  • Roser ha dit:

    i em sembla un bon camí; obrir finestres, crear perplexitats, fer evident ( el vestit nou de l’emperador), ser amb i on fa falta… com molt bé diu l’article que han penjat al bloc de la plataforma d’afectats per la hipoteca: EL APATHEID TAMBIEN ERA LEGAL.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading Presentar un document és un mètode de lluita? at a destemps.

meta

%d bloggers like this: