Paper de vidre

21 Juliol 2011 § Deixa un comentari

Imatge: internet

El paper de vidre és un material que es fa servir en fusteria per llimar els objectes o materials sobre el que s’està treballant. Així, s’eliminen impureses, es treuen ‘rebabes’ o, senzillament, s’embelleix allò que havia quedat, estèticament, barroer. Aquí podeu trobar la definició que en fa la Viquipèdia, i a continuació, la que en fa el DIEC:

11  [IMI] [LC] paper de vidre [o paper esmeril] Paper fort cobert d’una capa de pols de vidre en una de les cares que serveix per a polir superfícies.

Però ‘Paper de vidre’ també és, entre d’altres, el nom d’una secció fixa d’opinió al periòdic quinzenal L’Accent. La firma sempre en Joan Sebastià Colomer i, sens dubte, fa honor al seu nom.

Quinzenalment, en Colomer repassa articles de diari de la premsa catalana. El seu repàs, però, no és una descripció de qui ha dit què, sinó que se centra en llegir entre línies el que els opinòlegs del poder i l’establiment estan dient realment, quin missatge estan transmetent com a rerafons. I és si quelcom comparteixen tots plegats, és que pretenen fer-nos creure que la seva manera de veure el món és la que hem de seguir. Des d’aquesta temible neutralitat que sempre abanderen i que mai existeix, la immensa majoria defensen a capa i espasa els interessos de la patronal, de llurs representants polítics i d’allò que s’ha vingut a anomenar neoliberalisme, que no és res més que el capitalisme però amb un vestit fet a mida pel segle XXI (així resulta més digerible, malgrat que les retallades anti-socials actuals recordin més als inicis de la revolució industrial britànica del segle XIX que no pas una altra cosa).

És aquest discurs neoliberal que en Colomer destrossa quinzena rere quinzena; això sí, amb arguments clars (i catalans!) i contundents. Ell no se n’amaga pas: reconeix que es considera marxista, i és precisament el mètode dialèctic el que aplica per analitzar molt acuradament els discursos de tota aquesta gent que cobra per estar per damunt del bé i del mal, fer-nos-ho saber i dir-nos què representa que hem de fer i com ens hem de comportar.

En aquest sentit, al diari Ara li toca el rebre ben sovint; no debades, allò és un desfilar de la burgesia i llurs opinòlegs cada dia. Però no només; perquè a tothom li arriba el seu sant Martí quan en Colomer passa llur paper de vidre que, sens dubte, és més esmolat que aquells materials impurs sobre els que treballa. Més que embellir els articles que repassa, el que fa és polir-los perquè tothom entengui què ens estan volent dir. Així, Colomer afina la seva ironia (que tant s’agraeix, d’altra banda, ja que aconsegueix dibuixar un somriure al/a lector/a quan en realitat veiem la cara fosca dels que volen treure’ns el dret a opinar) i desmunta un per un els falsos arguments de la víctima de torn, i els contraposa amb la realitat.

I és que en això, Colomer també és marxista ‘al 100%’: davant del discurs ideològic (en el sentit més purament marxista de la paraula, és a dir, de la creació intencionada d’una visió forçadament distorsionada de la realitat) i gairebé metafísic, Colomer hi contraposa fets palpables. Bé podria ell entrar a discutir des del seu punt de vista, i iniciar una conversa epistolar amb l’opinòleg de torn. Potser per l’opinòleg seria un passatemps interessant, però no pas per en Colomer (qui no cobra per escriure al diari, al contrari dels opinòlegs a qui desmunta, que cobren sous ben retribuïts) ni per als i les lectores de L’Accent, que no voldríem un opinòleg més sinó algú capaç rebatre els discursos del poder.

Que en Colomer és subjectiu i escriu en un diari completament parcial? Sí, clar! Tots dos ho reconeixen, mai se n’amaguen; tots dos lluiten i treballen pels interessos de la classe treballadora dels Països Catalans. El problema, precisament, són tots aquells que pretenen informar des de la interessada i inexistent objectivitat (opinòleg i diari) per tal de fer-nos creure que els seus interessos, la seva manera de pensar i actuar, són els mateixos que els nostres, per tal que pensem, actuem i vivim com ells. Res més lluny d’això: no són més que els interessos de la burgesia i aquí, ben poc hi fan els colors de la bandera que enarborin.

Cal, doncs, que com a treballadors/es, seguim emprant les nostres mans per passar el paper de vidre per allà on faci falta. I cal, també, que utilitzem el cap, tots i totes, per pensar pel nostre compte i gaudir, entre d’altres, de com ho fa en Colomer cada quinze dies.

[Per a llegir-ne els articles, visiteu Paper de vidre]

Nota: he fet servir la paraula ‘opinòleg’ expressament per la càrrega despectiva que té, almenys des del meu punt de vista.

Imatge: internet

Tagged:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading Paper de vidre at a destemps.

meta

%d bloggers like this: