Hi ha novetats: sols el poble salva el poble

16 Juny 2011 § Deixa un comentari

Segon avís de desnonament al poble en una setmana (o com a mínim, que en tinguéssim coneixement). Després d’haver aturat el de la Julieta el dimarts 7 de juny, el dia 14 havíem d’aturar el del Matías.

A les 8h del matí, hora de la convocatòria, ja hi havia l’equip televisiu de Telecinco. “Vosaltres veniu pel desahuci?”, ens va preguntar la presentadora als tres que havíem arribat primers. Després d’uns moments dubitatius, li vam respondre que sí… però està clar que va entendre la nostra poca simpatia cap als mitjans. Al cap de pocs minuts, va arribar més gent, i més, i més. Òbviament, el fet de poder anunciar l’amenaça de desnonament amb dies d’antelació (fins i tot se n’havien fet cartells que s’havien penjat arreu, a part de la difusió virtual), havia contribuït que més gent pogués venir.

A més a més, la ‘logística’ era molt millor que la setmana anterior, inexistent: cartells emulant la senyal viària d’stop on s’hi podia llegir “Stop desnonament – Solidaritat activa!”, o d’altres fets a mà on el missatge també era molt clar: “Si els diners públics salven els bancs, qui ens salva a naltros? Sols el poble salva el poble”. Eren cartells fet per gent de l’Assemblea durant estones mortes a l’acampada de la Plaça de l’Assemblea popular.

Quan més endavant va venir gent de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca, també van portar cartells d’ Stop Desahucios. I de fet, la solidaritat va venir d’arreu, ja que també gent de la plataforma 500×20, de Nou Barris, van fer acte de presència amb pancarta pròpia. Fet i fet, molta gent que anava apareixent recollia cartrons del carrer i amb un retolador improvisava cartells de denúncia.

Hi va haver un moment en què hi havia aplegades unes 150 persones, moltes d’elles agitant cartells de denúncia, fent sonar xiulets o cassoles, i cridant consignes sense parar: ‘Contra els desnonaments, solidaritat’; ‘Gent sense casa, cases sense gent, com s’entén?’, ‘De casa de Matías, no nos moverán’, ‘Que la crisi la paguin els rics’, i moltes d’altres. Hi havia tanta gent que ocupaven tota la vorera del C/Gran de davant de cal Matías i van haver de creuar a la vorera de la plaça Mossèn Clapés. Això va fer que gran quantitat de vehicles fessin sonar els seus clàxons quan passaven per entremig, en mostra de solidaritat. La gent hi responia amb aplaudiments i mostres d’agraïment.

Finalment, cap a les 11h del matí, tres hores més tard del previst, van arribar els secretaris judicials. Fins aleshores, havíem tingut presència d’alguna patrulla dels Mossos o de la GuàrdiaUrbana, però sense més. Els secretaris judicials s’hi van dirigir, ja que restaven una mica allunyats de naltros.

Quan amb un company ens hi vam acostar, vam sentir com el secretari judicial deia pel mòbil: “Hay novedades”. Sens dubte: hi havia, pel cap baix, 120 novetats bloquejant la porta, agitant cartells i pancartes, cridant consignes, fent sonar xiulets i cassoles i mostrant la seva determinada actitud de no deixar efectuar el desnonament. I així va ser.

Al cap d’una estona vam saber que el secretari judicial marxava sense poder lliurar l’ordre de desnonament: objectiu aconseguit, doncs! Per segona vegada en set dies, el poble de Sant Andreu aturava el desnonament d’un/a veí/ïna.

En saber-se la notícia, en Matías va baixar eufòric a agrair a la gent el suport mostrat. “Sí se puede” fou el crit més repetit. I és ben cert i necessari que la gent ho sàpiga: sí que es pot fer front a la llei, sí que es pot trencar amb les estructures que ens dominen (les mentals, les primeres a abatre), sí que es pot crear una força comuna per aconseguir el que volem, sí que es pot desobeir l’Estat i plantar-li cara.

Poble 2 – Llei 0. Llàstima que aquest partit duri força més que 90 minuts, o 90 mesos… o 90 anys? Qui ho sap. Com a mínim, hem començat a jugar amb les nostres pròpies normes, ja no ens guanyen sempre per golejada i fent trampa, perquè ja no acceptem les seves normes, les seves lleis: ara és un altre joc on naltros, no només som jugadors/es, sinó que també decidim sobre les normes, les regles i les lleis, perquè al cap i a la fi, el que hi ha en joc són les nostre vides.

Tagged:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading Hi ha novetats: sols el poble salva el poble at a destemps.

meta

%d bloggers like this: