La plaça, per al poble

13 Juny 2011 § 2 comentaris

Foto: col·laboració

A la plaça Orfila t’hi trobes tot un seguit de tendes i carpes. Tot molt ben estructurat, repartit i ubicat.

La majoria de carpes són de les comissions de l’Assemblea, i qui vulgui s’hi pot acostar per obtenir informació, fer alguna proposta, compartir inquietuds o experiències, etc. La plaça també està plena de cartells i plafons comunicatius. I dic comunicatius perquè no només són informatius, és a dir, unidireccionals, sinó que són comunicatius perquè qui vulgui pot expressar-se deixant-hi una nota, escrivint algunes línies, etc. Hi ha de tot: suros on enganxar-hi notes, pissarres on escriure-hi amb guix, plafons fets amb paper d’embalar per escriure-hi directament, etc. Entremig, també, una agenda ben gran on seguir les activitats programades per als propers dies.

I òbviament, al voltant, entremig i fent possible tot això, naltros, les persones. Veïns i veïnes de Sant Andreu que portem tres setmanes fent cassolades diàries, tres setmanes fent assemblees de poble amb unes 400 persones de mitjana, tres setmanes fent reunions setmanals (o més!) de les respectives comissions. Tres setmanes coneixent-nos, re-coneixent-nos, descobrint-nos, aprenent, ensenyant, compartint… El què? Doncs tot, en general: les nostres vides.

Portem tres setmanes trencant amb l’individualisme al que ens ha abocat (expressament i forçada) el sistema capitalista, que només busca explotar-nos. Hem posat rostre, nom, veu, cos i sentits a persones que abans, potser, ni saludàvem en creuar-nos. Ens hem reconegut iguals dins les nostres diferències, perquè som el poble qui està patint les conseqüències d’una crisi que no hem pas creat, i dun sistema que necessita d’aquestes crisis… i ni de la crisi ni del sistema n’hem tret mai beneficis, ni ho volem.

Però com bé diuen, de les crisis sorgeixen les millors oportunitats; o resumint-ho en un refrany, hem fet de la necessitat, virtut. Si la crisi ens ha agafat desprevingudes, ens hem posat a treballar: l’autoorganització ha sorgit com del no-res de totes i cada una de les persones que estem posant el nostre gra de sorra en aquest espai (físic, social i polític). I això meravella, entusiasma i dóna forces.

Per molt que algunes persones ja portessin o portéssim més o menys anys desenvolupant una tasca militant, d’això que estem fent ara ningú ens n’havia ensenyat; a ningú, a cap de les persones que hi estem dedicant tant de temps de la nostra vida. I això és el millor: tots i totes ensenyem i aprenem alhora. I de tot. I a sobre, avancem i construïm! Increïble… però cert: està passant, perquè ho estem fent. Ens hi hem posat, i hem de seguir així.

No és només tot el que ja he descrit, no és només l’acampada que ja va pel seu quart dia, és que també hem aturat un desnonament. I demà, per desgràcia, n’hi ha un altre de convocat. Doncs res, tu, allà hi serem. I tantes vegades com faci falta, perquè davant lleis injustes només hi ha lloc per la desobediència.

Sigui pel que sigui, de moment, amb l’acampada no s’hi atreveixen, les autoritats. I això és molt, i ho hem de tenir present: tenim força, ho estem demostrant. I aquesta força és el poder que poc a poc hem d’anar recuperant: ens tenen por, i hem de seguir en aquesta línia, de fer-los por i d’anar recuperant el poder, un poder que els hem regalat durant massa temps. “La democràcia dura mentre dura l’obediència”, canten els Habeas Corpus. Doncs té tota la pinta que comença a acabar-se aquesta farsa de democràcia, perquè amb la desobediència estem començant a construir un embrió de nova societat.

Som lluny? Sí, molt, moltíssim. Per desgràcia, és així, i cal tenir-ho present per no fer-se il·lusions decebedores. Però som més a prop que fa tres setmanes, perquè ens estem (re)coneixent aquelles persones que treballarem colze a colze per canviar el món. No sé com acabarà això, però sí que sé que hi hem de posar-hi tota la carn a la graella. Perquè no tenim una altra: tenim la necessitat d’acabar amb aquest sistema; fem-ne, doncs, d’això, la nostra virtut.

De moment, i com a reflex del que estem començant a dibuixar amb entusiasme i forces imparables, ja hem recuperat la plaça. Ja no és la plaça Orfila, ara és la Plaça de l’Assemblea popular. Com ha de ser: la plaça, per al poble. I el poder, al carrer. Tot el poder per al poble.

Anuncis

Tagged:

§ 2 Responses to La plaça, per al poble

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

What’s this?

You are currently reading La plaça, per al poble at a destemps.

meta

%d bloggers like this: