Poc a poc, anem sumant

7 Juny 2011 § 3 comentaris

La notícia corria ahir a la nit entre les nombroses comissions de l’Assemblea de poble que feien reunió a la Pl. Orfila. “Demà volen desnonar una veïna de Sant Andreu. Tothom qui pugui, que hi vagi”. Dit i fet; tothom qui podia s’ho apuntava a l’agenda, i a la nit, els twitters, facebooks, emails i el boca-orella feien córrer la convocatòria.

En teoria, l’ordre de desnonament havia d’arribar a les 10h; mitja hora abans ja hi havia gent concentrada. I això, que l’adreça que havia corregut era errònia: havíem difós el n. 81 del C/Ignasi Iglesias, i en realitat, n’era el 42. Però com que Sant Andreu és un poble, de seguida tothom s’ha trobat al punt correcte.

Quan a quarts d’11 del matí han arribat quatres persones amb un taxi (que el paguem entre tots i totes, quina barra!), érem més de 20 persones concentrades (per molt que la dona que ha fet la diligència n’hagi comptat només 15). Precisament, ha estat aquesta dona qui s’ha endut la ‘benvinguda’ per part de les persones allà concentrades, tot recriminant-li la seva ‘feina’. Ella, volent-se innocent (cosa que ningú d’allà crèiem), s’ha enfadat i ha adoptat una actitud molt defensiva, “només sóc una missatgera”… sí, dona, sí: doncs canvia de feina. És el que hi ha.

Finalment, el gendre de la Julieta, la veïna que havia de ser desnonada, ha atès a la dona emprenyada dels papers, qui ha fet les diligències fent constar que no es podia lliurar l’ordre de desnonament per la presència de la gent concentrada, que ens hem col·locat davant la porta bloquejant-ne l’accés. D’aquí uns dies, tindrem noves sobre com segueix el cas; segurament, hi haurà nova data de desnonament, i potser aquest cop, la secretària judicial vindrà acompanya d’algun tipus de policia.

Una petita victòria, doncs. Un petit pas en aquest empoderament de la població contra unes lleis injustes que no són legítimes perquè només defensen els interessos d’uns quants, els d’aquells que tenen el poder i que són capaços de posar per davant, per la força, si cal, la propietat privada d’algú, abans que no pas el sostre i el dret a viure dignament d’algú altre.

Però a Sant Andreu no hem inventat res. Ben a prop nostre, a Nou Barris, ja van tres cops que han aturat el desnonament d’una família. I també a Montcada i Reixac. I per desgràcia, això, aquesta onada de desnonaments, només acaba de començar: algú deia avui a la concentració que els desnonaments, en el darrer any, han augmentat un 36%. Com a exempe, el nostre poble altre cop: dimarts vinent, dia 14, hi ha una altra ordre prevista de desnonament. Aquest cop serà al C/Gran cantonada C/Palomar, la convocatòria és a les 8h.

Hi serem? Hi hem de ser, hem de ser naltros, perquè només així, amb la solidaritat activa, amb el trencament de l’individualisme podrem fer prou força. Sols i soles, se’ns menjaran. Juntes ho podem tot. Això només acaba de començar, el carrer és el nostre escenari, naltros triem si volem ser mers/es espectadors/es o els/es actors i actrius principals. Al cap i a la fi, és la nostra vida, i la solidaritat és la nostra millor arma. Nosaltres o ells.

Anuncis

Tagged:

§ 3 Responses to Poc a poc, anem sumant

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

What’s this?

You are currently reading Poc a poc, anem sumant at a destemps.

meta

%d bloggers like this: