Una història sense final

20 Abril 2011 § Deixa un comentari

Imatge: web Resumen

El 29 de juny de 1973, el Regiment Blindat n.2 de Santiago es va sublevar. Era una prèvia, una preparació del cop d’Estat que tindria lloc només 72 dies després. Durant els fets, van morir 22 persones.

D’aquells dies, es van fer famoses unes imatges grabades per un camarògraf argentí d’origen suec, Leonardo Henrichsen: en elles, el periodista va grabar com soldats de l’exèrcit el disparaven fins matar-lo. Ell no va deixar anar la càmera en cap moment. Tenia 33 anys quan, com s’ha dit sempre, va grabar la seva pròpia mort.

Anys després, Ernesto Carmona, periodista xilè que es va haver d’exiliar i que ara compta amb una gran trajectòria a l’esquena, va publicar fa anys, junt amb d’altres periodistes, el llibre Morir es la noticia. Al llibre, s’hi feia un recopilatori de periodistes morts/es a Sud Amèrica, arriben a xifres esfereïdores.

“Són més de 1.000 els i les periodistes mortes a Sud Amèrica els darrers 25 anys. L’any passat, Hondures va passar al primer lloc com a país on més periodistes han estat assassinats/es, desplaçant a Mèxic, que fa un temps va desplaçar a Colòmbia. El gremi de periodistes és el que compta amb més baixes mortals anuals per la seva feina al conjunt de Sud Amèrica, entre 30 i 40 a l’any”.

Aquestes frases les va dir el passat dimecres 13 d’abril, a la facultat de ciències polítiques i socials de la Universitat de Concepción. El periòdic Resumen havia organitzat la projecció del documental Imagen final, del director Andrés Habbeger, que versa precisament sobre el llibre Morir es la noticia, el treball de recopilació d’informació que va fer Carmona per investigar la identitat de l’assassí del periodista.

Visites a jutjats, molts papers i fotografies i imatges repassades, anàlisis forenses… perquè la ‘justícia’ xilena digui que el crim ha prescrit (han passat més de 30 anys) i que no entra dins els crims de lesa humanitat de la dictadura perquè va tenir lloc abans del cop d’Estat de l’11 de setembre de 1973. Ni l’assassí ni d’altres que van disparar contra Leonardo, gosen donar la cara.

La conclusió final del documental és sens dubte una de les frases que va pronunciar Carmona durant el col·loqui posterior al projecció: “La funa va substituir la justícia”.

Tagged:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading Una història sense final at a destemps.

meta

%d bloggers like this: