I malgrat tot, la remor persisteix

16 Abril 2011 § Deixa un comentari


Foto pròpia

La dictadura militar feixista de Pinochet va causar milers de morts. Moltes d’aquestes morts eren persones molt vinculades a l’esquerra: organitzacions polítiques, barrials, armades, de base, etc. Assassinant-les (torturant-les, empresonant-les, desapareixent-les…) no només eren eliminades físicament, sinó que també es perdia el seu llegat polític i social, al mateix temps que s’introduïa la por a la resta de la població.

Que Pinochet fos senador de 1990 a 1997 (just després de la dictadura), no va ajudar gens a fer neteja democràtica (algú recorda un cas similar a l’Estat espanyol?). La concertación, la coalició d’esquerres que va governar durant 20 anys (de 1990 a 2010), ha fet mèrits més que sobrats per perdre tota la confiança d’una població que ja no sap cap on mirar.

Però l’esperança reneix de les cendres, i això és quelcom que es pot palpar, poc a poc, a Xile. Sense fer massa soroll ni escridassades, però afermant una remor que es va sentint arreu. De mostra, un botó.

Vaig arribar a Santiago de Xile el dissabte 2 d’abril; aquell mateix matí, vaig poder assistir a una reunió de la Federación Nacional de Pobladores, espai que lluita per un habitatge digne, proposant-se per igual l’acció directa (ocupació de terrenys) i el fet de programar cases i planificacions per construir-les ells/es mateixos/es, amb els recursos propis, sense esperar que ho faci l’Estat. Hi ha presència de dirigents comunitaris/es o de veïns/es ‘sense càrrec’, de dirigents polítics, etc. “El múscul que no s’exercit, s’atrofia”, proclama una persona, tot remarcant que la mobilització al carrer és necessària, sobretot ara que volen aconseguir un decret d’habitatge autogestionat. A la reunió també hi ha assisteixen joves professionals (advocats/es, arquitectes…) que donen un cop de mà en allò que dominen.

A l’endemà, diumenge 3 d’abril, la Federación organitza un concert al Galpón Víctor Jara, del barri Brasil, que s’omple de gom a gom. Els grups hi actuen gratuïtament, cosa que permet que l’entitat aconsegueixi fons per continuar amb la lluita.

Foto pròpia

Dilluns 4 d’abril assisteixo a un taller de formació sobre la classe obrera a Xile. L’acte, que forma part d’un curs que s’imparteix setmanalment, està organitzat pel Colectivo Andamios, un grup de joves d’esquerres que centren la seva tasca en la qüestió formativa. La xerrada, que aplega una quinzena de persones que hi van regularment, té lloc al Sindicato Social y Cultural, un espai autogestionat.

Dimecres 5 d’abril, professors/es i estudiants, bàsicament d’universitats, s’autoconvoquen per construir un espai obert de debat i lluita en l’àmbit educatiu. Les privatitzacions i els canvis en els programes docents són la punta de llança d’un sistema que fa aigües per tot arreu. De la convocatòria en surten moltes propostes, tant d’autoformació i debat, com de lluita i acció concretes.

Durant el cap de setmana del dissabte 9 i el diumenge 10 d’abril té lloc la 1a conferència fundacional del Colectivo Praxis, un col·lectiu nou, format de joves que han marxat d’altres llocs per manca de perspectiva revolucionària. Volen crear un espai que treballi en dos àmbits, el territorial i l’estudiantil. Acumulen el bagatge d’anys anteriors de lluita i una presència activa en diverses lluites, malgrat encara no siguin molta gent.

Dimarts 12 d’abril, als voltants de Concepción, veïns i veïnes realitzen talls de carretera per protestar contra la instal·lació d’un peatge a una carretera. La protesta acab amb 8 detinguts/es.

Dimecres 13 d’abril, a Talcahuano, prop de Concepción, més de 150 alumnes d’entre 13 i 15 anys d’un institut pendent encara de reconstrucció, més d’un any després del terratrèmol i el tsunami, surten a manifestar-se pels carrers. Tallen una cruïlla molta principal; la policia arriba i, entre paraules i algunes empentes, els fa fora.

Foto pròpia

I durant tot aquest temps, el Partido Igualdad segueix recollint firmes per poder-se presentar a les eleccions municipals de 2012. Tenen el primer objectiu fixat en tres regions del nord (Iquique, Arica i Antofagasta), perquè els faciliti el tràmit per poder-se legalitzar. Però tanmateix, recullen firmes arreu del país, i sovint se’ls pot veure pel centre de Santiago.

I tot això, en només 10 dies.

Anuncis

Tagged:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

What’s this?

You are currently reading I malgrat tot, la remor persisteix at a destemps.

meta

%d bloggers like this: