Fronteres desiguals
9 Abril 2011 § Deixa un comentari
Arribo a Villazón després de tres hores de viatge, provinent de Tupiza. A l’aduana de sortida de Bolívia, hi ha una cua prou llarga. Pregunto si és la cua per sortir, i em diuen que sí. M’hi poso, resignat de paciència.
Al cap d’un moment, però, un home que havia sentit la meva pregunta em diu: “No, pero usted es estranjero, pase directamente“. “Ah…”, contesto. I em salto la cua, dirigint-me cap a dins de l’oficina.
Un cop dins, veig una finestra sense cua. Pregunto si és per segellar la sortida, em diuen que sí, lliuro el meu passaport i al cap de tres segons el recupero amb el segell estampat. Deixo la cua rere meu i creuo el pont, cap a la banda argentina.
Allà la cua és més espectacular. Extremadament llarga. Pregunto si és la cua per entrar, em confirmen i me’n vaig cap al final. Fa un sol imponent, insuportable. Durant mitja hora, la cua ni es mou. Pregunto si és normal, i em diuen que sí.
Al cap d’una estona, ve un guàrdia i s’enduu els passaports de les persones argentines que estan fent cua. Ell s’encarregarà de les gestions. Dintre dels disabarats fronteres, sembla lògic que els i les autòctones no hagin de fer cua per tornar a casa.
El que ja no és tant normal, és el que passa després. Quan portem una hora de cua, estona durant la que amb prou feines hem avançat, ve un altre guàrdia que va preguntant la ‘nacionalitat’ de la gent. Com em temia i sospitava, recull exclusivament els passaports de les persones procedents de països europeus o nord-americans. Als i les altres, que els i les bombin.
El sol segueix apretant, i naltros esperant. La cua avança, però poc. Al cap de 3/4 d’hora, torna el guàrdia. Totes les persones provinents de països occidentals, els i les civilitzades, ja tenim el segell d’entrada. Agafem les coses i ens saltem la cua, deixant enrere, sota un sol de justícia, a la resta de la gent que ha comès el greu error de néixer en un país colonitzat.
Perquè encara hem de parlar de països colonitzats, veient-ne aquestes actituds. Descolonització? Ni parlar-ne: submissió que fa fàstic.
Deixa un comentari