“La principal dialèctica és entre l’Estat i els moviments socials, protagonistes del procés de canvi” (II)

6 Abril 2011 § Deixa un comentari

Foto: N.R.

La importància dels moviments socials

Els moviments socials, però, segueixen amb força. Segons l’Aníbal, “ara mateix representen un conflicte greu: no estan controlats per l’Estat, tot i que és el que aquest voldria”. La lluita contra el gasolinazo va ser la mostra que no ho estaven. També la burgesia transnacional els té en el punt de mira, per controlar-los.

És així com ell entén que “els moviments socials són el subjecte principal del procés i el gasolinazo va demostrar que són independents”. Al mateix temps, però, planteja algunes qüestions, com el fet que “són molt fluids, poden desaparèixer, o poden estar controlats per la dreta”. D’aquí que afirmi que “per al procés, és important que els sistema bolivià sigui el màxim de participatiu amb els moviments socials, que participin del projecte, i que no sigui des de dalt”.

Assegura que “s’ha creat una mena de tecnocràcia. Gent preparada, despolititzada, sense militància… i això passa quan la dreta està deslegitimada nacionalment i busca infiltrar-se dins de l’Estat”. Per contrarestar-ho, assevera que “cal formació dins els moviments socials: són molt ‘militants’, lluiten a curt termini però no tenen visió abstracte de procés revolucionari, no tenen visió de conjunt. A Veneçuela sí que hi ha formació”.

Preguntat per si és possible una major participació dels moviments socials, ho creu viable, però assegura que “García Linera vol enfortir l’Estat, porta una línia hegeliana. Però l’Estat no ha de controlar els moviments socials, sinó que aquests n’han de ser part”. Per ell, hi ha molta diferència entre teoria i pràctica, “i això porta a la demagògia”.

Revolució?

“Des d’un punt de vista socialista o marxista, no podem parlar de revolució. En l’enfrontament contra el capitalisme transnacional, sí que ho és; és una resistència al capitalisme transnacional”. Segueix parlant de Brasil, comenta que aquest país mai ha parlat de revolució, i en canvi “hi ha un procés; ha fet més reformes i més socials que aquí”.

Ell entén que hi una ‘revolució jurídica’, fent referència a la llei contra el racisme als mitjans de comunicació, a la llei d’educació, etc. “Però el més important és implementar-ho. El 2010 es van fer 83 lleis, algunes de molts importants”. Així, conclou que no hi ha revolució social ni política.

Per ell, el problema principal és que l’exèrcit encara manté una estructura feixista. “L’Estat fa un paper de ficar-se amb els seus enemics, però no ha fet res de memòria històrica, perquè l’exèrcit pot fer un cop d’Estat. El govern es pensa que els moviments socials estan controlats, almenys a curt termini”. Així, se li planteja un dubte, “de si això és una estratègia d’anar a poc a poc, o és que ja s’han venut”.

Segueix explicant que hi ha una dialèctica entre els moviments socials i l’estructura estatal, on el govern fa de mediador; “però ara sembla que s’estigui vinculant més als altres actors estatals”. És per això que encara té confiança que es pugui aprofundir en el procés, “però poca”, matisa. “Crema molt la diferència entre teoria  i pràctica, recorda a la socialdemocràcia europea”.

Així, tot i que Bolívia està a l’ALBA, considera que pot ser per interès econòmic. “Perquè el país encara té militars a Haití, o dóna crèdits a bancs europeus que financen armament internacional”. Assegura, però, que hi ha gent a dins que ho pot canviar, “cal que surtin nous líders”.

En aquest sentit, considera que és un país exemplar pel que fa als moviments socials a Amèrica Llatina, “en un moment et poden paralitzar el país”. Per això, considera que és un greu error del MAS que, en lloc de formar la gent perquè es fiqui al procés, se n’oblidi, “ja que poden ser el teu enemic demà”. A Equador i a Bolívia, “els indígenes et poden rebentar el procés, la dreta ho sap i els vol utilitzar”.

Els indígenes sempre han estat fora de l’Estat “i ara encara no se senten part d’aquest subjecte social; no són part de l’Estat però són qui ha portat Evo al poder”. De fet, comenta que sempre han estat apartats de les lluites; “fins i tot el Che els deia que eren camperols (per la seva classe social), que no eren indígenes”. Progressivament, però, han agafat força i s’han constituït com a subjecte social, “però junt amb una classe mitja, que és qui controla el procés; Evo és només imatge”.

Tagged:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

What’s this?

You are currently reading “La principal dialèctica és entre l’Estat i els moviments socials, protagonistes del procés de canvi” (II) at a destemps.

meta

%d bloggers like this: